Pop a la gallega, pop a la brasa, popets encebats… tot i que molta gent que demana aquest cefalòpode a bars i peixateries pensa automàticament que l’origen serà gallec, el 75% del pop que es consumeix a l’Estat espanyol prové de fora de les seves aigües territorials. Bona part del pop que s’importa arriba, concretament, del Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola ocupada des del 1976 pel Marroc. Així ho explica la investigació Els tentacles de l’Ocupació. Informe sobre l’explotació dels recursos pesquers del Sàhara Occidental en el marc de l’ocupació de l’estat marroquí, publicat avui per l’Observatori de Drets Humans i Empreses (OCDHE).
El regne alauita és el primer exportador de pesca a l’Estat espanyol amb més de 100.000 tones a l’any, la meitat de les quals són de cefalòpodes (una classe d’invertebrats marins que compren espècies com el pop, la sípia o el calamar). El sector pesquer aporta entre un 2% i un 3% del PIB marroquí i, tot i que quantitativament la pesca dels cefalòpodes només representa un 7% del total, el seu elevat preu fa que econòmicament suposi un 42% del valor monetari total del sector pesquer, segons l’informe de l’OCDHE.
“Segons el dret internacional, el Marroc no té cap mena de sobirania legal sobre el Sàhara Occidental i actua com una potència de facto”, expliquen les autores de l’informe. “El règim marroquí aprofita l’ocupació per beneficiar les seves elits de l’espoli dels grans recursos naturals i riqueses que es troben en aquest territori, entre ells la pesca”. A la regió sahrauí de Dakhla es troba l’estoc de pop més important al nord de l’Atlàntic Central Oriental, segons dades de la FAO. I és en aquest indret on “a partir de l’ocupació marroquina de la regió”, es desenvolupa l’extracció del pop amb “grans vaixells d’arrossegament dotats d’infraestructures de congelació i s’exporta a Europa i altres llocs del món”. Un cop és pescat, la gran majoria del pop es trasllada al port marroquí d’Agadir, des d’on es distribueix a la resta del món. “Això fa que la traçabilitat d’aquest recurs natural sigui gairebé nul·la, ja que un cop s’exporta, es registra com a sortit d’un port marroquí”, explica l’informe de l’OCDHE.
La pota hispano-marroquina
El país magrebí és un dels principals productors mundials de pop, tot i que “en les aigües atlàntiques marroquines no hi ha”, ja que el principal calador es troba en aigües sahrauís. Tot i això, el regne de Mohamed VI manté la pesca d’aquesta espècie fora dels acords amb tercers països “per tal de promoure l’especialització de la filial del pop d’altura marroquina”. Segons les autores de l’informe, però, encara que oficialment la captura del cefalòpode està en mans d’empreses marroquines, moltes d’aquestes empreses són en realitat mixtes i compten amb capital estranger, també espanyol. “És el cas de Pulmar (filial de l’empresa basca Artalde), Asmaroc (del grup Amasua) o Sofinas (de la viguesa Profand)”.
Empreses espanyoles també compten amb plantes de congelació al país d’origen, com Salgado Congelados SL o Frigoríficos de Camariñas, que l’any 2017 va anunciar l’obertura de noves instal·lacions de tractament a la ciutat marroquina d’Agadir
Les empreses espanyoles han vist una oportunitat de negoci en la indústria del pop extret “il·legalment” de les aigües sahrauís. Segons l’informe Els tentacles de l’ocupació, al Marroc es troben empreses armadores, importadores-exportadores, de la indústria transformadora o de l’auxiliar. En molts casos, les empreses espanyoles també compten amb plantes de congelació al país d’origen, com Salgado Congelados SL o Frigoríficos de Camariñas, que l’any 2017 va anunciar l’obertura de noves instal·lacions de tractament a la ciutat marroquina d’Agadir.
Pel que fa al negoci del pop a l’Estat espanyol, la majoria de distribuïdores es troben a Galícia i al Nord peninsular. És el cas de la mencionada Salgado Congelados SL, Canosa o Angulas Aguinaga. Segons l’informe, “les quantitats de pop de Dakhla venudes a l’any són molt significatives com mostren les dades: 1.000 tones venudes per la distribuïdora Rosa de los Vientos, 2.000 tones en el cas de Profand i 9.200 tones segons Discefa”. “Aquestes empreses seran les responsables de proveir altres empreses majoristes (Makro), grans superfícies (El Corte Inglés), supermercats (Carrefour, Mercadona…), hotels, restaurants i col·legis”, especifiquen des de l’OCDHE.
Inversions fora de la llei
El passat 12 de febrer el Parlament Europeu donava el vistiplau, amb 415 vots a favor i 189 en contra, a l’acord de pesca entre la Unió Europea i Marroc aprovat per la Comissió Europea uns mesos abans. Aquest acord es mostra així contrari al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que en diferents ocasions s’ha posicionat de manera contundent sobre la il·legalitat que suposa que els acords entre la UE i Marroc incloguin recursos del Sàhara sense que hi hagi consentiment popular i sense assegurar el desenvolupament econòmic de la població sahrauí. Segons les autores de l’informe Els Tentacles de l’Ocupació, “l’explotació de recursos naturals en un Territori no Autònom per una potència administradora només serien legals si es portessin a terme en benefici de la població d’aquest territori, en nom seu, o amb el consentiment dels seus representants. Cap dels supòsits es dóna en el cas del Sàhara”.
Segons aquestes fonts, entre el 2014 i el 2018, la UE preveia destinar al voltant de 37 milions d’euros a la construcció d’infraestructures i per a equipaments, el 66% del total previst, la majoria d’elles al Sàhara Occidental ocupat i han “contribuït directament” a l’arribada de “població colona”, un fet que “viola l’article 49 de la IV Convenció de Ginebra”. “El desenvolupament d’aquestes infraestructures contribueix a perpetuar i aprofundir l’ocupació, així com el desequilibri demogràfic de la regió” i “te conseqüències directes sobre una possible resolució de l’ocupació, i en la realització d’un referèndum d’autodeterminació”, conclouen des de l’OCDHE.
