A les quatre de la tarda tancaven les urnes de totes les veredes i barris. Al cap d’una hora ja tenien el veredicte: Gustavo Petro el clar guanyador de les eleccions presidencials, amb un 40% dels vots. Darrere, la gran sorpresa de la jornada electoral, Rodolfo Hernández, un empresari a qui ja han batejat com “el Trump criollo”, amb un 28% i Federico Gutiérrez, el candidat de l’uribisme, amb un 24%. A primera vista, una victòria per la Colòmbia que buscava un canvi, que apostava perquè, per primera vegada, entrés una coalició d’esquerres a governar. Però interpretant millor els resultats i fent matemàtiques, es tracta d’uns resultats complicats pel Pacte Històric de Petro: Gutiérrez ja ha declarat que donarà suport a Hernández a la segona volta, i els seus vots junts sumen el 51%, la xifra necessària per a declarar-se president.
Progressisme contra populisme
El 19 de juny, doncs, en una segona volta tensa, s’enfrontaran Gustavo Petro i Rodolfo Hernández. El primer és actualment senador per la Colòmbia Humana, exalcalde de Bogotà i excombatent de la guerrilla M19 desmobilitzada l’any 1990. Economista de professió, amb un programa ple de polítiques socials que assegura la implementació dels acords de pau, té com a fórmula vicepresidencial Francia Márquez, lideressa social del Nord del Cauca. El segon, exalcalde de Bucaramanga, empresari i enginyer civil de 77 anys, encapçala un partit creat per ell el 2019 anomenat Lliga de Governants Anticorrupció que ha basat la seva campanya en discursos populistes en contra la corrupció i el clientelisme. “Avui ha perdut el país de la corrupció i la politiqueria”, afirmava triomfal, després d’obtenir els resultats. El seu perfil de twitter afirma que és “el futur president de Colòmbia” i “el rei del TikTok”. A les xarxes socials ja l’estan comparant amb Donald Trump, segurament per la seva extravagància i el seu cabell tenyit de ros.
L’uribisme oficial queda fora dels comicis i, per molts, aquests resultats marquen la fi de les polítiques de sang i fetge, com els mals anomenats falsos positius o la intensificació del paramilitarisme des de fa dues dècades
Uns resultats sorprenents per on es miri. Algunes, les més optimistes, esperaven que aquest diumenge Gustavo Petro obtingués més d’un 50% dels vots i, per tant, guanyés a la primera volta. Altres, la majoria, i el que apuntaven les enquestes, preveien que el candidat progressista passés a la segona volta amb el candidat d’extrema dreta, Federico Gutiérrez. Aquest, anomenat popularment Fico, representava una continuïtat del govern actual i d’una llarga seqüència de governs uribistes, des de l’entrada del seu màxim líder, Àlvaro Uribe, l’any 2002. I d’haver estat així, les possibilitats de Petro augmentaven, ja que tot apuntava que en una segona volta Rodolfo Hernández hagués donat suport a la candidatura progressista. Però no ha sigut així, l’uribisme oficial queda fora dels comicis i, per molts, aquests resultats marquen la fi d’una etapa, la fi de l’uribisme, de les polítiques de sang i fetge com els mals anomenats falsos positius o la intensificació del paramilitarisme des dels anys 2000. Tot i així, com apunta el hashtag convertit en tendència a última hora de la nit de la jornada electoral, “#RodolfoTambienEsUribe”. La realitat és que les elits que han donat la força i el poder electoral que té avui l’empresari Hernández, són també dins dels cercles uribistes.
“És la primera vegada que l’esquerra i el progressisme aconsegueixen una victòria d’aquesta magnitud a Colòmbia” explica, satisfet, el senador i defensor dels drets humans Ivan Cepeda a la Directa. Ha sigut derrotada l’extrema dreta, l’uribisme, i el separen de Petro més de 3 milions de vots”, celebra. 8.528.000 vots s’ha endut la coalició de Petro i Francia. Vots repartits, principalment, als departaments més empobrits i colpejats per la guerra i la misèria. Al Cauca, al Putumayo i a Narinyo, un 70% dels votants ha escollit a Gustavo Petro. Un 72% al Chocó. Els 4 departaments amb més presencia de grups armats, enfrontaments bèl·lics i cultius d’ús il·lícit com la coca o la marihuana. També a Bogotà i a Cali, ciutats protagonistes del Paro Nacional de tot just fa un any, ha guanyat l’exguerriller de l’M19. Però són pocs els que ho celebren. La victòria és amarga.
“És possible que una part significativa dels vots de Federico Gutiérrez vagin a reforçar la candidatura de Rodolfo Hernández que, de fet, ja tenia el suport d’una bona franja de l’uribisme i això li ha servit per derrotar a Fico”, assegura Ivan Cepeda. D’aquí al 19 de juny el Pacte Històric, segons aquest senador que ha emprès una lluita jurídica i mediàtica important contra el també senador Álvaro Uribe, “desenvoluparà la seva política d’aliances i guanyarà”. Fa quatre anys, Gustavo Petro va obtenir 4,8 milions de vots en la primera volta que va augmentar fins a 8 en la segona. Però no van ser suficients i va perdre contra l’uribista Ivan Duque amb un diferència de 2 milions de vots. Aquest cop n’ha aconseguit 8 en la primera volta. Però els de Rodolfo Hernández i Federico Gutiérrez sumats ja en donen 11. D’aquí a tres setmanes sabrem el desenllaç d’aquests comicis presidencials que podrien suposar un moment històric al país de García Márquez.
