Iniciem aquesta història a Sueca, a la Ribera Baixa, concretament al carrer Magraners el 2 de febrer de 1913. Al si d’una família llauradora, naix Virtudes Cuevas Escrivà, la major de tres germans.
Estudia al Col·legi Politècnic de Ricardo Lapesa a Sueca, una institució laica que seguia el projecte pedagògic de la Institució Lliure d’Ensenyament. Son pare Vicente Cuevas va apostar per donar-li una educació igualitària a la dels seus dos germans barons, tot i els pocs recursos econòmics. Cursa estudis superiors de magisteri i al mateix temps treballa per a una casa de modes fent puntetes.
Quan obté el títol de mestra es presenta a una oposició d’inspectora d’educació i aconsegueix la plaça a Madrid, motiu que la porta a traslladar-se a la capital estatal en 1936 amb 23 anys. El context d’aquests anys és el de la Segona República i Cuevas, lluny de quedar-se al marge, es declara obertament republicana i anticlerical i s’afilia a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). També durant aquests anys contrau matrimoni civil amb Cándido Vidal, un anarquista del barri de la Canal de Sueca, matrimoni que posteriorment serà invalidat per la dictadura franquista, que només reconeixia els matrimonis religiosos.
Cuevas forma part de les primeres milicianes que s’allisten en els batallons i cossos de milícies de forma voluntària
L’activitat en Madrid és constant i determinant en aquests moments, ja que és la primera ciutat atacada quan es desencadena el colp d’Estat franquista i la guerra civil. L’assalt a la caserna de la Muntanya es tradueix en una massiva resposta obrera contra l’alçament militar. Cuevas forma part de les primeres milicianes que s’allisten en els batallons i cossos de milícies de forma voluntària. La valenciana va desenvolupar un paper fonamental en el Cinquè Regiment, el qual va establir tot tipus de serveis (hospitals, confecció d’uniformes, fabricació d’armament i munició, gestió de guarderies…), en un convent de Madrid, on van instal·lar una casa bressol, on ella s’ocupava de la xicalla i les dones dels soldats del front. S’encarregava de desenvolupar tasques de mestra i d’infermera. Tot i això, ella preferia anar directament al front, aleshores va començar a realitzar una feina d’enllaç, de transmetre informació entre el front i la rereguarda, com també la tasca de traslladar i evacuar persones per allunyar-les dels escenaris de guerra.
Després de la batalla de l’Ebre i de la victòria de l’exèrcit franquista, el 26 de gener de 1939, Cuevas es trobava a Barcelona i davant la caiguda de la ciutat, tant ella com la xicalla que tenia a càrrec seu, van iniciar el camí cap a la frontera francesa dels Pirineus. Després de diversos dies d’espera, van aconseguir creuar la frontera i van ser traslladats a Romorantin, al centre de França. Posteriorment, va ser traslladada a Bois Brulé, un altre centre d’allotjament, on les condicions materials encara eren més dures. Per això, va tractar d’aconseguir eixir i a través d’un amic del seu marit, que la va reclamar com a la seua cunyada, va poder reunir-se amb ells a Bordeus.
Mentre treballava a Bordeus, Virtudes Cuevas participa en la resistència, en el moviment armat del Partit Comunista Francés, conegut popularment com els Partisans
Pocs mesos després, l’1 de setembre de 1939 esclata la Segona Guerra Mundial i amb això, l’arribada del nazisme a França. Però lluny d’abstreure’s, el compromís de Virtudes Cuevas fou encara major, tot i les reticències i la por que li inspirava la nova amenaça bèl·lica. El que ella no sabia era que les autoritats franceses de Vichy col·laborarien amb el nazisme entregant els refugiats republicans, ja que els consideraven políticament indesitjables per haver combatut en la Guerra Civil Espanyola o haver militat en organitzacions revolucionàries.
Mentre treballava a Bordeus, es troba amb un vell conegut de les Brigades Internacionals i Cuevas comença a mobilitzar-se amb la resistència recentment creada, concretament en el moviment armat del Partit Comunista Francés, conegut popularment com els Partisans. Feia la funció d’enllaç d’informació i de transport de material com fullets, periòdics i documentació. Passa així a formar part dels Franc-tireurs et partisans français (FTPF) i de les Force français de l’interiéur (FFI) en l’abril de 1941. Per la seua condició de partisana, canvia la seua identitat i passa a ser Madame Vidal i a respondre als noms de Carmen i Bernardette i així apareixerà en la majoria de registres. També va refugiar a persones perseguides pels nazis o per la milícia col·laboracionista, posant a disposició casa seua que servia d’allotjament provisional i amagatall.
Amb motiu de la denúncia d’un mestre traïdor que treballava amb ells, anomenat Giret, Virtudes Cuevas va ser arrestada per la seua activitat de resistent en l’estació de Bordeus el 9 de novembre de 1942. Va ser sotmesa a una dura tortura, ja que en fer d’enllaç coneixia molta informació.
Virtudes Cuevas va ser arrestada en l’estació de Bordeus el 9 de novembre de 1942 i va ser sotmesa a una dura tortura
Però aquest infern només acabava de començar, a partir d’ací passa per una sèrie de presons i camps de detenció durant els següents tres anys. Des de Bordeus va a Royallien, en França, i el 31 de gener de 1944 és deportada a Alemanya, al camp de concentració de Ravensbrück, junt amb 959 presoneres més en el famós comboi de les 27.000, en referència al número que els van assignar a l’arribada al camp. Ravensbrück és conegut com “l’infern de les dones”, un dels camps de concentració i extermini de dones més grans d’Alemanya, situat en l’anomenada “xicoteta Sibèria alemanya”, a 80 quilòmetres al nord de Berlín.
En la fitxa de deportada de l’Amical de Ravensbrück consta explícitament que Cuevas no va voler donar testimoni del que va ocórrer allí. Quan se li ha preguntat per la seua estada, l’únic adjectiu que ha declarat és el de “terrible”. Tanmateix, pels testimonis de les seues companyes espanyoles deportades, podem concloure que el grau de violència i barbàrie que el nacionalsocialisme va instaurar en aquells camps era extrem i indescriptible.
Violència contra les dones
A més dels treballs forçats que comparteixen amb els homes deportats als camps, cal destacar un tipus de violència específica que es va exercir sobre les dones deportades. Moltes d’elles estaven embarassades o portaven els seus fills i filles amb elles, per tant, les forces de les SS atacaren directament a la maternitat, dificultant els parts o exercint violència sobre la xicalla. També va existir en aquest camp una manera ràpida i barata d’esterilització massiva, mitjançant una injecció de líquid càustic dins les trompes uterines. Un altre exemple de les violències específiques patides fou el treball sexual forçat que van patir moltes d’aquestes dones. No obstant tot això, entre aquestes condicions de vida infrahumanes, es va conformar una comunitat de resistència, una mena de teixit de solidaritat entre totes elles.
Virtudes Cuevas va romandre en Ravensbrück fins que fou transferida a Flossenbürg i l’1 de setembre de 1944 fou traslladada al camp satèl·lit de Zwodau, en la frontera amb l’actual República Txeca. Aquest era un annex reservat a dones i creat per l’empresa Siemens amb el propòsit d’explotar la mà d’obra esclava amb dones deportades, obligant-les a fabricar armament, components i equipament de l’aviació militar de la força aèria alemanya.
El 18 de maig de 1945, Virtudes Cuevas és alliberada del camp de Zwodau i repatriada a França quan De Gaulle, el president de la República Francesa, va acollir els espanyols
El 18 de maig de 1945, Virtudes Cuevas és alliberada del camp de Zwodau i repatriada a França el 18 de maig de 1945, quan De Gaulle, el president de la República Francesa, va acollir els espanyols que havien lluitat per França, portant-los a l’Hotel Lutecia, un dels més importants de París, on els va donar menjar, roba i diners. En canvi, el règim franquista els va sancionar “a distància”, ja que la seua legislació va condemnar molts d’ells per traïció i rebel·lió a través de diverses lleis, privant-los de poder recuperar la nacionalitat espanyola. Tot i això, l’Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides va concedir a Virtudes Cuevas la situació de refugiada i va establir la seua residència a França.
El 1945 es constitueix l’Associació d’Antigues Deportades i Internes de la Resistència (ADIR), a través de la qual Cuevas troba ocupació com a professora d’espanyol en la Sorbona de París. Però el sou era bastant precari i es trasllada a Ivry amb Alberto Codina, un català que havia conegut a l’hotel de París i el que serà el seu marit, amb el qual obriran una xicoteta botiga de torró. Tardarà anys a tindre notícies del seu primer marit, Cándido Vidal, però ell no va voler tindre’n d’ella. En aquest moment es casa amb Alberto, l’11 de juliol de 1979. Durant els següents anys va rebre la insígnia de la Legió d’Honor, la més alta condecoració de la República Francesa i també fou abanderada de l’Associació d’Antigues Deportades i Internes de la Resistència.
El 9 de juliol va rebre sepultura en la seua localitat natal. El fèretre estava envoltat amb la bandera republicana, tal com ella havia manifestat com a última voluntat
La vida de Virtudes, de Carmen, de Madame Vidal, arriba a la seua fi el 5 de juliol de 2010, al cap de 97 anys, en l’hospital de Villejuif. El 9 de juliol va rebre sepultura en la seua localitat natal, a Sueca. El fèretre estava envoltat amb la bandera republicana, tal com ella havia manifestat com a última voluntat. A aquesta se li va afegir la insígnia d’or de la ciutat de Sueca i va sonar l’Himne de Riego durant les exèquies, a les quals van assistir un centenar de persones.
En 2006 Cuevas va signar una escriptura de donació de sa casa i solar en el carrer Magraners número 18 i 20 de Sueca a l’Ajuntament d’aquesta població. Aquesta cessió tenia la finalitat de destinar aquestes finques a l’habilitació del Museu i la Biblioteca de la Resistència i la deportació del feixisme, perquè es puguen explicar les atrocitats comeses pel franquisme i el nazisme. Sabem que l’Ajuntament de Sueca ha rebut una subvenció per part de la Diputació de València per posar en marxa aquesta voluntat de Virtudes. Després d’haver lliurat diverses batalles pel socialisme, contra el feixisme i el nazisme, resistint a tortures i detencions… només li queda guanyar la batalla contra l’oblit.
