Des de primera hora del matí, l’ARRO dels Mossos d’Esquadra s’ha desplegat a la Rambla de Barcelona, el carrer més emblemàtic de la ciutat, per executar un desnonament. Per evitar-lo, el Comitè de Defensa de les Rambles, integrat per Resistim al Gòtic i el Sindicat d’Habitatge del Raval, fa dies que fan una crida: “Tothom a la Rambla 75”. i unes 200 persones hi han respost. El número es troba a la cruïlla amb el carrer Hospital i és on viu la Maite des de fa 35 anys, durant els quals ha vist com l’edifici i els del voltant es buidaven de veïnes.
Mentre un grup de persones seia al portal, des del terrat de l’àtic on viu la Maite, altres han llançat diversos productes alimentaris, com arròs, llenties o farina. La policia ha retirat les persones concentrades davant l’edifici, que han llançat pintura rosa, i alhora ha accedit al terrat de la veïna des de l’edifici del costat. Quan semblava que el desenllaç estava escrit, de sobte, la situació ha fet un gir de 180 graus: la policia s’ha replegat i ha marxat, i només ha quedat la comitiva judicial, que finalment ha anunciat la suspensió del desnonament durant quatre mesos.
Amb un contracte de renda antiga, Maite mai havia tingut cap problema amb el pagament mensual del lloguer fins al 2015. La veïna assegura que va fer el pagament però la propietat va retornar-li el rebut i la va denunciar per impagament. Elena Martín, del Sindicat, recorda que quan es va separar de la seva parella i va subrogar el contracte ja van posar-li problemes.
Des del 2015, ja s’havien suspès dues ordres de desnonament, l’última, l’hivern passat, però aquesta vegada, Mossos i comitiva judicial han arribat a la porta. Durant aquest temps, no hi ha hagut cap possible negociació amb la propietat, que és un particular que administra l’empresa immobiliària La Pallissa 1995, que segons dades del registre mercantil està inactiva.
Arran d’un accident laboral, Maite cobra una pensió no contributiva per minusvalidesa i, per tant, té uns ingressos molt baixos que només li permeten pagar un lloguer de renda antiga. A més, els col·lectius pel dret a l’habitatge han subratllat que es tracta “d’una de les últimes veïnes de la Rambla”. Al seu bloc només queda un veí i aquesta és la tònica general al llarg del cèntric carrer de la ciutat.
La Rambla ha anat perdent veïns i veïnes i, actualment, amb dades publicades el gener de 2020 per l’Ajuntament de Barcelona, només 64 dels 122 edificis contenen habitatges, la resta són establiments hotelers. A més, dels edificis d’habitatges, només el 35% són domicilis habituals; el 59% són no residencials: turístics, despatxos, empreses, restauració o comerços, entre d’altres. És a dir, en el 36,8% dels blocs conviuen habitatges habituals i temporals.
Durant el dia d’avui, dijous, hi ha almenys tres desnonaments més previstos al barri del Raval, un al barri de Sants i un altre al Poble-sec. Cada dia s’executen desallotjaments, però també se’n suspenen, en moltes ocasions, a causa de la mobilització del moviment pel dret a l’habitatge, com ha passat aquest matí a la Rambla de Barcelona.
