La Directa ha demanat a vuit especialistes i activistes de diversos àmbits la seva lectura del panorama de futur que s’albira en el seu camp arran del sotrac produït per la pandèmia del coronavirus.
Yayo Herrero, antropòloga i ecofeminista
“És important acoblar les economies amb la realitat material del planeta“
La frenada provocada pel coronavirus ens desvela amb més força la guerra contra la vida. Quan a l’economia li va bé, la vida corre perill; quan a l’economia li va malament, els indicadors ecològics milloren però els processos de despossessió i d’explotació són més crus. És important tenir en compte que la crisi de la COVID-19 s’insereix en plena emergència ecològica. És important afrontar-la generant resiliència, acoblant les economies amb la realitat material del planeta a partir del principi de suficiència, del repartiment de riquesa i obligacions, i de la cultura de la cura i la precaució.
Amaia Pérez Orozco, economista i feminista
“És el moment de definir quins són els treballs socialment necessaris, reorganitzar-los i revalorar-los”
S’ha aguditzat la crisi vital que preexistia. És crucial evitar que s’apliqui la doctrina del xoc per reforçar un sistema biocida, injust i fràgil. És el moment de canviar radicalment de rumb: definir quins són els treballs socialment necessaris, reorganitzar-los i revalorar-los; col·lectivitzar i desmercantilitzar la satisfacció de necessitats a través de la construcció d’estructures col·lectives que sostinguin la vida des de la lògica de les cures mútues; redistribuir els recursos, els treballs i els temps, i arrelar l’economia als territoris, relocalitzant, simplificant i escurçant els circuits econòmics.
Gustavo Duch, activista pel món rural
“Hem de recuperar la sobirania alimentària i sembrar els camps de diversitat”
Hem d’erradicar el model d’agricultura intensiva globalitzat que diuen ens alimenta però que, en realitat, ens emmalalteix amb gana, obesitat i pandèmies. És prou coneguda la relació entre els monocultius i l’expansió de les pandèmies. Els països industrialitzats hem de recuperar la sobirania alimentària, buidar les ciutats, recuperar els pobles i sembrar els camps de diversitat. Com diu un amic meu que és pastor, “parar per llaurar de nou”. En definitiva, trencar amb el monocultiu de les nostres ments. El futur serà local i serà rural.
Anaïs Franquesa, advocada penalista d’Irídia
“Davant la temptació d’optar per l’autoritarisme i el control, cal una ciutadania en alerta i solidària”
Els drets i les llibertats representen límits al poder absolut, no només dels estats, sinó també de les grans corporacions. Davant la temptació d’optar per l’autoritarisme i el control, cal una ciutadania en alerta, solidària i preparada per reivindicar i defensar els drets individuals i col·lectius. Exigir canvis radicals a escala local i internacional, posar al centre la dignitat i la vida. Els principis de justícia, llibertat i igualtat de totes les persones, pobles i territoris són més necessaris que mai. No podem permetre que ens convencin del contrari.
Miquel Gil, músic
“No poden deixar col·lapsar la cultura, que fa una important tasca social”
Al públic demanaria, per a qui som més de la cultura i menys de les indústries, que consumiren cultura de proximitat; tornaren als teatres; compraren llibres, CD; ajudaren un sector que, després de l’aturada en sec, patirà per tornar a posar-se dret. Als que manen, que no deixen col·lapsar un sector que, tot i la fragilitat endèmica, fa una important tasca social. A la cultura de base, de carrer, de proximitat li caldrà molta estima perquè no col·lapse. A França hi ha exemples inspiradors de protecció al sector. Demà tornarà a eixir el sol, més còmodes o menys, seguim i seguirem.
Mostafà Shaimi, membre de l’Espai Antiracista de Salt-Girona
“Tenim dues opcions: mantenir el racisme com a línia divisòria o construir la casa de l’universal de nou”
Des d’una perspectiva política, quan es refereix al fet coronavirus no només s’està referint a l’esdeveniment d’una malaltia, sinó a tot el ventall d’instrumentalització i manipulació. Però a la vegada, també, a la reflexió col·lectiva, a la consciència de la condició humana i a fixar-nos en el joc del poder i on està centralitzat. Després del coronavirus, tenim dues opcions: continuar alimentant la postura del xoc de civilitzacions i el fonamentalisme culturalista, és a dir, mantenir el racisme com a línia divisòria que ens separa, o construir la casa de l’universal de nou, des de les diferències i des de la justícia social i econòmica.
Núria Mateu, terapeuta de Fil a l’agulla
“Aprofitem el confinament per preguntar-nos qui serem després, què voldrem conservar i què no”
Aquests dies, en diversos espais, sorgeix la pregunta: quan s’acabi el confinament, què? Sembla que no serem les mateixes. Aprofitem-lo per preguntar-nos qui serem després. I aquest després depèn de com entomem el moment present, de connectar amb qui voldrem ser, de què voldrem conservar i què no. És temps de mirar-nos cap endins, de tenir una actitud que vagi més enllà de sobreviure al moment actual, i recordar que la salut vol dir posar en valor el benestar emocional, fer comunitat, connectar-nos amb el medi, mirar-nos profundament amb l’altra i preguntar-nos a fons quin és el ritme que necessitem per seguir filant la vida.
Berni Sorinas, activista de la PAHC Bages
“És clau que les famílies que no poden fer front als lloguers esdevinguin subjectes en lluita”
En la lluita per l’habitatge digne, ens trobarem probablement amb una arribada massiva a les nostres assemblees de famílies que no podran fer front als seus lloguers. És clau, doncs, continuar desplegant el nostre projecte polític perquè aquestes famílies esdevinguin subjectes en lluita. Serà vital que les diferents organitzacions per l’habitatge estiguem fortes i tinguem la capacitat d’anar totes a l’una. A Catalunya, venim d’un Congrés d’Habitatge que ens dota d’un programa de consens pel qual cal apostar. És imprescindible que enfortim la lluita de base, ja que serà aquesta –i no l’Estat ni el govern– qui doni la cara per les classes populars.
