El poeta de Felanitx Miquel Bauçà escrivia que “La letargia, la tarda, la pluja, la pena, / l’esfondrament general, / el neguen tant a un, que un s’aferra, / a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor, / brufada d’esperit”. Anys després, una conveïna seva, la cantautora Maria Hein li disposa la melodia perfecta on amarrar. Continent i contingut, el seu disc de debut, és ple d’espais tancats, de límits, de constriccions, de grisos que es fan lluminosos en acompanyar-se de melodies de factura preciosa. Una música etèria, alliberadora, que projecta bastos horitzons interiors, marca de la casa del millor pop metafísic.
En l’electrònica discreta i la proposta estètica, s’hi degusta la mà del segell Hidden Track Records –i el tàndem Ferran Palau i Louise Sansom. Hein, però és més que això. Desprèn personalitat i llueix un cantar mediterrani que l’enllaça amb la millor tradició illenca representada per Maria del Mar Bonet i Joan Miquel Oliver. El disc, que manté una correcció general, té moments exquisits. Serà una bona notícia si es consoliden quan el projecte maduri.