Evitar l’ampliació d’infraestructures associades a l’aviació i apostar pel decreixement turístic i de la hipermobilitat és la consigna de plataformes i moviments en lluita com la xarxa Stay Grounded. Juntament amb l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB han elaborat el “Mapa de la Injustícia i la Resistència Aeroportuària”; una eina col·laborativa on es poden consultar els vuitanta conflictes generats per aeroports arreu del món. També hi figuren les mobilitzacions d’oposició, entre les quals destaquen les lluites contra l’ampliació de la tercera pista dels aeroports a Viena o a Londres-Heathrow, així com els bloqueigs definitius als projectes aeroportuaris a Notre-Dame-des-Landes (ZAD) a l’Estat francès, a Atenco (Mèxic) o a Aranmula (l’Índia). A banda de la mobilització, apunten a la necessitat d’aplicar mesures de fiscalitat i regulació, com la creació de topalls al nombre de vols individuals per any i al nombre de vols domèstics.
“Ve una crisi energètica, de combustibles i de materials molt forta i les elits només fan propaganda enganyosa amb l’aeroport verd i els vols verds”, critica Adriana Cotén de Zeroport.
Així ho manté el físic Antonio Turiel quan li preguntem per la ministra espanyola de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, que va defensar l’ampliació de l’aeroport apel·lant a l’hidrogen o als biocombustibles com el futur d’una aviació amb la meitat de les emissions actuals. “En escales moderades, ambdues energies poden formar part de la solució. Però no en una escala de mobilitat com l’actual”. Turiel puntualitza que “la producció d’hidrogen té una eficiència del 50 %; es perd la meitat de l’energia en produir-la i encara més si es fa servir en un motor. A més, necessita uns materials i unes infraestructures específiques. Pel que fa als biocombustibles, necessiten molta superfície de cultiu i no hi ha capacitat per produir-ne tant. A més, l’aviació no seria un ús prioritari”.
Fenòmens com el ‘flygskam’ (“la vergonya de volar”) a Suècia, han posat en alerta la indústria aeronàutica
Daniel Pardo, de l’ABDT, aposta per una mirada integral que abordi el model de consum i mobilitat. “És un fals debat: no necessitem alternatives a tota la mobilitat actual. Necessitem, sobretot, una alternativa a la hipermobilitat actual, a un sistema econòmic basat en el transport continu de persones i mercaderies d’un extrem del món a l’altre”. I afegeix que “cal cercar cadenes curtes de distribució que prioritzin el comerç local, cal superar la idea de turisme global massiu, reemplaçar el concepte actual de turisme per una idea de lleure de proximitat, de gaudi lent i en relació amb l’entorn”. Per a Cotén “la clau és que la societat i els polítics siguin valents i que es lideri un decreixement ordenat, perquè si no, qui acaba patint som sempre les mateixes”.
Tren i bicicleta en lloc de la “vergonya de volar”
L’any 2018, les vint destinacions principals de vols des de l’aeroport del Prat van ser a Europa i prop del 85 % del passatge que va sortir des del Prat tenia com a destí algun pais europeu. Uns registres que apunten que, tot i els augments de temps per a certs trajectes, part d’aquests desplaçaments podrien assolir-se en tren –exceptuant les Illes. Una alternativa efectiva a la mobilitat que podria reduir les emissions, ja que l’avió és el transport més contaminant per passatger i quilòmetre, fins a sis vegades més que el tren. Així, algú que viatja de Barcelona a Madrid en avió emet 115 kg de CO2, mentre que si hi va en tren, n’emet 20.
“Amb una inversió equivalent a la prevista per a l’ampliació del Prat es podrien fer tots els desdoblaments pendents a la xarxa de rodalia”, critiquen des de la Plataforma pel transport públic, una entitat amb més de 25 anys d’història. A més, defensen propostes com la recuperació de trens nocturns –gairebé desmantellats per Renfe–, els autobusos a Europa i els vaixells propulsats per energia renovable.
Caldrà veure si els petits canvis que s’albiren poden fer front a un camí de difícil solució. De moment, l’extensió de la cultura ferroviària, de la bicicleta i el cicloturisme o fenòmens com el Flygskam (“la vergonya de volar”) a Suècia –d’on és Greta Thunberg, icona d’una generació juvenil contra el col·lapse ecològic–, ha posat en alerta la indústria aeronàutica, ja que aquell país té relació directa amb la caiguda d’un 5 % del trànsit aeri durant el primer trimestre de 2019.
