Indonèsia s’unirà a Austràlia, el Brasil, Malàisia, Nigèria, el Kazakhstan i Myanmar en el seu objectiu de crear una nova capital a mida. A finals d’agost de 2019, el govern va anunciar els seus plans per traslladar la capital des de Jakarta fins a la província de Kalimantan Oriental a l’illa de Borneo, a uns 1.200 quilòmetres de distància.
El 1956 el president Sukarno (Kusno Sosrodihardjo Sukarno) fou el primer líder d’Indonèsia a somiar en una capital allunyada del controvertit passat colonial de Jakarta. Aquesta nova ciutat hauria de construir-se al centre geogràfic del país (compost per unes 17.000 illes), per evitar d’aquesta manera l’excessiu centralisme que s’havia atorgat històricament a l’illa de Java. L’any 1957 Sukarno posà les bases de la ciutat de Palangkaraya a la província de Kalimantan Central, també a l’illa de Borneo. No obstant, pocs anys més tard, el president acabà per abandonar el seu ambiciós pla consolidant Jakarta com a indiscutible capital nacional.
L’actual president, Joko Widodo (també conegut com a Jokowi), que aspira a passar a la història per les seves enormes inversions en infraestructures, vol recuperar el somni postergat de Sukarno. A finals del 2020, es començarà la construcció del nou centre de govern, que pretén es conclogui l’any 2024, coincidint amb la fi del segon mandat de Jokowi.
El cost estimat per a la construcció de la nova capital seria de 33 bilions de dòlars els quals tan sols un 20% seria finançat per recursos públics
La nova capital, encara sense nom, s’estendrà al llarg de 180.000 hectàrees que envolten actualment les ciutats de Balikpapan i Samarinda. Una primera fase de construcció inclourà unes 200 hectàrees, on es volen instal·lar els principals edificis governamentals. En una segona fase, 40.000 noves hectàrees seran destinades a habitatges –principalment per a funcionariat públic–, així com hospitals, escoles i altres equipaments. El govern preveu traslladar quasi la totalitat de ministeris a Kalimantan Oriental, amb l’excepció de certes competències en finances, que romandrien a Jakarta.
El cost total estimat per a la construcció de la nova capital està previst en 33 bilions de dòlars, dels quals tan sols un 20% seria finançat per recursos públics. La resta s’espera que s’obtingui de l’aportació de consorcis publicoprivats, d’institucions financeres internacionals i d’ajuda financera exterior. El Japó ja ha mostrat interès a poder col·laborar amb Indonèsia en aquesta ambiciosa fita. Per la seva part, la Xina està exercint pressions per situar-se en una posició avantatjosa a l’hora d’optar a la gestió i construcció d’infraestructures, com les noves rutes ferroviàries que uniran la capital amb altres ciutats de les províncies de Kalimantan.
L’anunci de la nova capital arriba acompanyat de serioses acusacions de corrupció en el si de l’administració indonèsia. Fa poques setmanes, un mitjà del país publicava els generosos beneficis que la família de l’actual ministre de defensa, Prabowo Subianto, obtindria amb la construcció de la nova capital, ja que suposadament ingressaria 48.500 milions de dòlars per la venda de terres de la seva propietat, que segons aquestes informacions se situen dins del perímetre establert per a la construcció de la nova ciutat.
Casos de corrupció i tractes de favor a banda, queda palès que la construcció de la nova capital està generant molta polèmica i són moltes les veus crítiques que posen en dubte els motius que esgrimeix Jokowi per haver accelerat la construcció coincidint amb el seu segon mandat.
Difícil solució per a una megalòpolis de deu milions d’habitants
L’actual capital, Jakarta, és una de les megalòpolis més densament poblades del sud-est asiàtic. Actualment té uns 10 milions d’habitants (30 milions si hi sumem el conjunt de la zona metropolitana) i els últims registres demogràfics mostren un creixement alarmant de 250.000 nous habitants per any. Sumida en perillosos nivells de contaminació atmosfèrica, congestió de trànsit i insalubritat, Jakarta s’enfonsa fins a 25 cm cada any. Veus expertes de l’Institut Tecnològic de Bandung han advertit de manera reiterada que un 95% de l’àrea que cobreix actualment el nord de Jakarta podria estar coberta per l’aigua el 2050, cosa que suposaria el desplaçament forçat d’1,7 milions de persones. Amb un sistema de sanejament que abasta només el 40% de la ciutat, els aqüífers s’estan malmetent a mesura que els pous domèstics i comunitaris xuclen 140 milions de metres cúbics d’aigua a l’any.
Fonts consultades assenyalen, però, que el trasllat de la capital a Kalimantan Oriental no solucionarà els greus problemes demogràfics i ambientals de Jakarta, ans al contrari, acabarà per duplicar-los en un espai encara més vulnerable i amb un ecosistema ja altament amenaçat, com és l’illa de Borneo.
La nova capital té el potencial de convertir-se en un nou símbol per l’islam nusantara [propi de les illes indonèsies] de caràcter liberal i més moderat i que el president Jokowi ha estat promovent
Els sectors crítics de Jokowi afirmen que els plans per traslladar la capital són deguts a la seva incapacitat per resoldre els problemes de desenvolupament de Jakarta, una promesa que va emprendre quan era governador de la província. En aquest context, el moviment es pot interpretar com un intent de salvar el seu llegat abans que finalitzi el segon mandat.
Tanmateix, els motius subjacents al trasllat de la capital podrien estar més fonamentats en raons geopolítiques que en els anhels narcisistes de Jokowi. Kalimantan Oriental és una de les províncies més riques en recursos naturals d’Indonèsia, ja que aporta al voltant de 500 trilions de rupies (52.000 milions de dòlars) anuals provinents de l’extracció de petroli i gas a les arques de l’estat. Es troba geogràficament situada en una zona poc propensa a desastres naturals, a diferència de l’illa de Java, afectada històricament per forts terratrèmols. Un factor que a ulls de molta gent experta és clau, és la diversitat ètnica de la província de Kalimantan Oriental, que s’allunya de l’islam més conservador que cada vegada abraça més població javanesa (Indonèsia és el país del món amb més població que practica la religió musulmana).
La nova capital té el potencial de convertir-se en un nou símbol per l’islam nusantara [propi de les illes indonèsies] de caràcter liberal i més moderat i que el president Jokowi ha estat promovent tant a escala nacional com internacional, ja que Kalimantan Oriental es troba fora de les zones d’influència del Front de Defensors Islàmics (FPI) i lluny geogràficament de la província d’Aceh, a l’illa de Sumatra, regida per la xaria o llei islàmica. La nova capital també estaria situada més a prop dels enclavaments potencialment conflictius. Compartirà fronteres amb Malàisia i Brunei i estarà més a prop de l’àrea trifronterera (amb Malàisia i les Filipines) que és considerada un “centre clau” per a les activitats terroristes i criminals transnacionals.
Desplaçament de població autòctona i amenaça a la biodiversitat
Així doncs, amb aquesta jugada, Jokowi pretendria reajustar la societat indonèsia, donant importància tant geogràfica com estratègica a territoris fins ara perifèrics, i descentralitzant l’excessiu poder i influència que tradicionalment ha tingut l’illa de Java.
Des de la perspectiva socioambiental, la construcció d’una nova gran ciutat tindrà sobretot greus implicacions per al medi ambient i per a les ja vulnerables poblacions autòctones de la regió, com la tribu Balik, que podria veure’s expulsada de les seves terres i forçada a desplaçar-se. Tot i que la nova capital crearà nous llocs de treball a la zona, aquests estaran dirigits a alt funcionariat, amb poques possibilitats per al personal menys qualificat.
Milers d’hectàrees de bosc tropical seran arrasades per a la construcció dels edificis governamentals, destruint l’hàbitat d’espècies altament amenaçades, com ara l’orangutan. L’especulació per a la compra de terres ja ha començat i el seu preu s’ha multiplicat per quatre en pocs mesos. Els incendis i la tala indiscriminada s’han accelerat des de l’anunci del president Jokowi en el que sembla ser una sentència de mort per a la biodiversitat de Borneo. Traslladar milions de persones a un hàbitat ja de per si molt amenaçat –afavorint l’expansió de l’agricultura, la contaminació i l’ús de combustibles fòssils– fa preveure una altra catàstrofe ecològica a Indonèsia.
Aquest article s’ha publicat al Suplement del Festival de cinema asiàtic de CineBaix amb la Directa 491
