El confinament global ha acabat de fer innegable el paper central de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el desenvolupament d’activitats laborals, educatives, socials, de consum i polítiques. Vivim en l’era de les xarxes socials, d’internet 2.0, de les aplicacions i dels telèfons intel·ligents o smartphones, que, des que ens llevem fins que anem a dormir, ens acompanyen arreu, rastrejant i arxivant totes les nostres vivències, geolocalització i historial relacional.
El mòbil integra tots els nostres objectes personals (telèfon, agenda, calendari, alarmes, bloc de notes, càmera, GPS, etc.) i ens permet accedir a pràcticament la totalitat de serveis del món real (Wallapop, Uber, Deliveroo, Tinder, etc.). La nostra identitat està cada cop més plasmada a la xarxa a través de dades (missatges, fotografies, cerques a internet, comptes d’usuari, etc.), fins i tot en l’àmbit de l’activitat política, i aquestes s’acumulen en servidors privats amb arxius summament detallats.
Segons el rànquing Global 500 del Financial Times, que exclou fons d’inversió, les set empreses amb més capitalització del món enguany han estat empreses vinculades a plataformes digitals: les nord-americanes GAFAM (un concepte que fa referència a les inicials de les empreses Google –Alphabet–, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) i les xineses Alibaba Group i Tencent. L’anàlisi i ús de les dades que acumulen als seus servidors –el que es coneix com a big data– les converteix, a més, en poders fàctics amb capacitat per influir en mercats i en la vida política.
L’escàndol de Cambridge Analytica va revelar com la informació privada de milers d’usuàries de Facebook, fundada per Mark Zuckerberg, va ser utilitzada amb opacitat per perfilar la campanya electoral de l’aleshores candidat a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, durant les eleccions del 2016. Tres anys abans, Edward Snowden donava a conèixer a través del diari The Guardian les pràctiques d’espionatge massiu i recopilació sistemàtica de dades a través d’internet a ciutadania no estatunidenca perpetrades per la CIA i l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units, i que comptaven amb la col·laboració de les grans empreses del sector de les comunicacions.
Integrar rutines de seguretat
El col·lectiu Críptica ha publicat el llibre Resistencia digital. Manual de seguridad operacional e instrumental para smartphones (Descontrol, 2018), en el qual adverteix dels perills del nou context cibernètic i dona coordenades bàsiques per a l’autogestió de la seguretat. Tan important és utilitzar aplicacions i programes alternatius a les GAFAM i compromesos amb la privacitat com integrar pautes d’ús i comportament responsables amb la nostra seguretat telemàtica. És el que es coneix com a seguretat operacional (OPSEC, pel seu acrònim en anglès), que introdueix una mirada tàctica i social sense la qual l’ús d’eines lliures no asseguren una protecció real contra el monitoratge de les nostres activitats.
El canvi de xip ve, segons Críptica, per incorporar el que anomenen “comportament adversarial” cada cop que es faci ús d’un aparell electrònic connectat a una xarxa. Es tracta de tenir sempre en compte la presència d’un oponent simbòlic i d’escollir quines de les eines i serveis digitals disponibles utilitzaràs en funció de l’anàlisi del teu context i dels agents reals davant dels quals vols protegir-te, depenent del grau d’exposició que estiguis disposada a assumir o el risc repressiu que comportin les teves activitats.
Ens podem protegir a través d’eines que ocultin la IP, com Tor o les VPN, i utilitzant canals segurs com els navegadors web HTTPS
Críptica recomana incorporar gradualment els diferents mecanismes de seguretat per no generar un sobreesforç en la usabilitat i incrementar-los a mesura que ens anem formant i anem consolidant hàbits. La primera mesura que recomanen és la de deixar de traduir informacionalment tota la nostra vida a les xarxes socials. Paral·lelament, començar a aplicar buidatges de memòria periòdics; mantenir el sistema operatiu, antivirus i aplicacions al màxim d’actualitzats –fet que normalment comporta millores en la seguretat–, i tenir activades per a qualsevol aplicació les màximes restriccions de privacitat. Recomanen xifrar la memòria SD del mòbil o l’accés a discos durs, i l’ús d’un gestor de contrasenyes que faciliti no repetir-les, que siguin complexes i canviar-les regularment.
Pel que fa a la navegació a internet, podem protegir-nos fàcilment a través d’eines que ocultin la IP, com Tor o les VPN, i, sempre que es pugui, utilitzar canals segurs com els navegadors web HTTPS o de cadenat verd, vigilar amb les descàrregues des de llocs no oficials o evitar el phishing, que és la suplantació d’un portal a través d’un petit canvi ortogràfic a l’enllaç que pot passar per alt fàcilment. També destaquen la importància de socialitzar aquestes tàctiques amb el nostre col·lectiu per tal d’enfortir el cercle de seguretat. Utilitzar missatgeria i comunicació instantània xifrada de punta a punta –on només els extrems de la comunicació disposen de les claus de desxifratge– i amb buidatge automàtic o no passar informació rellevant per grups on no es té el control de tots els dispositius són mesures del tot bàsiques.
La migració cap a les FLOSS
L’informe “Les infraestructures digitals de les economies del comú” (2020), de la cooperativa Colectic, posa de manifest la manca d’aposta per les eines de programari lliure dins les entitats i col·lectius de l’economia social i solidària (ESS). “Hem observat moltes preconcepcions sobre la dificultat que suposa l’ús d’eines de programari lliure que frenen algunes entitats a fer el canvi, que moltes vegades tenen més de prejudici que de realitat”, explica Núria Alonso, de Colectic. Campanyes com “No siguis GAFAM!”, de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), o el projecte “Passa’t al FLOSS” (sigles en anglès de programari de codi obert i lliure), de Colectic i Pam a Pam, pretenen sensibilitzar i dotar d’eines de programari lliure a cooperatives i col·lectius per la transició cap a la sobirania tecnològica.
Plataformes com Decidim, Pangea o MaadiX; col·lectius i associacions com Zorras Binarias, Donestech, Coopdevs, Komun.org, Hybridas, l’Associació Expansió de la Xarxa Oberta (eXO/guifi.net) i la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (xrcb.cat), i cooperatives com Fem Procomuns, Commons Cloud i Col·lectivitat, són exemples del nostre entorn que ofereixen serveis digitals i promouen el consum d’aplicacions i sistemes compromesos amb la democratització de la tecnologia, l’accés inclusiu, la privacitat, la descentralització de l’emmagatzematge de dades i amb models econòmics respectuosos i que reverteixin en l’ESS.
Segons l’informe del Mercat Social català que la XES elabora cada any, un altre dels tres criteris en què les entitats de l’ESS tenen pitjor puntuació, a part de l’ús de tecnologies lliures, és en la inclusió de perspectiva feminista. Per això també han sorgit campanyes com “La Xarxeta de Continguts”, basada en projectes a escala internacional com “Els principis feministes d’internet”, “Take back the tech” i “GenderIT”, i que reivindica l’accés de les dones, les persones queer i les persones dissidents de gènere i corporalitats diverses en un sector històricament extremadament masculinitzat.
“Si no hi ha programadores de gènere femení o no binari dins les comunitats open source, els algoritmes, softwares i serveis desenvolupats no inclouran les seves necessitats”, explica Thais Ruiz, de Digital Fems, entitat que treballa amb tecnologia i perspectiva de gènere. Els moviments hacktivist i cibertransfeminista també lluiten per contrarestar les pràctiques monopolístiques, espoliadores de recursos materials del sud-global, generadores de tones de residus, maltractadores de drets fonamentals i acumuladores de poder que comporten el negoci digital, i que són enteses com a reflex d’una cultura patriarcal, llunyana als ideals d’accés lliure, neutralitat, obertura, equitat, intercooperació, gestió comuna dels recursos i distribució de poder amb les quals va néixer originalment la xarxa d’internet.
