A les fundadores de la XES els agrada explicar que la XES té un origen tropical, i aquesta frase amb sensació de brisa i aroma de fruita, es deu al fet que la XES neix el 2003 arran del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre. Així que estem d’aniversari! Vint anys durant els quals la XES ha crescut de la mà del moviment de l’economia social i solidària (ESS) a Catalunya.
L’ESS és, avui i aleshores, un concepte teòric, un àmbit socioeconòmic en construcció, un moviment social i un subjecte polític incipient. La XES ha estat determinant en l’avenç cap a uns objectius estratègics que avui ens permeten parlar en aquests termes de l’ESS a Catalunya.
La XES no hauria estat possible sense l’existència d’un procés acumulatiu, anterior al seu naixement, que ha estat fonamental per començar a construir l’ecosistema divers que avui ja fa possible l’existència i l’avenç de l’ESS. Un ecosistema nascut per al desenvolupament d’uns vincles entre persones i projectes basats en el reconeixement, el respecte a la diversitat i la confiança mútua.
En aquest procés de sedimentació previ, ens agradaria destacar:
- Trobades com les Jornades d’Autogestió Cooperativa del 1993, 1995 i 1997, on comencen a coincidir experiències cooperatives que es volen alternatives –cooperativisme autogestionari–, com Trèvol, Arç, etc.
- La fusió, el 1999, de les dues federacions de cooperatives de treball associat (les anteriors FCTAC i FACCTA), ja que va ser a partir de la FCTC fusionada, de la seva presència al Fòrum Social Mundial el 2001 i el 2003, i de la seva participació activa en la fundació de la Xarxa Global de Socioeconòmica Solidària des d’on el 2003 s’impulsà el naixement de la XES, Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.
- Publicacions com el llibre La dimensió cooperativa, economia social i empresa al segle XXI (2001, Jordi Garcia Jané, Jordi Via Llop i Lluís Maria Xirinacs Damians), la revista Illacrua, actualitat i alternatives (nascuda el 1992 impulsada pel nucli fundador de l’actual cooperativa l’Apòstrof) o Nexe, quaderns d’autogestió i economia cooperativa (des de 1997 a proposta d’Arç) comencen a incorporar articles sobre la dimensió transformadora del cooperativisme i sobre experiències alternatives concretes (grups de consum agroecològic, comerç just, banca ètica…), així com a proposar una estratègia basada en la construcció del mercat social i en l’impuls de l’economia social i solidària com a subjecte polític.
Amb la XES consolidada, convé referir-se:
- A efectes de construcció de relat i propostes de desplegament estratègic, és important la col·laboració de la XES amb Icària Editorial per a l’edició de llibres sobre l’economia solidària, amb més de trenta títols publicats, així com la col·lecció divulgativa Eines fruit de la col·laboració entre la XES i Pol·len Edicions on s’incorpora al relat de l’ESS l’aportació de l’economia feminista, de l’economia ecològica i la importància del món rural.
- Pel que fa al desplegament organitzatiu, és destacable l’inici d’un procés de territorialització el 2013, que dona els seus fruits amb la constitució de xarxes locals d’ESS a partir del 2016, i que actualment compta amb més d’una vintena de xarxes locals ESS, amb nodes d’articulació com la XES Barcelona.
- Amb relació a la millora de la visualització i el sentiment de pertinença a l’ESS cal remarcar la importància del Balanç Social (des de 2007), del Pam a Pam (des de 2013), de la FESC (des de 2012), de les fires locals (des de 2016), així com l’inici i consolidació de propostes formatives com els diversos postgraus (des de 2016). Instruments endegats per la XES al servei del moviment que han permès apropar l’ESS a la ciutadania i estendre els seus valors.
A partir del 15M i del procés independentista s’accentuen les relacions i les dinàmiques que reconeixen les pràctiques i les potencialitats transformadores de l’ESS per part de determinats moviments socials i partits polítics, fet que ha contribuït a consolidar el paper d’incidència política de la XES, tant en el vessant reivindicatiu com en la interlocució institucional.
La XES s’ha convertit en una organització referent clarament influent en l’elaboració de polítiques públiques, sobretot en programes municipalistes d’impuls i reforç de l’ESS, que en casos molt rellevants tenen o han tingut com a responsables polítics i tècnics institucionals a persones activistes membres de la XES. En aquest sentit, cal destacar les diferents propostes de mesures per impulsar l’ESS en l’àmbit local que s’han elaborat per a les eleccions municipals celebrades des de 2015, la primera proposta de Llei de l’ESS per a Catalunya que va elaborar la XES el 2014, el Pla d’acció de l’ESS enfront de la crisi de la covid-19, les mesures per a la democràcia econòmica i la transició ecosocial o la participació activa en l’estratègia #ESSBCN2030.
També han estat nombroses les campanyes que ha llançat la XES amb una mirada crítica i amb voluntat de millorar les pràctiques del moviment, com “Reunions roDONES” promoguda per la comissió d’Economies Feministes, “No siguis GAFAM” dissenyada per la comissió Procomuns, o “Futurs Impossibles” co-gestionada entre la comissió d’Ecologia i la d’Incidència política, per posar alguns exemples.
El camí i les noves propostes continuen: des del 2021 la XES ha engegat un procés de reflexió estratègica per acordar col·lectivament quines són les prioritats on ens focalitzem els més de quaranta espais actius que constitueixen la XES (comissions, sectorials, xarxes locals i grups de treball). Aquest procés participat ha anat construint un pla estratègic 2023-2026 al voltant de tres eixos estratègics –la transició ecosocial, la construcció de mercat social i l’enfortiment comunitari– dels que deriven vint objectius estratègics, estructurats en sis estratègies de desplegament (articulació territorial i sectorial, foment de la intercooperació i creació de referents estratègics d’ESS, incidència política, comunicació amplificadora, creació de coneixement a través de la pràctica i esfera interna).
La línia del temps que acompanya aquestes pàgines ens mostra com la XES ha crescut a molts nivells, així com ho ha fet l’ESS a tota Catalunya, consolidant un teixit empresarial i comunitari de transformació estructural del model socioeconòmic. Volem celebrar amb totes vosaltres els èxits, els aprenentatges i també els reptes que tenim, i per això us esperem a la Festa dels 20 anys de la XES (i 10 de Pam a Pam) el pròxim divendres 20 d’octubre a les 19 h a la Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona).
