“Ha sigut una guerra constant, no es volien fer càrrec dels desperfectes”
Un matí de l’estiu de 2020, Anaïs Picó era a casa amb les seves dues filles menors quan, de sobte, va sentir un soroll molt fort. El sostre del menjador s’havia abonyegat i els cables elèctrics cruixien. Després de trucar insistentment a la gestora de Blackstone, Anticipa, va decidir sortir de l’immoble: “tenia por que caigués i així va ser”. El sostre del menjador es va desplomar i va malmetre tot el mobiliari. No feia ni dos anys que vivia com a llogatera al pis propietat de Budmac Investments al barri de Sant Martí de Provençals, a Barcelona, i des del principi havia topat amb desperfectes: “la placa del sostre estava oberta, el timbre no funcionava, la porta s’havia de reparar o el termo de l’aigua estava trencat”.
A banda d’arreglar el menjador, Picó reclamava que assumissin els desperfectes i revisessin tot el sostre del pis que estava esquerdat. Però només va aconseguir llargues sessions telefòniques donant voltes de departament a departament. “Ha sigut una guerra constant, no es volien fer càrrec de res”, denuncia. Es va haver d’endeutar per tornar a moblar la sala i encara no ha estat compensada.
Ara, a més, es troba fora de contracte. El juny de 2021, va rebre un burofax amb el qual la propietat li comunicava que el 18 de desembre no li renovarien el lloguer i li oferien la possibilitat de comprar el pis. L’“oferta”, exclama Picó, era “una bogeria”: 256.000 euros per un pis de 64 metres quadrats. Teòricament, li han renovat automàticament un any més, però no ha rebut cap comunicació formal al respecte i no està pagant la quota de 890 euros al mes. Amb uns ingressos de 1.200 mensuals, després de separar-se, Anticipa li ha dit que estan revisant la seva documentació per veure si poden concedir-li un contracte de lloguer assequible.
“No van renovar-nos el lloguer assequible i ens van deixar de cobrar”
Rosa Tena i Daniel Medina van hipotecar-se l’any 2001 amb Catalunya Caixa i, el 2018, quan van anar a les oficines de l’entitat perquè feia temps que no podien fer front a la mensualitat, els van donar per única resposta el número de telèfon de la nova propietat: Budmac Investments. Aquesta societat de Blackstone va oferir-los una dació en pagament: que entreguessin les claus i en un mes abandonessin el que havia estat casa seva al Prat de Llobregat durant gairebé disset anys.
“No podíem marxar, amb una filla menor d’edat i una altra amb una discapacitat visual del 77 %”, explica Rosa Tena, i van batallar fins a aconseguir un contracte de lloguer bonificat de tres anys. En comptes de pagar 700 euros, n’han estat pagant 500 al mes. Medina era autònom i ara està empleat a mitja jornada en una empresa de tancaments d’alumini i Tena fa un mes que treballa unes hores en un menjador escolar; entre tots dos, ingressen 1.200 euros mensuals. “Vam pagar sempre. Si havíem de menjar sopa d’arròs, ho fèiem”, reconeix Medina. Però, després d’obtenir una pròrroga per la pandèmia el 2021, la propietat no va voler renovar el contracte i van deixar de cobrar-los les mensualitats.
Amb el suport del Sindicat de Llogateres van negociar i Budmac ha ofert un contracte assequible per mitjà d’una cessió a la fundació Habitat 3, però “la diferència de preu l’assumeix l’administració pública”, denuncien. Encara no han firmat perquè consideren que hi ha clàusules discutibles. També es plantegen poder firmar un contracte de set anys directament amb Blackstone, tal com estipula la llei, però ja els han deixat clar que hauria de ser en un altre lloc. “Per la nostra filla, que ja coneix la zona i s’hi desenvolupa bé, seria un cop psicològic. La reubicació és inacceptable”, sentencia Medina.
“Em van oferir diners per marxar i em van denunciar per okupació”
Fatima no vol fer públic el seu cognom ni sortir a fotografies per evitar que la seva família al Marroc s’assabenti de la situació en què es troba. Fa més d’un any que okupa un pis propietat de Budmac Investments II al carrer de la Paloma del barri del Raval de Barcelona amb el seu fill menor d’edat. Feia temps que l’habitatge estava buit i més d’un any que malvivia rellogant una habitació molt petita per més de 400 euros en un immoble amb onze persones i on, de vegades, es traficava amb drogues.
“He buscat algun pis de lloguer, però no són accessibles. A més del preu, em demanen una nòmina que no tinc”, lamenta Fatima. La seva situació administrativa irregular l’obliga a treballar en negre i l’imposa una barrera en l’accés a un habitatge. Avui dia, treballa sense nòmina netejant pisos turístics i ingressa uns 600 euros cada mes: “Podria pagar un lloguer social adaptat a la meva realitat econòmica”, insisteix.
Quan només feia quinze dies que estava okupant el pis, es va presentar un home al domicili, en representació de la propietat, i li va oferir diners perquè marxés, però Fatima de seguida va posar sobre la taula la voluntat d’acordar un lloguer social. Poc després, va arribar una denúncia.
El desnonament estava previst el 8 de febrer de 2021, però l’okupant va aconseguir ajornar-lo per la moratòria motivada per la pandèmia. L’empresa propietària va rebutjar signar un lloguer assequible amb ella a causa de la seva situació administrativa i li va exigir una entitat del tercer sector com a intermediària. Ha costat, però Fatima assegura que amb Raval Rebel ha trobat una fundació disposada a fer-ho, però ara és Budmac qui no respon: “No tenim notícies i visc en una situació d’incertesa”, es lamenta.
“Ens van concedir una pròrroga amb un increment del 33 %”
A la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat s’enlairen tres edificis mastodòntics, un al costat de l’altre. Lorena Ferrer, amb dues amigues, viu en un dels 99 pisos que té cada bloc. Els primers anys pagaven el lloguer al BBVA, però el 2017 l’empresa filial de Blackstone Testa Residencial Socimi va passar a ser-ne la propietària. Tot i que el venciment del contracte estava previst per al 7 de febrer de 2018, la propietat va concedir una primera pròrroga d’un any però amb un increment de lloguer de 862 euros al mes a 1.150, una pujada del 33%.
Després d’una altra prolongació i un contracte d’un any en plena pandèmia, Ferrer explica que el mes de desembre, Testa va enviar-los un correu amb el qual comunicava que el mes de febrer haurien de marxar: “Vam respondre que volíem continuar vivint en aquest pis, però ens van contestar que la seva intenció era no renovar a ningú”. Aquesta veïna de l’Hospitalet denuncia que els documents que els volien fer signar feien constar que eren elles les que no volien continuar i per això, es van negar a fer-ho.
Gràcies al porta a porta del Sindicat de Llogateres, Ferrer i les seves companyes s’han sumat a la campanya per una negociació col·lectiva amb el fons d’inversió i, de moment, han aconseguit una pròrroga de sis mesos però amb un nou increment, fins als 1.243 euros.
Desconeixen quants pisos té Testa a l’edifici, però afirmen que el porter els ha explicat que hi ha altres famílies a les quals no estan renovant. Han arribat a transmetre que estan disposades a traslladar-se a un altre pis de Testa per la zona o a pagar una mica més, però han obtingut una negativa per resposta: “No donen cap opció a negociar i la comunicació és unidireccional”, lamenta Ferrer.
