Aquesta novel·la és la història de Renato, un obrer italià de la postguerra que va començar a treballar amb catorze anys. Treballava de soldador. Es convertirà en trasferista (terme italià que s’utilitza per designar l’obrer que treballa habitualment fora del seu lloc de residència). Serà un obrer sempre en itinerància. Serà un nòmada industrial. Renato exposa els seus pulmons a gasos devastadors fins que la fibra d’amiant li arriba al pit. Aquesta exposició a l’amiant posarà fi a la seva vida als 59 anys.
Qui era Renato? En paraules de l’autor: “Aquesta és la història d’un home que es deia com jo, i que va néixer el mateix dia que jo; malgrat tot, no soc jo”. Renato era el pare d’Alberto Prunetti (Piombino, 1973), l’autor d’aquest meravellós llibre.
No us penseu que aquest llibre és simplement la biografia i els records nostàlgics del pare de Prunetti, és molt més que tot això. És un llibre amb el qual moltes ens sentim identificades. És la història de la classe treballadora en majúscules. És la història d’una generació d’obrers qualificats que estan desapareixent, i també és la història de la lluita contra l’amiant.
