Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una trentena d'organitzacions denuncien que la nova elèctrica de Barcelona no només distribueix energia verda

Gairebé una trentena d’organitzacions veïnals i entitats mediambientals han denunciat que el nou model energètic llançat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no és 100% verd, tal com anuncia l’Ajuntament de la ciutat, segons el qual la societat Barcelona Energia fomentarà un nou model energètic públic “que potencia l’autoconsum, la generació de proximitat i l’energia 100% verda”. Aquestes entitats consideren també que no es trenca cap oligopoli, ja que Endesa seguirà sent la distribuïdora de potència elèctrica a la ciutat

 

Clara Macau | @claramacau

“Ens volen donar gat per llebre quan difonen que Barcelona tindrà energia verda i no és així”, va manifestar dijous passat el periodista i activista Jordi Bigues, portaveu de l’entitat mediambientalista Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). El CEPA i més de 25 entitats veïnals i ecologistes més han signat un manifest en el qual denuncien que la nova comercialitzadora elèctrica municipal Barcelona Energia s’abasteix de l’energia que produeix, mitjançant la combustió la Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) Tersa, de Sant Adrià de Besòs, que entenen que no s’adapta a aquest qualificatiu.

Barcelona Energia és l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per un nou model energètic públic “que potencia l’autoconsum, la generació de proximitat i l’energia 100% verda”. Per això, s’abasteix de l’energia que produeixen les plaques solars instal·lades a la ciutat i de la que prové de la planta de biogàs del Garraf. El model és un pas endavant per “desconnectar de l’oligopoli” de les grans companyies elèctriques, en tenir una comercialitzadora pròpia que compra energia al mercat per vendre-la al client. En aquest moment, Barcelona Energia abasteix d’electricitat els equipaments municipals, però s’espera que d’aquí a un any pugui arribar a subministrar energia a la ciutadania.

Però això, sostenen les associacions signants del manifest,”és un engany; només un percentatge molt petit prové de fonts verdes i més d’un 90% de la incineradora Tersa de Sant Adrià de Besòs”.  Silvina Frucella, de la plataforma Aire Net, adherida a la campanya, explica que “l’electricitat generada per la incineradora no és verda: produeix 15.000 tones residus l’any (sobretot, metalls pesats), emet dioxines cancergínes i mercuri, i més de 300.000 tones d’òxid nitrogen, a més de plom”. A més, va afegir que Barcelona Energia no trenca amb cap oligopoli, ja que la companyia de distribució de l’energia és Endesa. “Nosaltres volem un model de residu zero, en el qual s’han implementat les lleis necessàries perquè tots els residus siguin reciclables, reutilitzables o compostables”, va concloure.

L’Ajuntament de Barcelona defensa que el seu model és “100% renovable”

L’Estat espanyol considera que l’energia procedent de la “valorització energètica de residus urbans” pot ser considerada una font d’energia renovable amb dret a aquesta certificació. La normativa catalana també manté que els processos de valorització poden ajudar a millorar el medi ambient i reduir el volum de residus. En aquesta línia, fonts de l’Ajuntament de Barcelona defensen que “Barcelona Energia és una comercialitzadora d’energia elèctrica que compra energia amb garantia d’origen 100% renovable i neta certificada pel Ministeri d’Indústria, tal com ho fan la resta de comercialitzadores que subministren energia renovable”.

El regidor d’Aigua i Energia de Barcelona, Eloi Badia, puntualitza que “l’energia que consumim no és l’energia que generem; és a dir, l’Ajuntament no consumeix l’energia de la incineradora. De fet, legalment és impossible fer aquesta relació directa perquè no podem fer la distribució de l’electricitat”

El regidor d’Aigua i Energia, Eloi Badia, va insistir en una piulada de Twitter publicada el mateix dijous, que “l’Ajuntament de Barcelona consumeix energia 100% renovable des de l’any 2015, i a partir d’aquest juliol qui farà aquest subministrament serà Barcelona Energia, i no l’oligopoli”. També va voler puntualitzar que “l’energia que consumim no és l’energia que generem; és a dir, l’Ajuntament no consumeix l’energia de la incineradora. De fet, legalment és impossible fer aquesta relació directa perquè no podem fer la distribució de l’electricitat”.

Badia va manifestar igualment que el debat sobre la incineradora “té a veure amb la política de recollida i tractament de residus”, i que el compromís de l’equip de govern és “assolir els objectius marcats per la Unió Europea del 50% de recollida selectiva”. En assolir-lo, va mantenir, “ja es podria replantejar el futur de la incineradora”. La plataforma Aire Net, però, sosté que Barcelona en Comú es va comprometre, en el seu programa electoral del 2015, a “no portar residus a incinerar al final de la legislatura”.

 

Llenguatge contaminat?

Qué és l’energia verda? I la renovable? I una planta de valorització de residus? En un sentit genèric, s’entén per “energia verda” aquella que és respectuosa amb el medi ambient. La Unió Europea considera que és energia renovable la que prové de fonts no fòssils, és a dir, de l’energia eòlica, solar, aerotèrmica, geotèrmica, hidrotèrmica i oceànica, hidràulica, biomassa, gasos d’abocador, de plantes de depuració i biogàs. La directiva 2006/12 del Parlament i el Consell europeus aposta per l’adopció d’una política de prevenció, reutilització i reciclatge. Així, emplaça els estats membres a “eliminar des del principi les fonts de contaminació o de molèsties amb l’adopció de mesures que eliminin els riscos coneguts”. Malgrat tot, admet que quan això no és viable, es pot optar per una “operació de valorització de residus” en què pot emprar-se el sistema de la incineració.

Segons l’Agència de Residus de Catalunya, la incineració és un procés de combustió controlada de la fracció que no s’ha pogut reciclar de les deixalles domèstiques. La incineració pot aconseguir reduir el volum de residus, però també produeix escòries inertes, que poden contenir metalls, i cendres, a més de produir gasos que es filtren i renten abans d’expulsar-los”. És la tecnologia més estesa de valorització energètica de residus; a Catalunya hi ha, actualment quatre incineradores de residus municipals operatives (Girona, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Tarragona), amb 44,5 MW de potència instal·lada, on es tracten cada any més de 600.000 tones de residus municipals.