Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Vaga en el sector ceràmic del País Valencià per un augment dels salaris

El sector de la ceràmica, que dona treball a 15.000 treballadors i treballadores, ha convocat dues jornades de vaga pel bloqueig en la negociació del conveni col·lectiu. Els sindicats CCOO, UGT i CGT defensen un nou acord que reconega una pujada del 4% dels salaris per al 2023, una reducció de la jornada o el dret del plus per perillositat per al personal en contacte amb substàncies cancerígenes. La patronal s'escuda en la delicada situació que travessa el sector per no moure's de la seua posició

El sector de la ceràmica, que dona treball a 15.000 treballadors i treballadores, ha convocat dues jornades de vaga —el 28 de febrer i l'1 de maig— pel bloqueig en la negociació del conveni col·lectiu | CCOO

Els sindicats majoritaris de la ceràmica del País Valencià (Unió General dels Treballadors i Comissions Obreres), així com la Confederació General del Treball (CGT) han convocat dues jornades de vaga per als dies 28 de febrer i 1 de març. Es tracta d’un sector on treballen més de quinze mil persones, la major part de les quals es troben a les comarques de Castelló, on suposen més d’un 5% de la població activa. Després d’onze anys sense cap vaga en el sector, aquesta vegada els sindicats han decidit plantar-se, principalment degut a la pèrdua de poder adquisitiu de les treballadores en els últims anys i a la negativa de la patronal (ASCER) a augmentar els salaris. La vaga ha coincidit amb la celebració de Cevisama, la fira internacional de la ceràmica que s’organitza anualment en la Fira de València i que enguany compleix 40 anys. El passat dimarts els sindicats van organitzar una concentració a les portes de la fira per a posar de manifest les seues reivindicacions.

El principal desacord entre patronal i sindicats radica en les pujades salarials. En l’anterior conveni, que va finalitzar a finals del 2022, s’havien apujat un 4%, però segons explica Esteban García, membre del comitè d’una empresa del taulell per CGT, “la pujada no va compensar la inflació dels últims anys, pel que hem vist reduït el nostre poder adquisitiu en un 8,5% en els últims tres anys”, assegura. A això se sumen els successius períodes d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que han afectat a més de 8.000 persones en els últims anys. Des que va caducar el conveni, els sindicats i la patronal han estat negociant un nou conveni, sense haver arribat a un acord hui dia.

Es tracta de la primera vaga en el sector després d’onze anys. El motiu principal és la negativa de la patronal a acceptar un augment del 4% dels salaris per al 2023

Amb el futur nou conveni, els sindicats demanen una pujada de salari del 4% per al 2023, i dues pujades del 3% per al 2024 i 2025, tal com estableix l’últim Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC).  Tot i això, la patronal només està disposada a acceptar una sola pujada del 2,5%, la qual als sindicats els sembla insuficient i consideren que suposaria una continuïtat en la pèrdua de poder adquisitiu, ja que ni tan sols cobriria la inflació. La falta d’acord ha desembocat en la vaga, la qual per ara “està tenint un seguiment considerable”, manifesta García. “Ens han abocat al conflicte i estem disposats a convocar vagues successives en els pròxims mesos, fins que es desbloquege la negociació i el sector del taulell aconseguisca les millores que ens corresponen”, afegeix Jordi Riera, secretari general de CCOO de l’Hàbitat a Castelló. Segons els sindicats convocants, el seguiment de la primera jornada de vaga ha estat entre un 70 i 80%.

Per la seua banda, la patronal justifica la seua negativa a augmentar els salaris amb el fet que en els pròxims dos anys el govern espanyol té intenció d’aplicar reduccions de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals. Els sindicats critiquen aquest posicionament i consideren que el salari ha de ser independent d’eixa mesura. “La patronal vol compensar la reducció de jornada limitant els salaris, cosa que aniria en contra de la intenció de la llei, que és precisament reduir hores mantenint els sous”, insisteix García. Així mateix, des de la CGT defensen que la reducció de jornada que planteja el govern és insuficient i reivindiquen una jornada de 30 hores setmanals.


Crisi del sector

Una altra de les raons per la qual la patronal justifica el seu rebuig a les pujades salarials és l’augment del preu de la matèria primera i del cost de l’energia, que ha suposat pèrdues en els seus beneficis. Tot i això, els sindicats consideren “absurd” que eixes pèrdues les hagen de pagar les treballadores, tenint en compte que els beneficis de les empreses continuen sent molt elevats. És destacable el cas de la principal empresa del sector, Pamesa, amb 97 milions d’euros de benefici en 2022 i 81 en 2023; o de Porcelanosa, que ha passat de 47,3 a 44,4 milions. “No és que estiguen sofrint pèrdues, sinó que estan guanyant un poc menys”, consideren des de la CGT.

Segons els sindicats convocants, el seguiment de la primera jornada de vaga ha estat entre un 70 i 80%

Aquestes reduccions s’han vist compensades per l’ajuda de més de 70 milions d’euros que el govern va aprovar a finals de l’any passat per a compensar l’augment de les despeses energètiques. “Les ajudes estan arribant al sector, però no a les treballadores i treballadors”, denuncia Riera. Pel que fa a les pèrdues dels llocs de treball dels últims anys, tot i que la patronal les justifica en el mateix sentit, des de la CGT consideren que és degut al procés de concentració empresarial que s’està donant en el sector. Des de l’any 2005 el nombre d’empreses de taulell ha passat de 180 a 81, ja que les grans empreses han anat comprant xicotetes mercantils, un procés que en molts casos ha implicat una reducció de la plantilla.

També es reivindiquen altres millores en les condicions laborals, com és l’aplicació del plus per penúria, toxicitat i perillositat. “Està reconegut en els convenis, però la patronal no considera que tinguem dret a eixe plus, tot i que estem exposats a substàncies cancerígenes”, denuncia García. Concretament, es refereix a la sílice cristal·lina, una substància que en 2021 va ser reconeguda com a cancerígena per una directiva europea. En aquesta línia, els sindicats reivindiquen també l’aplicació dels coeficients de reductors per a la jubilació per tal de poder optar a una reducció de l’edat de jubilació sense penalització, tal com estipula el Reial decret 1698/2011. Per acabar, exigeixen també l’aplicació del plus per treballar diumenges i festius. “En el nostre sector es treballa de dilluns a diumenge amb torns, i en moltes empreses els diumenges i festius es paguen com dies normals”, lamenta García. Açò aniria en contra del Reial decret 2001/1983, que estipula que “l’import de les hores treballades en dies festius o en període de descans setmanal serà incrementat en un 75%”.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!