“No hi va haver cap mena de comunicació ni missatge per part del conductor del tren durant tot l’incident”, denuncien una vintena de les víctimes de l’incendi al túnel del Metro de Barcelona del passat 27 de juliol, entre les estacions de Clot i Glòries de la línia 1. “Hi ha clares discrepàncies entre el relat oficial que està transmetent TMB (i reproduint en la majoria dels mitjans) i la nostra realitat viscuda”, afegeixen en un comunicat col·lectiu que han fet arribar a la redacció d’aquest mitjà.
“No hi va haver cap mena de comunicació ni missatge per part del conductor del tren durant tot l’incident”, denuncien una vintena de les víctimes de l’incendi al túnel del Metro de Barcelona del passat 27 de juliol
“Volem deixar constància que l’experiència viscuda no va ser una evacuació ordenada, sinó una autoevacuació i fugida del fum per part dels passatgers atrapats dins del túnel pels nostres mitjans, sense cap guia ni suport professional en cap moment”, detallen. A més, en el comunicat, recullen el testimoni de persones que eren en diferents punts del comboi i que van caminar per les vies –en dos grups diferents– per acabar sortint a la superfície a través de les andanes de les dues estacions que s’albiraven –amb dificultat per l’espès fum– des del cap i la cua del tren.
“A dins del vagó hi ha força fum i, com que tenim dificultats per respirar i ens couen els ulls i les vies respiratòries, ens estirem a terra cobrint-nos la boca amb mocadors i roba mullada. Restem força estona esperant indicacions, o esperant que algú ens vingui a evacuar, i la sensació d’estar atrapats sense opcions encara fa augmentar més el pànic general: hi ha persones plorant, cridant i molt espantades realitzant trucades a l’exterior”. Així és com expliquen el patiment viscut durant trenta llargs minuts, que va tenir continuïtat en el periple a través de les vies. “En el camí cap a la sortida creuem cablejat desfet i que presenta petites flames, i ens hem d’anar advertint entre nosaltres de la presència d’aquest cablejat elèctric i de vigilar de no trepitjar-lo –només amb la llum dels mòbils”.
El grup que va sortir per Glòries denuncia que, contràriament al que va explicar TMB, l’evacuació la fan “sense suport de cap servei: ni personal del metro, ni policia, ni bombers”. El grup que va caminar fins al Clot descriu un panorama també dantesc: “avancem per les vies cap al Clot en condicions extremes, caminant a les fosques i amb molt de fum, amb la dificultat afegida d’anar acompanyats de nens, adults, gent gran i atacs de pànic, sense cap mena d’indicació ni guia professional: només les llums dels mòbils i les nostres veus”.
A l’exterior tampoc consideren que l’atenció fos correcta. “Al principi no hi ha ningú que ordeni als afectats, així que alguns passatgers marxen sense rebre valoració mèdica”
A l’exterior tampoc consideren que l’atenció fos correcta. “Al principi no hi ha ningú que ordeni als afectats, així que alguns passatgers marxen sense rebre valoració mèdica”, destaquen. I, un cop superat l’ensurt, es mostren “sorpresos i preocupats davant l’experiència viscuda sense rebre instruccions d’actuació, ni rebre l’atenció per part d’un equip d’emergències/rescat, ni seguir un protocol d’emergències per part de TMB, ni rebre l’oferiment d’un servei d’atenció psicològica, malgrat que hi havia persones amb crisis d’ansietat i una afecció psicològica visible”.
El comunicat inclou un llistat de reclamacions, que consideren hauria de servir “perquè una situació d’aquesta mena no es torni a resoldre de manera tan descontrolada, ja que, per sort, no hi va haver més danys personals greus, malgrat la perillositat real de la situació”. En primer lloc, que TMB contacti amb totes les persones passatgeres afectades per l’incendi per oferir-los una revisió mèdica exhaustiva que permeti descartar seqüeles per inhalació de fum (comprovació de l’estat dels pulmons, vies respiratòries, etc.), i també acompanyament i suport psicològic a totes les víctimes de l’accident; en segon lloc, una investigació i revisió a fons de l’accident, tant pel que fa al seu origen com a la gestió que se’n va fer durant l’emergència, amb la publicació i difusió dels resultats; en tercer lloc, la revisió i modificació, si s’escau, dels protocols d’actuació per a situacions d’emergència, com també la publicació i difusió d’aquests protocols un cop actualitzats, inclosa la publicitat de les instruccions d’actuació en cas d’emergència orientada a les persones usuàries del metro; i en últim lloc, una compensació econòmica a les víctimes de l’accident per l’experiència viscuda, així com l’abonament de les despeses sobrevingudes i conseqüències derivades de l’accident (visites mèdiques, medicació per tractar els símptomes de la inhalació del fum, atenció psicològica privada, etc.).
La versió de TMB
Tant en declaracions als mitjans de comunicació del conseller delegat de TMB Xavier Flores, com a través d’una nota enviada a les persones que van presentar reclamacions, la versió oficial de l’empresa de transports metropolitana dista molt de la que ofereixen les víctimes de l’incident. Asseguren que “els protocols de seguretat establerts es van activar des del primer instant” i que l’evacuació es va fer “sota la coordinació dels serveis d’emergència i del personal del Metro”. Malgrat tot, reconeixen que continuen “treballant en l’anàlisi del que va passar per esclarir les causes de l’incendi i avaluar el funcionament dels protocols aplicats”.
En aquest sentit, avancen que “s’estudiaran les recomanacions que puguin derivar-se dels informes corresponents amb l’objectiu de continuar millorant els nostres procediments i reforçar la seguretat de les persones usuàries”.
