El passat 9 de maig el Tribunal Administratiu de Montpeller, prèvia denúncia del Prefecte dels Pirineus Orientals, va ordenar que els municipis nord-catalans d’Elna, els Banys i Palaldà, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Portvendres havien de modificar els seus reglaments, aprovats en Consell Municipal, que permetien el debat i l’exposició d’idees en català als plens d’aquests ajuntaments amb una traducció instantània al francès. Els magistrats i la magistrada s’han servit, sobretot, de l’article número 2 de la Constitució francesa: “La llengua de la República és el francès”, diu el primer paràgraf.
És el primer revés judicial a municipis nord-catalans per l’ús de la llengua en època contemporània, però, com tracta l’Estat les llengües dites regionals a altres punts de l’Estat francès? L’exemple més recent el trobem dos mesos abans de la sentència del tribunal montpellerí, concretament a l’illa de Còrsega. En aquest cas, el Tribunal Administratiu de Bastia va rebutjar la deliberació de l’Assemblea de Còrsega del 16 de desembre de 2021, feta en llengua corsa.
Basant-se en l’article 2 de la Constitució francesa, diu Branca Marie Claude de Core in Fronte, el Tribunal Administratiu de Bastia rebutja reconèixer la llengua corsa a l’Assemblea de Còrsega
Basant-se en l’article 2 de la Constitució francesa, diu Branca Marie Claude de Core in Fronte, el Tribunal Administratiu de Bastia rebutja reconèixer la llengua corsa com a llengua de debat durant els actes de l’Assemblea de Còrsega, com s’estipula al seu reglament intern. L’elegida del grup independentista afegeix: “tots els grups contesten aquesta decisió que se situa dins de la lògica històrica que ha erigit la llengua francesa en llengua única i que té com a objectiu la desaparició de les llengües dites regionals“. Els elegits de l’Assemblea de Còrsega reafirmen la seva voluntat d’expressar-se en cors quan ells ho desitgen i són disposats a utilitzar els mitjans jurídics i les demandes polítiques que permetin aconseguir aquest objectiu.
Tot i el poc impacte mediàtic, aquests fets corsos i catalans no són els únics enfrontaments entre la justícia francesa i una administració territorial. A Bretanya hi va haver una “crida a l’ordre” al Consell Municipal d’Ar Chapel–Nevez per deliberar en bretó. Gael Roblin, conseller municipal de Gwengamp, explica “hi va haver una crida a l’ordre perquè van deliberar en bretó davant una cadena de televisió alemanya i la Prefectura va anul·lar la deliberació i els va recordar la llei, és a dir, que cal que les deliberacions siguin sistemàticament en francès”.
Dins la jurisdicció francesa només a Alsàcia-Mosel·la es pot deliberar en alemany dialectal. Tot i que l’acta de la sessió dels consells municipals ha de ser en francès, no són obligats a traduir simultàniament. Són l’única excepció, arran de la reintegració d’aquests territoris a l’Estat francès en 1918. Tot i això, diu Roblin: “Existeix també l’excepció corsa, dins l’Assemblea Territorial de Còrsega es pot deliberar en cors, recentment posada en qüestió, però penso que és més aviat per un equilibri de forces que no pas d’una evolució legislativa”.
Evidentment, hi ha altres excepcions a la llei comuna de la República, és el cas dels territoris d’ultramar com la Guaiana o la Polinèsia. Tenen un estatus a part. Així doncs, veiem com l’article 2 de la constitució posa en dubte, fins i tot, que es pugui deliberar amb traducció simultània al francès i que només els territoris amb un estatus diferent tenen una legislació que permeti l’entrada de llengües diferents del francès a les institucions pròpies.
El cas més similar al català, però, el trobem a Iparralde (País Basc del Nord), ja que va ser també un Consell Municipal que es va atrevir a deliberar en la seva llengua
El cas més similar al català, però, el trobem a Iparralde (País Basc del Nord), ja que va ser també un Consell Municipal que es va atrevir a deliberar en la seva llengua i, fins i tot, fer de la llengua basca l’oficial del municipi, juntament amb el francès. L’any 2014 el batlle de l’esquerra independentista, Bruno Carrère, que havia promès en campanya fer ús de l’èuscar, llengua oficial d’Ustaritz, el seu poble, va aconseguir l’alcaldia i, dit i fet, a un Consell Municipal del mes de juny va proclamar que la llengua més antiga d’Europa seria oficial.
France 3 Nouvelle Aquitanie (cadena de televisió pública de la Regió a la qual pertany) va informar dos mesos després que el Tribunal Administratiu de Pau havia suspès aquesta deliberació, posant fi a les aspiracions de donar una posició privilegiada a l’èuscar. Davant d’aquests precedents, hi haurà un efecte dòmino i, com demanava Nicolas Garcia (batlle d’Elna) a la concentració del 9 de maig, altres municipis s’atreviran a desafiar la justícia francesa i la seva màxima?
