Tot i que des dels jutjats s’han continuat ordenant desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat en habitatges de grans propietaris i els Mossos han efectuat desnonaments exprés, segons la Generalitat, amb la llei a la mà, durant quasi un any, els grans tenidors s’han vist obligats a fer 2.200 ofertes de lloguer social. Impulsors de la llei de l’habitatge –com la PAH, el Sindicat de Llogateres o la Taula del Tercer Sector– van advertir en roda de premsa que un mínim de 3.289 famílies estan pendents d’un lloguer social i sense la llei vigent, podrien ser desnonades en els pròxims mesos.
El recorregut per arribar fins al Decret llei 17/2019 va ser llarg i difícil per al moviment pel dret a l’habitatge. Primer, van impulsar la ILP 24/2015 per donar resposta a la situació d’emergència habitacional del 2014-2015, que afectava sobretot famílies que no podien pagar la seva hipoteca o el seu lloguer, en risc de quedar amb un deute de per vida. Però el 2016, el Tribunal Constitucional, a petició del Govern espanyol del PP, va suspendre part de la llei i quedaven sense efecte la major part dels articles que feien referència als desnonaments. Sense rendir-se, el moviment es va posar a treballar per aconseguir mesures que fossin útils als problemes actuals. Després del fracàs del Decret 5/2019, una proposta que va topar amb les crítiques del moviment i la manca de suport al Parlament, el 23 de desembre el Govern de Catalunya va presentar-ne un de nou, el Decret llei 17/2019 de mesures urgents de l’accés a l’habitatge, en aquesta ocasió amb un ampli consens amb entitats en defensa del dret a l’habitatge, com la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca o el Sindicat de Llogateres i Llogaters, administracions i els vots a favor de JXCat, ERC, Comuns i la CUP al Parlament. Els grans propietaris fins ara havien d’oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat durant set anys, una mesura que ha tombat la decisió del Constitucional.
La mobilització d’aquest dissabte ha començat cap a dos quarts de dotze del matí al passeig de Sant Joan de la capital catalana, on es troba la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Allà, membres de la campanya Guerra a Cerberus han encès bengales verdes i vermelles davant del TSJC i una membre de la PAH ha llegit un manifest. “Volem de deixar molt clar que els estaments del poder judicial han de deixar ja de servir els interessos dels poderosos. Ho vam veure quan el Tribunal Suprem va salvar la banca de les sentències europees. I es demostra cada cop que el PP o qualsevol altre partit porta als tribunals les lleis que suposen un avanç pel que fa als drets”. També ha explicat el seu cas un home afectat per un desnonament d’un immoble propietat de Divarian, que ja ha aturat en dues ocasions i que ara es troba de nou amenaçat.
Segons les PAH Catalanes, convocants de la mobilització, més de 3.500 persones han participat en la mobilització d’aquest matí, que s’ha fet seguint les mesures sanitàries recomanades.
