El govern estatal reconeix avui oficialment, per primera vegada, com a represaliades del franquisme les dones que van ser tancades al Patronato de la Mujer. Però víctimes d’aquest organisme “reeducador” d’adolescents i joves amb comportaments sancionats per la moral catòlica, aplegades dècades després a l’associació Contra l’Oblit, diuen que no els valen els gestos simbòlics. Insisteixen en els mecanismes que les institucions poden activar si busquen realment reparar-les: crear una comissió d’investigació a escala estatal i, a Catalunya, posar en marxa la que el Parlament va aprovar el passat octubre.
Reclamen “identificar responsabilitats institucionals i impulsar garanties de no repetició a través de polítiques públiques de memòria”
El d’avui a Madrid és un dels actes que el govern estatal celebra en el marc dels cinquanta anys de la mort del dictador Franco i la crítica que llança el grup de represaliades és similar a la que feia nou mesos enrere quan, al juny, la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER) va fer un acte públic per demanar-los perdó. El que les afectades continuen esperant és una investigació “oficial i independent” que permeti documentar el funcionament de l’organisme en què van ser tancades i les vulneracions de drets humans que s’hi van produir.
Un acte és “del tot insuficient si no va acompanyat d’altres mesures estructurals”, exposen en un comunicat el grup de represaliades. Es mostren crítiques amb la política de “gestos simbòlics” i afirmen que es tracta d’una acció que “no compleix les condicions perquè pugui ser considerat un veritable acte de reparació”. Segons l’associació, és una posada en escena que no respon als estàndards internacionals de drets humans sobre el dret a reparació per a les víctimes de violacions greus dels drets humans, que implica diverses dimensions: una restitució de drets, compensació econòmica, rehabilitació de les víctimes, garanties de no repetició i, també, mesures de satisfacció, com ara el reconeixement públic que, això sí, avui ha tingut lloc. Critiquen que només compleixi aquest aspecte i que, a més, a l’acte no hi participin les institucions victimàries. Reclamen “identificar responsabilitats institucionals i impulsar garanties de no repetició a través de polítiques públiques de memòria”.
Continuen esperant una investigació “oficial i independent” que permeti documentar el funcionament del Patronato de Protección a la Mujer i les vulneracions de drets humans que s’hi van produir
Contra l’Oblit reclama accedir als arxius i a la documentació, públics i eclesiàstics, com a pas necessari per “reconstruir la veritat històrica i garantir a les víctimes el dret a conèixer el seu propi expedient”, així com mesures de reparació material i programes d’acompanyament psicològic i social per a les víctimes. Exigeixen un reconeixement institucional “ple” de les dones internades com a víctimes de la repressió franquista, “amb atenció al caràcter específic de control moral i social sobre els cossos i les vides de les dones”.
Començar a investigar, aprovat però pendent a Catalunya
El Parlament de Catalunya va aprovar fa prop de mig any una proposta de resolució per crear una comissió d’investigació sobre la repressió contra les dones menors d’edat del Patronato de Protección a la Mujer. Contra l’Oblit denuncia que, per ara, però, “ha quedat sense desenvolupament”.
La comissió s’encarregaria d’analitzar el funcionament de la institució franquista —els seus criteris, directrius i entitats col·laboradores—, així com les responsabilitats de les congregacions religioses implicades. Activar aquest mecanisme també permetria estudiar l’evolució d’aquestes pràctiques fins a l’actualitat. Les represaliades reclamen que aquestes congregacions demanin perdó públicament a les víctimes com a “condició prèvia” per establir nous contractes o convenis amb la Generalitat.
La Conferència Espanyola de Religiosos va demanar perdó públicament per primera vegada el juny passat. Per a les víctimes, el gest no va lligat a un procés real cap a la “veritat i reparació” que persegueixen
El passat 9 de juny la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER) va demanar perdó públicament per primera vegada. Per a les víctimes, el gest no partia d’una voluntat genuïna i, per això, resulta “del tot insuficient” i sense un procés real cap a la “veritat i reparació” que persegueixen.
Manquen encara xifres oficials, però s’estima que són milers a escala estatal les dones que han patit la repressió del Patronato de Protección a la Mujer. L’organisme, creat durant el 1941 i adscrit al Ministeri de Justícia, tancava joves d’entre 16 i 25 denunciades per comportaments que la moral franquista pretenia tallar d’arrel. Es presentava com una institució per “dignificar moralment la dona” segons els paràmetres franquistes i educar-les d’acord amb els ensenyaments de la Religió Catòlica”. Van ser sotmeses a pràctiques de control extrem, abusos i explotació, algunes durant anys.
