Fa més de tres anys, la nostra amiga Sonia no deixava de repetir com l’estava afectant el fet d’haver entrat en “la refotuda menopausa”. Des d’aquell moment, cada trobada entre amigues es convertiria en una escolta incòmoda de les seves queixes i malestars. Tot el que la Sonia ens transmetia respecte a la seva entrada a la menopausa era desagradable. Solia estar de mal humor, irritable i desanimada. Ningú no li havia explicat amb arguments i exemples positius tot el relacionat amb el procés del reajustament hormonal que, per a ella, va començar amb 44 anys.
Avui hi anem arribant a poc a poc la resta de les amigues a aquest moment en què reconeixem alguns símptomes i signes identificats per la medicina com a típics de la menopausa: sufocacions, greix abdominal, sequedat vaginal… Avui entenem que per a la nostra amiga Sonia, dir en veu alta en aquell espai de confiança, sense culpes ni vergonya, el que li passava, l’ajudava a alleujar el seu pesar i mitigava els seus símptomes.
Segons un estudi de l’OMS, el 75% de les dones arriben a aquesta etapa sense tenir prou informació per travessar-la de forma saludable i positiva
Per sort de totes les que vam trigar una mica més a prendre consciència del “que ens venia al damunt”, nosaltres vam tenir la curiositat i l’impuls d’informar-nos i buscar recursos per al nostre autoconeixement i autocura durant els anys de fluctuacions en el nostre cicle. I vam haver de buscar molt, però els vam trobar en diversos articles, publicacions de la xarxa i espais d’intercanvi entre dones.
La nostra curiositat no va ser la mateixa que la de l’amiga Sonia ni la de la majoria de dones que tenen integrats com “normals” els tabús, estigmes i pors relacionats amb la menopausa. Tots ells provocats i sostinguts per la societat patriarcal i medicalitzada en què vivim, els mitjans de comunicació (la publicitat) i les arts visuals (sèries i pel·lícules) i per la falta d’empatia, acompanyament i recursos divulgatius per part dels professionals sanitaris.
Visibilitzar el climateri
La menopausa forma part d’un meravellós instant físic i d’un altre instant simbòlic. El físic té lloc quan veiem per última vegada el sagnat menstrual que ens ha acompanyat durant aproximadament trenta o quaranta anys de les nostres vides. El simbòlic, quan, després de dotze mesos sense menstruar, podem decretar amb més o menys alegria que la nostra menopausa va tenir lloc en aquella última menstruació d’un any enrere.
Els signes i símptomes del reajustament hormonal que comencen a manifestar-se uns anys abans de la menopausa (perimenopausa), més els signes i símptomes que tenen lloc després de la mateixa (postmenopausa), formen part de tot un procés fisiològic en tota dona, anomenat climateri. Climateri (del grec klimater: graó) és el procés d’entre cinc i deu anys en què gradualment el cos es va reajustant passant d’ovular i menstruar a deixar de fer-ho.
Climateri (de el grec ‘klimater’: graó) és el procés d’entre cinc i deu anys en què gradualment el cos es va reajustant i passa d’ovular i menstruar a deixar de fer-ho
Transitar d’una etapa en què les hormones sexuals femenines del cicle menstrual provocaven en nosaltres uns canvis físics, psíquics, anímics i sexuals identificats i reconeguts, a una etapa de fluctuació total d’aquests nivells hormonals on tenen lloc processos de la nostra química i la nostra fisiologiamolt complexos i transformadors no és un assumpte poc transcendental. Cada dona viu el procés de manera diferent i està condicionada per diversos factors, com la cultura en què viu, la seva situació personal d’estrès, la seva autoestima, l’alimentació i l’herència genètica, entre d’altres. Però sí que hi ha signes i símptomes que poden fer-se presents i que ens són comuns a totes, amb més o menys intensitat.
La societat, la cultura i la medicina segueix fent invisible tota una etapa, que està tan plena de canvis, com la pubertat. Segons un estudi de l’OMS, el 75 % de les dones arriben a aquesta etapa sense tenir la informació suficient per travessar-la de forma saludable i positiva. Entendre i visibilitzar aquest procés amb informació, sense biaixos de gènere, sense estigma social, sense mandats de la indústria de l’estètica femenina ni introjectes familiars, és imprescindible perquè la dona madura visqui amb plenitud un terç de la seva vida.
Per on començar
Tenir informació sobre el climateri ens sana abans que arribi, durant i després que tingui lloc. Si vam rebre la informació adequada, positiva, integral i sense biaixos, podem entendre’ns i actuar per la nostra salut i benestar.
Una de les cures fonamentals que hem de rebre les dones i persones que transiten el climateri ve –o hauria de venir– de la mà dels professionals de la salut pública. Totes necessitem tenir un bon professional sanitari que ens acompanyi i s’eduqui sobre el procés. Que ens ofereixi escolta, exploració acurada i informació per poder fer-nos responsables de la nostra salut i benestar. El professional sanitari ha d’explicar en què consisteixen els tractaments o medicaments proposats. És important que puguem decidir quin camí prendre en funció dels riscos o avantatges d’allò que ens puguin proposar com a teràpia farmacològica o intervenció quirúrgica.
Per deixar anar els paradigmes de por, dolor i tabú, per tenir una societat sana i dones que gaudeixen en plenitud i goig, ofereixen tot el seu potencial per a la societat, per a la seva família i per al sosteniment de la seva qualitat de vida, els professionals sanitaris han d’estar oberts a promoure, protegir i restaurar la salut de manera integral i interdisciplinària. Tenir cura de la salut hormonal està a l’abast de qualsevol dona. Tanmateix, aquesta ha de tenir ple coneixement del procés fisiològic en el qual s’endinsa, ja que la seva falta repercuteix en la qualitat de vida i pot fer entrar, probablement, en un bucle de dependència farmacològica i emocional.
Totes les dones de més de 40 anys haurien de poder començar a parlar sense por ni vergonya amb el seu professional sanitari sobre el climateri amb la intenció de preparar-se des de l’autoconeixement i l’autonomia
“Em van dir que no ‘estava menopàusica’, que els ovaris estaven una mica envellits, però mai em van explicar l’etapa del climateri”. Frases com aquestes es poden llegir en un estudi que es troba avui en la seva fase de recollida d’informació i testimonis, en el qual encara és possible participar mitjançant un qüestionari. En l’estudi, impulsat per l’Associació de Dones per la Igualtat Femigual i per l’Associació de Cultura Menstrual La Vida en Rojo, es pot advertir que un altíssim percentatge de les dones que resideixen a l’Estat espanyol directament afirmen que, en els centres de salut de la comunitat autònoma on viuen no hi ha programes d’educació per a la salut específics per a la menopausa i el climateri o, en tot cas, desconeixen si n’hi ha.
Totes les dones de més de 40 anys haurien de poder començar a parlar sense por ni vergonya amb el seu professional sanitari i poder demanar informació sobre el climateri amb la intenció de preparar-se des de l’autoconeixement i l’autonomia.
Durant tot el mes de maig i, en concret, el dia 28, se celebra el Dia internacional d’acció per la salut de les dones. És una oportunitat renovada per recordar, difondre i reivindicar el dret de tota dona a gaudir d’una salut (sexual, mental, hormonal…) de qualitat, integral i gratuïta, i el que proclama el preàmbul de l’acta de constitució de l’OMS: “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties. El gaudi del grau màxim de salut que es pugui aconseguir és un dels drets fonamentals de tot ésser humà, sense distinció de raça, religió, ideologia política o condició econòmica o social”.
