Volar és avui en dia una activitat plenament normalitzada a la nostra societat i s’ha vist propulsada per ofertes de vols, un dels factors que més es té en compte a l’hora de triar. A cada instant, com a mínim, mig milió de persones sobrevolen l’espai aeri, explica l’activista Magdalena Heuwieser a l’informe El espejismo de volar verde. Però a més de viatjar, també fem servir els avions per portar mercaderies i matèries primeres arreu del món, que fan que les xifres globals de tràfic aeri -el conjunt d’aeronaus que arriben i surten dels aeroports- vagi en augment any rere any. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els sis principals aeroports dels Països Catalans -Prat, Eivissa, Palma, València, Alacant-Elx, Menorca- sumen un total de 807.748 vols l’any 2018, una xifra en augment des de fa més de deu anys. Amb tot, l’aviació és el tipus de transport amb major impacte ambiental.
L’entorn mediterrani dels Països Catalans és un dels elements que els sotmet a una forta pressió turística, en la majoria dels casos per via aèria. A ciutats com Barcelona, el 82% dels turistes arriben en avió, segons la xarxa Stay Grounded (Queda’t a terra), una aliança internacional que rebutja la proliferació i l’ampliació d’aeroports arreu del món. La xarxa, precisament, acaba de presentar les seves propostes a favor del decreixement del sector en la Conferència Stay Grounded: Decreixement de l’Aviació, que s’ha celebrat a Can Batlló, el barri de Sants de Barcelona, aquest passat cap de setmana, i ha protagonitzat una acció de rebuig al mateix aeroport d’El Prat contra la seva ampliació. Activistes vestides amb granotes vermelles i mascaretes, s’han assegut en línia al terra del vestíbul amb una pancarta on es llegia “Stop ampliació aeroport”.
Actualment hi ha 423 aeroports en construcció o projectats, sobretot als països del pacífic asiàtic, com explica Heuwieser. L’activista adverteix que hi ha també futures ampliacions dels ja existents, com la que preveu fer Aena -l’operador aeroportuari de l’Estat espanyol- a l’aeroport de Girona-Costa Brava per poder acollir el creixement de passatgers a l’aeroport Josep Tarradellas del Prat, que també s’ampliaria segons el pla director. Segons les dades d’Aena, l’increment de passatgers a l’aeroport de Barcelona va ser d’un 6,1% l’any 2018 respecte al 2017. En general, tots els principals aeroports ubicats a Catalunya, País Valencià i Illes van incrementar el nombre de passatgers, però encapçala el rànquing hi ha el de València amb una escalada del 15,2% i queda a la cua el de Menorca amb un 0,2%.
Si s’analitzen les dades des del punt de vista del nombre de passatgers a Catalunya, el principal és l’aeroport del Prat amb 50.172.457, a les Illes el de Palma amb 29.081.787 i al País Valencià el d’Alacant-Elx amb 13.981.320. Les xifres s’han de posar en relació al creixement del turisme a l’entorn mediterrani. L’INE va publicar un informe de Movimientos Turísticos en Fronteras (Frontur) que indica els principals destins turístics a l’Estat espanyol, i Catalunya ocupa el primer lloc seguit de les Illes, mentre que el País Valencià es troba en la cinquena.
Contaminats pel querosè
L’ús del querosè com a combustible pels vols regulars va en augment perquè es tracta d’un destil·lat de petroli òptim per aguantar la temperatura i que no es congela. Ho explica Sara Mingorría, membre d’Stay Grounded i investigadora del grup d’Economia Ecològica i Ecologia Política de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). El cas és que l’obtenció de la substància també contamina, i molt, tant per l’impacte de l’extracció com pel seu transport i per tractar-se d’un fort contaminant d’aqüífers.
Tal com apunta Mingorría, el querosè contamina cada cop que arrenca el motor de l’avió faci el trajecte que faci, ja que “en enlairar-se i aterrar es genera una combustió molt intensa”. A partir d’aquí, l’experta de l’ICTA quantifica que cada avió contamina més o menys depenent de l’alçada que agafa en un determinat trajecte, la ruta que segueix i les temperatures durant vol, les condicions de vent i inclús la força de fregament atribuïble a cada moviment físic dels aparells. D’altra banda, els experts ja han comprovat que la substància emet gasos d’efecte hivernacle i que en els darrers cinc anys han augmentat un 26% les emissions CO₂, així com l’impacte de les esteles dels avions -aquelles línies blanques que es mantenen al cel en dies clars i no filtren com els núvols part de la llum del sol-, amb efecte immediat en l’atmosfera i el canvi climàtic. Les esteles, segons condicions atmosfèriques, actuen com “una manta que escalfa una mica més el planeta”. Així ho exemplifica el periodista científic Daniel Arbós, que alhora considera que “hem de començar a fer un canvi de xip per fer viable el decreixement turístic i reduir el tràfic d’avions diari.”
Tecnologia “verda”
Més enllà de la construcció i adequació tecnològica dels avions als nous temps, l’estudi d’Stay Grounded revela que la millora tecnològica va associada a facilitar el creixement -arribar als 90.000 passatgers- i no pas a reduir l’impacte dels contaminants, la qual cosa es reforça amb altres pretextos de caràcter tecnocràtic i polític com la “il·lusió per la tecnologia verda”, que presumeix d’abaratir costos de la indústria però alhora potencia el creixement. Com destaca Mingorría, “si el que vols és que tots els avions canviïn de combustible, s’ha de fer també recanvi de materials i renovació de flotes, i això provoca un efecte rebot, ja que si fem un còmput global, s’acaben generant despeses”.
Dels 423 aeroports projectats que esmenta l’informe “El espejismo de volar verde”, de moment, en tenen registrats com a conflictius una seixantena, que són programats com operatius o d’expansió dels existents i han provocat mobilitzacions
Malgrat que quan es tracta d’agafar un avió el conjunt de la població opta per l’opció que li surt més barata o li facilita més el trajecte que es disposa a fer, en termes generals podem parlar de què “hi ha injustícia climàtica i desigualtat, en el sentit que ni tothom viatja tan freqüentment ni pel mateix motiu”. En qualsevol cas, des de l’ICTA asseveren que “tenim un problema de magnitud”, que s’expressa en comparatives: l’avió és divuit vegades més contaminant que el tren, una dada variable en funció de l’ocupació dels aparells. De fet, mentre els trens empren energia elèctrica renovable al conjunt de l’Estat, segons dades del comparador Ecopassenger, algú que viatja en avió de Madrid a Barcelona emet fins a 115 kg de CO₂ a l’atmosfera per viatge, i aquesta xifra es redueix a 20 kg en el cas d’emprar el tren. També són molt il·lustratives aplicacions com Air Trafic, que ajuden a fer visible l’efecte del trànsit constant que generen els 100.000 avions que diàriament volten pel planeta en temps real.
Al desplegament de viatges s’hi ha de sumar el de les infraestructures aeroportuàries, ja que la construcció d’un aeroport també genera força impactes que han recollit des de la xarxa Stay Grounded en un mapeig col·laboratiu de conflictes al món relacionats amb aquestes instal·lacions. Dels 423 aeroports projectats que esmenta l’informe El espejismo de volar verde, de moment, en tenen registrats com a conflictius una seixantena, que són programats com operatius o d’expansió dels existents i han provocat mobilitzacions. Com exemplifica Mingorría des de l’ICTA, això es tradueix en expropiacions dels terrenys on s’ubiquen els aeroports, la necessitat de dessecar zones humides, la pol·lució per emmagatzemat de querosè i extracció, i d’altres efectes més globals com són les migracions per motius ambientals.
Last call: alternatives
Els organitzadors de la Conferència Stay Grounded: Decreixement de l’Aviació han facilitat ponències en format en línia precisament per evitar desplaçaments transnacionals. Segons els impulsors, serveix per encaminar aportacions per terra, mar i aire al voltant de set alternatives, com l’establiment de topalls al nombre de turistes, el nombre de vols domèstics, curts i per cada ciutat, aeroport i aerolínia -especialment les de baix cost, més reincidents-, així com impostos als mateixos bitllets, en l’IVA i consum de querosè.
De cara als particulars que volen freqüentment, es planteja una taxa específica i un impost progressiu per nombre de vols o inclús un topall individual. A nivell institucional es reclamaran polítiques de viatge, l’establiment de moratòries i la prohibició d’aeroports nous, en fase de tancament i en fase de reducció -com és el cas dels aeroports regionals-, i la promoció d’alternatives de transport com ara trens nocturns i busos a Europa i vaixells propulsats per energia renovable.
Aquest cap de setmana a Can Batlló sobrevolaran per damunt d’aquestes qüestions amb la presència de moviments socials amb qui comparteixen lluites com el Grup d’Habitatge de Sants i l’Assemblea de Barris pel Turisme Sostenible i també s’hi aproximarà veïnat de poblacions com Gavà i Castelldefels especialment afectat i partidari també del decreixement en matèria d’aquesta mobilitat altament contaminant.
