La implantació a Barcelona del programa europeu SecurCities segueix endavant. Després d’un sotrac de sis mesos en el procés de licitació de les càmeres i del sistema d’enregistrament i emmagatzematge d’imatges, el consistori ha reprès el concurs públic. Amb data de 14 de desembre i un pressupost de 254.999 euros s’ha obert un nou termini de presentació d’ofertes que finalitzarà el 5 de gener. L’anterior licitació va quedar anul·lada perquè la Gerència de l’Àrea de Seguretat i Prevenció va considerar que el plec de prescripcions tècniques no respectava “el principi de concurrència ni el de neutralitat tecnològica”, en fer referència explícita a l’empresa Avigilon-Motorola. En la nova documentació se n’ha retirat tota referència, atenent també que es tractava d’una multinacional que apareix en l’última actualització de la llista d’empreses involucrades en l’ocupació il·legal de Cisjordània i Jerusalem Est, elaborada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides amb data de març de 2020.
Malgrat tot, el consistori no ha modificat les característiques analítiques del sistema de videovigilància i ha ampliat a una dotzena els punts de Ciutat Vella des d’on s’enregistraran imatges, alguns dels quals ja disposaven de càmeres més rudimentàries que ara se substituiran. En la documentació es diu explícitament que la nova xarxa de càmeres haurà de proporcionar “solucions de vídeo anàlisi quasi en temps real, i capacitat de recerques forenses, enregistrant les imatges amb tota la definició de vídeo possible”. I més endavant es detalla que les capacitats analítiques hauran de ser per “gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles o bosses”, permetent la “detecció de la zona de la cara”. Així mateix, el sistema haurà de permetre la identificació de “cotxes, camions, motocicletes, bicicletes”, tant pels seus colors com per les matrícules. I es fa constar que, en cas que estigui implementat el software necessari, s’haurien de poder detectar àudios i classificar-los, i es posa d’exemple els “crits, explosions, trencament de vidres i trets”.
La documentació detalla que les capacitats analítiques hauran de ser per “gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles o bosses”, permetent la “detecció de la zona de la cara”
A diferència de la primera licitació fallida, ara es contempla la col·locació de dues càmeres apilades (amb òptiques diferents) en el mateix punt, que permetin recollir simultàniament imatges de zones properes i allunyades. A més, l’adjudicatari haurà de configurar les “màscares” de les zones privades, és a dir, tapar els habitatges, les porteries o les finestres que puguin aparèixer en la visió de camp de les càmeres, per a només cobrir les àrees relatives a l’espai públic. I, per últim, qui assumeixi la tasca haurà d’instal·lar un driver per garantir les “prioritats pactades pels diferents cossos que operen les càmeres”, evitant així les “interferències entre els centres de control segons la situació a controlar”.
Vigilància dins dels barris
A la nova licitació no només s’instal·len càmeres en vies principals com les Rambles o la Via Laietana, sinó que la videovigilància intel·ligent arriba a l’entramat de carrers dels barris del Raval, el Gòtic i el Casc Antic. En el cas dels carrers de l’Hospital, Robadors i Riera Baixa, se substitueixen càmeres antigues i se n’instal·len de noves amb major resolució, totes elles interconnectades a una base de dades i amb un sistema de recerca que es coneix com a “autoaprenentatge”. En zones com els carrers d’Escudellers, Montcada, el Portal de l’Àngel o la plaça de George Orwell s’amplia el nombre de càmeres i es milloren les seves capacitats analítiques.
