Fa sis anys que monitoren des de Berlín i Hèlsinki les creixents vulneracions de drets a l’Estat espanyol després de l’entrada en vigor de la llei mordassa i l’enduriment del Codi Penal, pel que fa als delictes d’enaltiment del terrorisme. Una de les seves tasques és ajudar a fugir fins a un exili segur a artistes que pateixen persecució, tant per dictadures com per democràcies formals. Refugi, exili o clandestinitat no són paraules desconegudes en la història familiar de Stodolsky. Vuitanta anys enrere, el 25 de setembre de 1940, fou Lisa Fittko, tieta àvia de l’activista (germana del seu avi), qui va assumir l’encàrrec de guiar Walter Benjamin des de Banyuls fins a Portbou, a peu i a través de les muntanyes pedregoses del cap de Cervera de la Marenda. Fugia del nazisme i volia arribar fins a Portugal per embarcar-se en direcció a Nova York. Les autoritats franquistes van interceptar Benjamin a Portbou, el van recloure a l’Hotel França i el van amenaçar de deportar-lo fins a Berlín. L’endemà al matí, trobaven el seu cadàver a l’habitació, suposadament després d’haver-se administrat una alta dosi de morfina per llevar-se la vida. Des d’Artistes en Risc denuncien ara, en ple segle XXI, que “els règims instrumentalitzen la crisi de la COVID-19 per reprimir encara més la dissidència, i això inclou reprimir les llibertats artístiques. Com a resultat, els perills als quals s’enfronten els artistes en risc augmenten”.
Què en penseu, de l’empresonament de Pablo Hasél?
“La sentència de Hasél és absolutament desproporcionada i planteja serioses preguntes sobre la societat espanyola i la seva relació obsoleta amb la monarquia”
És extremadament preocupant que el sistema judicial espanyol estigui castigant artistes i activistes com Pablo Hasél, Valtònyc o Toni Galmés, no per cap acció concreta, sinó per les seves lletres, tuits, dibuixos o pel que han dit. En definitiva, es tracta d’una violació de la llibertat d’expressió i creació. Les protestes espontànies després de la detenció de Hasél, que s’han estès per tot Espanya i fins i tot a Itàlia i l’Argentina, mostren una vegada més el gran descontentament del públic amb la censura, i l’art és només l’aspecte més sensible. No només han estat atacats rapers i artistes, sinó advocats, periodistes i activistes basant-se, entre altres coses, en la controvertida llei antiterrorista. La sentència de Hasél és absolutament desproporcionada i planteja serioses preguntes sobre la societat espanyola i la seva relació obsoleta amb la monarquia. En la societat contemporània, criticar el rei, Déu o qualsevol altra autoritat és un requisit necessari per a una democràcia sana. Espanya processa desproporcionadament persones per “enaltir actes de terrorisme”. Desenes de persones han estat processades per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes a les xarxes socials en els darrers anys. A més, la controvertida legislació coneguda com a llei mordassa, aprovada el 2015, ha estat criticada des del primer dia per impedir la llibertat d’expressió i limitar tota mobilització social i activisme. S’hauria de reformar immediatament.
Quina és la posició de l’Estat espanyol en el rànquing internacional de vulneració del dret a la llibertat de creació?
Segons l’informe de Freemuse del 2019, Espanya se situava al capdavant del rànquing amb catorze artistes empresonats, fins i tot per davant de l’Iran i de Turquia. Espanya va ser responsable del 31% dels casos en què s’ha produït un ús indegut de mesures antiterroristes contra la llibertat d’expressió artística. Espanya ha de reformar el Codi Penal per garantir que les disposicions sobre incitació compleixin la legislació internacional de drets humans sobre llibertat d’expressió. Espanya també ha de revisar fonamentalment la llei mordassa i el reial decret llei sobre l’aturada d’internet. Especialment, les estipulacions que prohibeixen documentar l’activitat de la policia (que poden incloure brutalitat policial, mala praxi o altres delictes) han tingut efectes nocius. La llei de “seguretat mundial” a França sembla haver-la pres com a exemple. Les forces democràtiques han considerat un terrible presagi per a Europa si França també segueix aquest camí. És un bon senyal que el govern espanyol hagi expressat la seva voluntat de proporcionar un marc molt més segur per a la llibertat d’expressió. Hi ha propostes confrontades dins de la coalició de govern, però, en general, esperem que aquestes reformes eliminin fonamentalment el pensament autoritari que hi ha darrere d’aquestes lleis, que recorden més a un estat policial que a una democràcia.
El contingut de les expressions artístiques sempre ha d’estar fora dels codis penals? És així en qualsevol país del món? Quina seria la vostra referència?
“La llibertat d’expressió es vulnera contínuament a tot el món, inclosa Europa, a mesura que augmenta el populisme de dretes i es redueixen els espais de la societat civil”
No es pot considerar criminal l’expressió artística que no inciti de forma clara i directa a actes concrets de violència cap a altres persones. (Cal assenyalar que els delictes d’odi són molt diferents de les respostes a la violència estatal que es veuen en les obres d’alguns d’aquests artistes, ja que es dirigeixen a segments específics de la població i no es basen en la llibertat d’expressió, per molt que siguin posicions generals, però basades en els prejudicis i el racisme). Els artistes haurien de ser capaços de criticar, provocar i presentar obres controvertides que reflexionin sobre tots els aspectes de la humanitat sense que els tribunals els amenacin. La llibertat d’expressió es vulnera contínuament a tot el món, inclosa Europa a mesura que augmenta el populisme de dretes i es redueixen els espais de la societat civil. A més, durant l’esclat de la COVID-19 els governs van derogar els controls constitucionals i van limitar els drets i les llibertats. La llibertat d’expressió i la llibertat artística són valors que hem de defensar i fer-ho a tot arreu sempre, no es pot considerar garantida; fins i tot la Constitució no garanteix la seva pràctica real, com és el cas de Polònia.
Ajudeu els artistes a fugir de les dictadures o dels països que les persegueixen. També a les democràcies hi ha persecucions? Heu rebut cap sol·licitud d’ajuda des de l’Estat espanyol?
Sí, desafortunadament. La llibertat artística també està amenaçada als estats membres de la UE. Per exemple, a Polònia, on fins i tot la constitució garanteix “la llibertat de creació artística”, hi ha diversos casos d’artistes acusats de “blasfèmia” o d’“insultar els sentiments religiosos”, així com d’artistes i obres d’art LGBTQI+. Probablement recordeu el cas de la galeria d’art de Polònia que va retirar un vídeo per motius morals el 2019, i això va desencadenar intenses protestes contra la censura a Polònia. La instal·lació, dels anys setanta, mostrava una dona jove menjant sensualment un plàtan (Consumer Art, de Natalia LL, 1973). La llibertat d’expressió i l’expressió artística com a part d’ella han estat vulnerades des de fa anys pel govern d’extrema dreta d’Orbán a Hongria. A Eslovènia, el govern –recentment constituït– està intentant limitar les llibertats artístiques i posa el focus en l’art o qualsevol altra expressió cultural que albergui la crítica social. El desembre de 2020 es van substituir dos destacats directors de museus de Ljubljana: Zdenka Badovinac, directora de la Moderna Galerija i Matevz Celik, director del Museu d’Arquitectura i Disseny. Fora de la UE, països com el Brasil, Turquia i l’Índia han patit un empitjorament notable en els darrers anys. Orbán a Hongria, Erdogan a Turquia, Bolsonaro al Brasil i Mod a l’Índia, com molts dels autoritaris del món, han trobat un pretext ideal en el coronavirus per a les seves imposicions. Els règims utilitzen la crisi per reprimir la dissidència, i això inclou reprimir les llibertats artístiques. Com a resultat, els perills als quals s’enfronten els artistes en risc actualment augmenten. Artistes en risc va ser convidat a Barcelona per No Callarem el 2018, quan ens vam reunir per primera vegada amb Pablo Hasél. Ens van convidar a comentar la seva situació als mitjans de comunicació també en aquell moment. Aleshores també vam conèixer membres del Grup de Suport de Valtònyc i un altre grup de rapers acusats de “terroristes”. El president del Parlament en aquell moment ens va convidar a visitar el Parlament català. La ironia de la invitació de “terroristes” a l’edifici del Parlament era palpable. AR ha seguit de prop els casos d’artistes perseguits a Espanya i continua supervisant la situació de Pablo Hasél i d’altres.
