Ja fa deu anys que el grup valencià Al Tall va plegar, però Vicent Torrent, el seu fundador i membre més representatiu, no ha deixat d’estar en actiu, protagonitzant tota mena d’homenatges, retornant als escenaris –de vegades, amb Biel Majoral i Jaume Arnella–, gravant de discos en solitari –el 2021 va enregistrar Racons i cançons– i també publicant llibres, ja que a la reedició fa tres anys del clàssic La música popular se suma ara l’aparició d’una novetat: Sobirania musical (editat pel servei de publicacions de la Universitat d’Alacant).
Subtitulat com “Reflexions des de la perspectiva d’Al Tall”, en aquest assaig Torrent ha aplegat un recull d’articles de molt diversos orígens i amb varietat de destinacions, escrits entre els anys 1982 i 2019. Són gairebé quaranta anys d’escrits entre els quals trobem ponències teòriques, textos de presentació de discos i festivals, paraules d’agraïment en tota mena d’actes, balanços històrics i fins i tot prediccions de futur.
Evidentment, aquesta barreja de procedències i objectius fa que el llibre sigui una mica irregular i que alguns conceptes es repeteixin sovint, ja que van i venen sota diferents fórmules. Però això és un fet habitual en aquest tipus de recopilacions, ja que el seu autor vol insistir una volta i una altra en un ventall de principis culturals, lingüístics, musicals –i en conseqüència ideològics– que han marcat la seva trajectòria com a artista compromès amb el seu poble. I aquesta característica no fa referència tan sols al seu paper com a membre de grup Al Tall, sinó també com a promotor d’altres iniciatives tan interessants i transcendentals com la programació de les decisives Trobades de Música del Mediterrani, a València durant els anys vuitanta, o el disseny i la consolidació de la Fonoteca de Materials de la Generalitat Valenciana, que constitueix un gran tresor per a tothom que vulgui apropar-se s la tradició musical del país.
El llibre aplega gairebé quaranta anys d’escrits entre els quals trobem ponències teòriques, textos de presentació de discos i festivals, paraules d’agraïment en tota mena d’actes, balanços històrics i fins i tot prediccions de futur
“La música tradicional i la identitat cultural” –aquest és precisament el títol del primer article del llibre– constitueixen els principals eixos d’una obra que també reivindica el paper transformador de la Nova Cançó, sobretot durant els seus primers anys d’existència, i que incideix rotundament en la importància de la riproposta com a mètode ideal per posar al dia la música d’arrel amb arranjaments moderns i lletres que parlin del present. I el compositor de “Tio Canya” és, probablement, la persona més indicada per explicar-ho, ja que ell va saber fer entrar la tradició en el món de la cançó contemporània sense desmerèixer el patrimoni musical que va sobreviure gràcies a la transmissió oral.
I si hem parlat de la peça que obre “Sobirania musical”, acabarem fixant-nos en l’article inèdit que clou l’assaig, “Música tradicional (1970-2016-2056)”, on Torrent s’atreveix a fer una predicció sobre aquest gènere per als anys vinents. No voldria fer cap mena d’espòiler, però em sembla que en aquest cas el veterà músic i escriptor peca d’un excés d’optimisme en aventurar una situació idíl·lica, tant per a la música, com per a la llengua, com per a la identitat, com, en definitiva, per a la sobirania, al País Valencià, a Catalunya i a les Illes Balears. Tant de bo m’equivoqui.
