L’opció de compra ha desaparegut del contracte, els ingressos mínims requerits s’han enfilat, s’imposa una garantia addicional a la fiança, una assegurança i continuen els problemes amb el manteniment. Aquesta és la situació que denuncien les inquilines de dos blocs de protecció oficial a l’Hospitalet de Llobregat en mans de Criteria Caixa, filial d’inversió que gestiona el patrimoni de la Fundació la Caixa, i que té, entre la seva cartera, més de 4.000 habitatges en aquest règim. Alhora, està vinculada a CaixaBank, entitat que va tancar el 2020 amb uns beneficis de 1.381 milions d’euros.
Lídia Carbonell està a l’atur, el seu marit també i tenen una filla d’onze mesos. El 2010, en una situació econòmica millor, va firmar el contracte amb Vivienda Asequible Arrendamiento y Servicios, actualment controlada per Criteria Caixa. El 2014, per complir amb la llei de caixes, La Caixa es va transformar en fundació bancària i va traspasar a Criteria Caixa la participació a CaixaBank, que actualment és del 40%. L’habitatge de protecció oficial (HPO) a l’avinguda Carrilet de Carbonell és un del centenar que l’entitat La Caixa, a través de la seva fundació, va construir en uns terrenys cedits per l’Ajuntament, que no ha contestat les preguntes d’aquest mitjà. “Fa deu anys que traslladem queixes, però sempre ens diuen que han passat parte”, així expressa el cansament Carbonell i justifica que hagin recorregut al Sindicat de Llogateres.
Més d’una seixantena de veïnes demanen una negociació col·lectiva perquè consideren que paguen un manteniment que no reben i que el contracte està farcit de clàusules abusives
Més d’una seixantena de veïnes demanen una negociació col·lectiva perquè consideren que paguen un manteniment que no reben i que el contracte està farcit de clàusules abusives. Però la propietat s’hi nega: “Per nosaltres, els contractes són individuals i la nostra política és negociar-los individualment, cas a cas”, asseveren a la Directa.
Els pisos estan qualificats de protecció oficial a 25 anys, és a dir, que tan bon punt transcorreguts, el 2035, podran llogar-se a preu de mercat. Amb les noves promocions això havia de canviar, perquè el Decret llei 17/2019 –ampliació de la Llei 24/2015, aprovada a finals del 2019– contempla que estiguin protegits a perpetuïtat, però el Tribunal Constitucional l’ha tombat.
En un primer contracte de l’any 2010, les inquilines comptaven amb l’opció a compra, però ja ha desaparegut. De fet, hi ha veïns com Carlos Roldan, que viu amb la seva parella i dues criatures, que no l’ha tingut mai perquè quan va signar l’any 2018, ja no hi constava. Criteria Caixa ha explicat a la Directa que no els ha interessat mantenir aquesta possibilitat perquè volen donar “continuïtat al lloguer” i “evitar determinades situacions d’especulació i picaresca”.
Segons dades de la Generalitat de Catalunya, el grup és el quart propietari amb més pisos buits, per darrere de BBVA, la Sareb i Blackstone
L’entitat, segons un informe d’Atlas Real Estate Analytics, és una de les que més cases té de lloguer, 25.000 a l’Estat espanyol a través d’InmoCaixa -de Criteria Caixa- i, amb dades de finals del passat mes de setembre del Registre d’habitatges buits i d’habitatges desocupats sense títol habilitant de la Generalitat de Catalunya, el grup és el quart propietari amb més pisos buits, per darrere de BBVA, la Sareb i Blackstone.
El de l’Hospitalet de Llobregat no és l’únic front obert de l’entitat. El Sindicat de Llogateres denuncia altres casos a Barcelona en què “La Caixa” incompleix l’obligació d’oferir lloguer social i a Madrid vol apujar els lloguers “de forma abusiva” a 500 famílies de diversos barris. Com en el cas dels blocs de L’Hospitalet, també denuncien que la propietat ha repercutit impostos sobre les inquilines, que generalment són assumits per l’arrendador, i s’ha desentès de les tasques de manteniment.
Càrregues econòmiques
Hi ha diverses clàusules establertes per la Fundació la Caixa en els contractes de lloguer que coincideixen amb les de Lazora, un dels fons d’inversió de la gestora Azora, que controla una setantena d’edificis a l’Estat espanyol; un d’ells, precisament, a l’Hospitalet. Totes suposen sempre una càrrega econòmica per a les inquilines: la possibilitat de retenir la fiança en cas de no retornar l’habitatge en idèntic estat, la penalització per demora en el desallotjament –equivalent al triple de la renda diària–, les despeses extrajudicials o judicials per incompliment o l’assegurança d’impagament.
El mes de gener, 50 pisos van estar vuit dies sense gas. El veïnat organitzat lamenta que tenen problemes de manteniment des que hi van entrar a viure
Però a més de l’assegurança mensual, amb caràcter addicional a la fiança, la fundació també obliga les arrendatàries a aportar un dipòsit per valor de 1.088 euros, que podrà imputar per “atendre –total o parcial– els deutes, reparació de danys o desperfectes, reposició d’elements i instal·lacions o qualsevol responsabilitat”. A més, des del principi, va ser condició indispensable tenir un compte a La Caixa on domiciliar el lloguer.
Més enllà de les clàusules, el veïnat es queixa d’incompliments per part de la propietat. El mes de gener, 50 pisos van estar vuit dies sense gas. El veïnat organitzat lamenta que tenen problemes de manteniment des que hi van entrar a viure. Les plaques solars són a la llista: “N’estem pagant el manteniment, però no han funcionat mai”, es queixa Carbonell. No ha estat fins ara, recorda la veïna, a partir del soroll públic, que uns tècnics van venir a mirar-les fa unes setmanes. Roldan hi suma els incidents amb les calderes: “La manca de coberta al nostre balcó ha provocat humitat a l’habitació i que s’espatlli la caldera perquè li cau l’aigua de la pluja. Des que hi vivim, l’hem hagut de canviar dues vegades”.
Respecte a les calderes, la propietat defensa que està complint la llei, perquè només s’obliga l’arrendador a fer-se’n càrrec “si es pot acreditar que se n’ha fet manteniment adequat”. Contradient la versió de les veïnes, assegura que “a mesura que hem anat rebent les incidències s’han anat resolent. No s’ha resolt tot, però s’hi està treballant”.
Tanmateix, el llistat és llarg, i Roldan també es queixa que els ascensors cada dos per tres s’espatllen i que amb una nena de vuit mesos i vivint en un cinquè pis és un mal de cap. La porta d’accés a l’edifici, afegeix, també s’ha espatllat quatre o cinc vegades des que hi viuen.
La barrera de pocs ingressos
Fins al 2035, els lloguers dels dos blocs estan subjectes al topall fixat per la Generalitat de Catalunya corresponent al règim general de protecció oficial. “No estem reivindicant que ens abaixin el preu, sinó eliminar les clàusules”, subratlla Carbonell. Així i tot, sí que es queixa d’un increment molt accentuat els darrers deu anys, concretament el 60%. A més, s’hi sumen les “despeses generals per al sosteniment adequat de l’immoble”, així com tributs, impostos i assegurança obligatòria.
Els ingressos mínims per accedir als habitatges han comportat que almenys quatre famílies, dues monoparentals i dos nois que viuen sols, estiguin en risc de perdre el lloguer.
Alhora, la propietat també ha incrementat els ingressos mínims per accedir als habitatges de 9.000 euros a 18.000, que finalment ha rebaixat fins a 15.000. Des del Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet de Llobregat denuncien que l’entitat “s’ha tret de la màniga” el topall per baix, ja que la Generalitat només fixa un límit d’ingressos per dalt. Això ha comportat que almenys quatre famílies, dues monoparentals i dos nois que viuen sols, no compleixin les condicions i estiguin en risc de perdre el lloguer.
Si aquestes condicions ja compliquen poder acollir-se a la protecció oficial, amb el Decret llei 50/2020, aprovat el desembre, els nous habitatges de protecció oficial seran més cars, un 23% més a l’àrea metropolitana de Barcelona. El Sindicat de Llogateres denuncia que la decisió d’apujar el preu de les noves promocions d’HPO, “augmentarà els marges de benefici dels promotors, però l’allunya del que hauria de ser assequible i universal”.
