“És gent de sang calenta. No es tracta d’un especulador professional, com un fons voltor, que opera de forma més freda i calculadora”, sinó que “estan actuant de manera venjativa”. Així és com descriu Eulàlia Castelló, portaveu de la Casa Buenos Aires, el modus operandi que estan duent a terme des de la Congregació de la Missió, coneguda com els Pares Paüls. Els Paüls són els propietaris de l’immoble situat al número 31 del carrer Mont d’Orsà del barri barceloní de Vallvidrera, okupat el març de 2019 per un grup de veïnes per evitar-ne l’enderrocament i la conversió de l’espai en un hotel de luxe, i que va ser desallotjat el passat mes d’octubre per part de la Brigada Mòbil dels mossos d’Esquadra.
En relació amb aquestes ganes de venjança, Castelló destaca les peticions de 40.000 euros en concepte de responsabilitat civil que els demanen des de l’orde religiós pels suposats desperfectes que les okupants van causar a l’immoble. Una quantitat que podria engrandir-se més encara depenent únicament de l’opinió d’un perit d’assegurances privat, per uns danys al patrimoni “que van produir els Mossos d’Esquadra amb la seva entrada”. Des del col·lectiu impulsor del projecte consideren inassumible aquesta quantitat, que podria comprometre la vida actual de les persones que hi han format part durant més d’un any. Per això han activat una campanya perquè qualsevol persona pugui ajudar al col·lectiu amb els costos requerits. A través de la seva pàgina web és possible realitzar donacions de suport –en un parell de dies s’han aconseguit més de 1.000 euros– o comprar alguns dels seus productes solidaris pel fet que, com celebra Eulàlia Castelló, “tenim la sort de comptar amb gent molt creativa en el projecte”.
Des del col·lectiu impulsor del projecte consideren inassumible aquesta quantitat, que podria comprometre la vida actual de les persones que hi han format part durant més d’un any
Des del col·lectiu, veuen una relació entre les represàlies que volen els Paüls i el suport veïnal que va rebre l’okupació de l’edifici. De no haver-se produït aquesta, el destí que li esperava a un edifici de gran valor cultural i arquitectònic era l’enderrocament, que, a més, podia donar pas a la construcció d’un hotel de luxe. Fins al dia del desallotjament, que es va fer efectiu el passat octubre de 2020, la Casa Buenos Aires va ser durant vint mesos un punt central del barri barceloní de Vallvidrera, va organitzar quantitat d’activitats culturals i socials i va servir de seu per a nombrosos col·lectius.
Des del grup impulsor de l’okupació s’assenyala, de manera directa, tres responsables de l’actual situació. D’una banda, uns Pares Paüls als quals, segons comenta Eulàlia Castelló, “no se’ls reconeixen els valors típics del cristianisme” pel fet de rebutjar a una oferta veïnal –la van considerar massa baixa– que buscava que l’edifici seguís prestant serveis per al barri i la posterior acceptació d’una quantitat milionària per part d’una immobiliària. Precisament, la societat London Private Company SL –amb qui els Paüls han signat un acord de prevenda– i la seva voluntat de construir un hotel són els segons responsables per al col·lectiu okupant.
Però tampoc s’obliden dels qui, a parer seu, podrien haver fet més. L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, és també assenyalat perquè “va actuar tard i malament”, creu l’activista. La catalogació de la casa com a bé patrimonial i històric hauria servit per a frenar la seva destrucció, però l’Ajuntament no li va donar curs. A més, Castelló denúncia que s’està intentant esborrar la història de prop de dos anys de projecte autogestionari: “si busques informació sobre l’edifici, l’últim que apareix des del 2011 és l’expropiació del 2020, sense tenir en compte res de la nostra activitat”.
En les últimes setmanes, l’edil Janet Sanz, segona tinenta d’alcalde de Barcelona i responsable de l’àrea d’urbanisme, s’ha defensat de les acusacions de prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes i obstrucció a la justícia pel procés d’expropiació de la casa. La querella va ser presentada pels Pares Paüls i l’empresa London Private Company. Amb tot, aquest mes de març, la Generalitat de Catalunya ha avalat el procés d’expropiació promogut pel consistori barceloní.
Un comiat sobtat
El procés de desallotjament va ser també tortuós. El 6 de març de 2020 es va aconseguir aturar una primera expulsió de les okupants de la casa i es va iniciar el procés de negociació entre l’Ajuntament barceloní i la propietat. Malgrat la treva per la pandèmia, el 28 de setembre van tornar a saltar les alarmes i el col·lectiu va rebre la notificació del jutjat número 8 de Barcelona en la qual s’informava de la reactivació de l’ordre de desallotjament.
El que ho feia especialment complicat era la data oberta, és a dir, la possibilitat que els Mossos d’Esquadra es presentessin en qualsevol moment per a acabar l’espai. Això “va suposar ansietat i fatiga psicològica” als qui allí vivien, explica Eulàlia Castelló. Es va intentar mantenir la Casa Buenos Aires amb una agenda social i cultural completa, que estigués sempre viva i amb activitat per a respondre a tota aquesta incertesa, assenyala.
El 14 d’octubre de 2020 es va produir la segona temptativa de desallotjament, però els vint furgons d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra van haver de retirar-se davant la resistència que van oferir al voltant de 250 persones. Diferent sort va córrer la Buenos Aires el 28 d’octubre: “Van buscar un desallotjament més net. Sabien que a mitjan matí hi hauria menys gent”, comenta Castelló sobre el dia que va posar punt final a aquest projecte d’espai social i residencial.
“La lluita no ha acabat”
Així expressa la portaveu del grup de suport un sentiment que diu que es va poder apreciar en els qui el mateix dia del desallotjament van tornar a ocupar, encara que de manera momentània, la Casa Buenos Aires. Va ocórrer durant la manifestació en la qual 500 persones solidàries van mostrar el seu rebuig al desallotjament. Tres dies més tard es va produir una nova protesta. El dissabte 31 d’octubre, una mobilització contra els desnonaments i pel dret a l’habitatge, impulsada des del col·lectiu okupant va congregar 4.000 persones al centre de Barcelona. En un moment en el qual es produïen desenes de desnonaments cada dia, la casa Buenos Aires va ser l’espurna que va prendre la flama d’aquella multitudinària protesta.
A més, aquest dissabte, 27 de març, és previst celebrar a la plaça del Cívic de Vallvidrera el segon aniversari de l’inici d’aquest projecte veïnal i comunitari. La jornada comptarà amb actuacions d’artistes com Adala o el Pony Pisador, i inclourà activitats per a tots els públics com ara contacontes. L’objectiu és, com explica la convocatòria, seguir fent arrels i “fer front a la repressió de sis mesos d’antecedents, 1.400 euros pel delicte d’usurpació i l’esmentada xifra de 40.000 euros que reclama, de manera venjativa, la congregació religiosa”.
