“Ni set, ni fred, ni foscor”. Amb aquest clam, la setantena de veïnes i activistes que es va reunir ahir a la tarda a la plaça André Malraux ha reclamat la fi dels talls de subministrament causats pel mal manteniment de la xarxa de distribució que afecta, denuncien, “més d’una trentena de barris de tot l’Estat espanyol”. Acusen Endesa d’incompliment de les seves obligacions com a empresa distribuïdora, de deixadesa de les instal·lacions, de posar la vida de milers de famílies en perill i de sotmetre-les a unes condicions de vida precàries enmig de l’hivern i de la situació de pandèmia. Després de la roda de premsa, han projectat un vídeo a la façana de l’edifici històric d’Hidroelèctrica de Catalunya (Hidrunya), al costat de l’Arc de Triomf, actualment seu central d’Endesa.
En paral·lel, s’han organitzat accions a Madrid, Sevilla, Granada, Almeria, Santander, Gijón i Oviedo, aprofitant el marc de la setmana europea de lluita contra la pobresa energètica, una iniciativa europea per sensibilitzar i obrir espais de debat davant d’una situació creixent de vulnerabilitat, al voltant del Dia Internacional de la Lluita Contra la Pobresa Energètica. “Per nosaltres és una excusa per posar sobre la taula els temes pendents en relació amb la pobresa energètica, però sobretot les empreses que gestionen aquests serveis”, explica a la Directa Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), ja que “a aquestes empreses se’ls hi ha regalat per part de les administracions la gestió d’aquests serveis bàsics i per la qual se’ls paguen milions d’euros. Volem exigir que aquestes empreses assumeixin la seva responsabilitat”.
Miguel, portaveu de les veïnes dels carrers d’Aiguablava i Portlligat, del barri de la Trinitat Nova de Barcelona, explica com els talls puntuals van començar durant la segona o tercera setmana de desembre: “Amb l’onada de fred, a partir del dia 5 o 6 de gener, van començar a haver-n’hi cada vespre”. Ha recordat com, “amb baixa tensió, podies veure la tele i tenir encesa una lampadeta de leds, si la tenies, però no podies ni encendre l’estufa”. Aquesta situació es va mantenir durant disset dies, i hi ha veïnes que van estar més de 24 hores sense cap mena de llum a casa. Marian, membre del Sindicat d’Habitatge del Raval, s’ha queixat que hi ha cases que fa setmanes que no tenen llum: “A la meva finca hem tingut un incendi provocat per un curtcircuit del panell elèctric i tota la finca s’ha quedat sense llum”. Per aquesta veïna, “no pot ser que en ple hivern i en plena pandèmia no puguis escalfar-te o fer-te una dutxa calenta, posant la teva vida en perill en haver d’encendre espelmes per poder-hi veure”. Però a més, hi ha casos amb necessitats especials: “Hi ha veïns que necessiten respirador elèctric, i quan se’n va la llum, evidentment, es queden sense aire, i hi ha persones grans que no es poden moure a la foscor”, lamenta Juan, de l’Associació de Veïnes del barri de Torre Baró, un altre dels barris de Barcelona afectats pels talls. “El problema bàsic és que la immensa majoria dels pisos són propietat dels fons voltors que tampoc inverteixen amb arreglar aquesta infraestructura”, argumentat Enric, de Som Sant Roc (Badalona). Situacions similars també es viuen al barri de la Barceloneta, al barri del Pont de la Pólvora a Girona i al barri del Culubret a Figueres.
Miguel, portaveu de les veïnes dels carrers d’Aiguablava i Portlligat, explica com els talls puntuals van començar durant la segona o tercera setmana de desembre: “Amb l’onada de fred, a partir del dia 5 o 6 de gener, van començar a haver-n’hi cada vespre”
“La de pobresa energètica no està passant només avui, sinó que és una situació que, malauradament, dura tot l’any” i a més “mata”, recorda la portaveu d’APE, Maria Campuzano. Un veí de 74 anys de Cañada Real (Madrid) va morir a causa del fred i la falta d’electricitat dins del seu domicili al gener o una dona de 81 anys va perdre la vida en un incendi a Reus (Baix Camp), després que s’originés un foc a casa seva per una espelma. Campuzano ha assenyalat que “l’única forma de posar fi a aquestes situacions és amb canvis estructurals a les mesures per fer-hi front i que les companyies com Endesa assumeixin d’una vegada per totes la seva responsabilitat”.
Assetjament i acusacions
Les entitats recalquen els constants intents d’Endesa d’intentar desviar l’atenció del problema acusant el veïnatge de frau elèctric o atribuint les baixades de potència a sobrecàrregues generades per cultius de marihuana clandestins. Enric de Som Sant Roc (Badalona) explica que fa cinc anys que estan en la mateixa situació i que l’alcaldia de Xavier Garcia Albiol “en comptes de posar-se de banda dels ciutadans, dona la raó a Endesa i diu que tot el poble de Sant Roc cultiva marihuana al seu pis” i “criminalitza la pobresa crònica del barri”. Després de la pressió veïnal, com ha explicat Campuzano, “la setmana passada, finalment, Endesa va reconèixer davant l’Ajuntament de Barcelona que el problema està a la xarxa, que havien detectat incidències en el cablejat i problemes de desprotecció a les línies de baixa tensió”. Manel, portaveu de les veïnes de la Barceloneta, ha reclamat a l’elèctrica “que deixi de dir mentides, perquè quan venen els operaris a obrir un forat a terra perquè s’ha cremat una central de distribució i ha provocat un incendi en un edifici, diuen que tot està en condicions, quan la instal·lació té una antiguitat d’entre cinquanta i setanta anys”.
Les afectades també han aprofitat l’ocasió per denunciar l’assetjament per part de companyies elèctriques a famílies vulnerables, que pateixen pobresa energètica i acumulen deutes d’impagament
Les afectades també han aprofitat l’ocasió per denunciar l’assetjament per part de companyies elèctriques a famílies vulnerables que pateixen pobresa energètica i acumulen deutes d’impagament. Estan pendents que se signi el conveni que marca la Llei 24/2015 entre Endesa i la Generalitat de Catalunya, que protegiria les famílies en situació d’impagament i obligaria la companyia elèctrica a assumir-ne el 60%. També volen pressionar el govern espanyol de Pedro Sánchez, per mitjà del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Ministeri de Drets Socials, perquè tiri endavant una llei similar a l’aprovada per la Generalitat de Catalunya ara farà cinc anys, ja que actualment la resta de famílies de l’Estat espanyol només estan protegides dels talls de subministrament per una moratòria que finalitzarà el 9 de maig, quan acabi l’estat d’alarma. “L’assetjament és en format de trucades telefòniques durant tot el dia, per mitjà de terceres empreses, de despatxos d’advocats, d’empreses de recobrament”, explica Campuzano, “amb amenaces de tallar el subministrament, de treure el comptador, tot i ser persones que tenen un informe de vulnerabilitat, que Endesa ho sap perfectament i, així i tot, amenaça amb una cosa que no pot fer”. Hi ha ocasions en què fins i tot Endesa ha interposat demandes judicials per impagament contra veïnes en situació de vulnerabilitat.
Per això demanen a la Generalitat de Catalunya i al govern de l’Estat espanyol, “ara més que mai”, a causa de la situació de pandèmia, que s’impliqui. En concret, apel·len al Departament d’Empresa, que “és qui té la potestat per sancionar i per inspeccionar a l’empresa distribuïdora que és Endesa” i demanen que ho faci amb “transparència, comptant amb la societat civil i amb els barris afectats per aquests talls”, concreta Campuzano. Per fer-ho possible, defensen una taula de treball de la que formin part els municipis, la Generalitat de Catalunya i també els barris afectats i les entitats socials.
Un nou model
Alternatives com la iniciativa pública Barcelona Energia no operen en la distribució, només en la comercialització, per això, Irene González, membre de la Xarxa per a la Sobirania Energètica, defensa que s’ha de trobar un model “que respectin els diferents usos i la sobirania dels diferents territoris”. Des del 2013, fan campanya per impulsar la recuperació de les xarxes de distribució energètica alternatives al model oligopolístic de l’Estat espanyol. González subratlla “la importància de poder gestionar des de la societat civil la nostra pròpia energia” en una transició energètica cap a un model renovable que “estigui arrelat al territori, amb perspectiva ecofeminista, on ens debatem els usos per a qui, energia perquè i on posem al centre aquesta energia vinculada amb les cures i un model socialment just i ambientalment sostenible” que eviti “convertir els micropobles de Catalunya en els centres de producció d’energies renovables per les ciutats”.
