Entre 1997 i el 2000, l’horta de Campanar i, en concret, l’horta del Pouet, va desaparéixer quasi íntegrament, a causa dels plans urbanístics que es desenvoluparen a Campanar Est i Campanar Oest, donant lloc al complex urbanístic de luxe Nou Campanar i a un zoològic d’espècies exòtiques: el Bioparc. L’Ajuntament va aprovar els dos plans, va avalar la compra de terres i va procedir a les expropiacions i a l’expulsió del veïnat, sense cap alternativa de reallotjament. Per a dur a terme els diferents projectes van haver d’enderrocar 20 alqueries i soterrar 60.000 metres quadrats de terra productiva. Algunes veïnes, malgrat tot, van resistir; i d’altres, en veure com grups de joves i famílies ocupaven algunes alqueries abandonades també feren el mateix, i tornaren a les seues antigues cases, però aquesta vegada com a “okupes”.
Posteriorment, en 2015, Campanar va ser una altra de les zones afectades per l’anomenat Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) —que plantejava urbanitzar més de quatre milions de metres quadrats d’horta— de l’exalcaldessa Rita Barberà (PP), la qual cosa va produir un fort rebuig per part de les veïnes i veïns del barri, organitzades en La Taula per la Partida, una plataforma conformada per diferents associacions de la zona, com l’Associació de veïnes i veïns de Campanar i Benimàmet, Associació ASUD, l’AMPA Giner dels Rius, Per l’Horta. El seu principal objectiu és defensar el territori, buscant noves formes de dinamització i millora de l’horta de Campanar-Benimàmet. Gràcies a l’organització i la pressió institucional, es va aconseguir que Rita Barberà abandonara el projecte, i en l’actualitat, l’explotació agrària d’aquest territori és quasi completa. Altres col·lectius de l’horta, com el CSOA la Gamberra, situat a l’horta de Campanar, o la colla de dimonis Els Socarrats, també s’han oposat rotundament a la febre del ciment.
És en 2017 quan l’empresa Rain Forest, gestora del Bioparc de València, anuncia un nou projecte per als terrenys confrontants a l’espai zoològic actual, els quals estaven obligats a restaurar, principalment amb la rehabilitació de l’Alqueria del Rei, de la qual van expulsar la família propietària. Es tracta d’un parc aquàtic de 37.000 metres quadrats, que suposaria el consum de 300.000 litres d’aigua diaris de l’aqüífer del qual es proveeix la ciutat de València i el sector agrícola de la zona. “És una previsió totalment agressiva i insostenible per a una zona amb un important estrès hídric, que es veurà creixentat amb el canvi climàtic”, van denunciar en el seu moment les entitats veïnals. A més a més, segons expliquen, provocaria la destrucció del parc de Capçalera, un espai verd que beu de la séquia de Favara existent gràcies a ser un lloc de desembocadura del riu més important de València, el Túria.
Malgrat que en diversos mitjans de comunicació l’empresa ha afirmat que han presentat una proposta ferma a responsables de l’Ajuntament de València, el projecte no s’ha presentat, segons confirmen des de la regidoria d’Urbanisme a la Directa. La Taula per la Partida ha sol·licitat una reunió amb les responsables d’Urbanisme per poder desenvolupar “una proposta en positiu”. “Volem dur a terme un projecte participatiu amb la gent del barri. Ja comptem amb professionals que ens estan assessorant, però volem conéixer també els desitjos i necessitats de les persones que habiten aquest territori”, afirma Pep Benlloch, president de l’associació veïnal de Campanar. La plataforma exigeix la rehabilitació de l’Alqueria del Rei com a espai de memòria, generant un centre on tinguen cabuda diferents activitats dinamitzadores de l’entorn, així com un espai d’observació, on es puga donar a conèixer la cultura hidràulica de l’horta. “En una situació de crisi climàtica, com en la qual ens trobem, no es pot permetre un projecte amb les característiques que Rain Forest planteja; a més aquesta aigua pot ser necessària per a la ciutat o per al cultiu de la terra”, afegeix Benlloch.
L’horta, travessada per una carretera
De manera paral·lela al parc aquàtic, hi ha altres projectes que amenacen aquest territori en l’actualitat: l’ampliació de l’accés nord a Mislata des de València i la construcció d’una gran canonada de transport d’aigua des de Manises, que travessarien l’horta de Campanar-Benimàmet i la partirien per la meitat. L’Ajuntament de Mislata, junt amb la Conselleria de Política Territorial i Mobilitat, han représ el projecte de l’accés nord sota l’argument de l’alt volum de tràfic que ja suporta la zona, encara que, segons els col·lectius veïnals, la construcció d’un nou projecte urbanístic a Mislata —el Programa d’Actuació Integrada (PAI) Quint II que contempla diversos edificis de 25 altures— és un factor que influeix a l’hora d’executar la construcció del vial. Davant les afeccions a l’horta i l’oposició veïnal, l’Ajuntament de Mislata ha proposat una segona opció, amb la prolongació de l’avinguda Miquel Navarro fins a la primera rotonda de Campanar, al costat del Molí del Sol. Tanmateix, per la seua proximitat a aquest espai protegit, la plataforma la Taula per la Partida considera que és “inviable” i que realment “volen procedir a construir-la travessant els terrenys de cultiu”.
Alguns llauradors, com Vicent Salavert, veuen més pròxima la construcció de la canonada, la qual cosa els manté alerta i els fa veure perillar el seu treball. “Si es produeix, haurien d’alçar tota la terra per a poder soterrar la canonada, i la terra ja mai tornaria a ser la mateixa. Perquè poguérem continuar treballant en l’horta després d’això, hauria de dur-se a terme un pla de retirada de la terra per capes i, posteriorment, tornar a col·locar-la de la mateixa manera. Si no fan això, no podrem tornar a llaurar ací, perquè aquesta terra perdria les seues propietats fèrtils”, explica Salavert, un dels llauradors més veterans de l’horta de Campanar. Les llauradores i associacions proposen que es modifique la ubicació d’aquest projecte i es desvie pel riu Túria.
La seua preocupació respecte als projectes urbanístics en l’horta no cessa en els últims mesos i, si es duen a terme, no veu una altra alternativa “que fugir i buscar altres terres on ens deixen treballar tranquils, que és l’única cosa que volem”
El llaurador Vicente Alegre, qui planta ceba, creïlles, xufes i carxofes, també mostra la seua indignació amb els projectes urbanístics: “Ara que a poc a poc havíem aconseguit treballar aquestes terres de nou, sembla que volen que fugim”. Denuncia la falta d’informació entorn d’aquests projectes que afecten directament una forma de vida arrelada a la terra: “No sabem res, del poc que ens assabentem és a través dels mitjans de comunicació i l’Associació de veïnes i veïns de Campanar. No m’han informat ni com a treballador ni com a propietari de les terres”. La seua preocupació respecte als projectes urbanístics en l’horta no cessa en els últims mesos i, si es duen a terme, no veu una altra alternativa “que fugir i buscar altres terres on ens deixen treballar tranquils, que és l’única cosa que volem”. Alegre entén que les infraestructures són necessàries, però hi ha una necessitat de protegir l’horta. “D’una banda, les institucions es pengen la medalla de protegir l’horta i, d’altra banda, ens foten als llauradors. Si es vol protegir l’horta s’ha de protegir el llaurador”, rebla amb rotunditat. Tal com preveuen ambdós llauradors, si deixen de treballar aquestes terres, seran grans empreses les que ho faran, “que són les qui poden competir amb els grans mercats, i s’acabarà el que hui dia entenem com l’horta de València i la seua varietat de plantacions”.
A banda del blindatge de l’horta amb normatives al servei de la xicoteta agricultora, les llauradores proposen algunes mesures per protegir totes les zones d’horta valencianes, com la creació d’una denominació d’origen. “Podrem protegir l’horta i el seu paisatge mentre hi haja llauradors, i per a això, hem de cuidar la terra i el producte”, defensen. Les constants amenaces posen en risc el treball de moltes famílies que han crescut en l’horta i han resistit a moltes ingerències de la febre urbanística. Una part del que abans eren terres cultivades, barraques i cases ara són grans avingudes, pisos i finques de luxe. Perquè això no es torne a repetir, “no pararem de lluitar i defensar la nostra horta, que és el nostre manteniment econòmic i la nostra vida”, conclouen.
Actualització: La desaparició del patrimoni
El passat 23 d’octubre, a causa de les pluges, es va caure una part de l’Alqueria del Rei, datada del segle XVI. Marina Bartual, neta dels amos de la casa, recorda l’inici de les expropiacions executades pel consistori del Partit Popular entre els anys 97 i 98 en El Pouet, el que després s’anomenaria Nou Campanar. Aquest procés, finalment, va afectar també l’horta de Campanar i la família de Marina. Va ser llavors quan l’Ajuntament va signar un conveni amb Rain Forest, d’una duració de 50 anys, perquè disposaren de l’ús i gaudi del territori i les alqueries, amb el compromís de rehabilitar-les i dur a terme algun projecte lúdic en el territori.
L’expropiació es va viure de forma molt dramàtica per part de la família de Marina Bartual, a causa de les pressions per abandonar la seua casa i les obres que els envoltaven. La família ha tractat de seguir amb la seua vida adquirint una casa amb terreny en Poble Nou, a la qual s’han adaptat, però el seu esperit lluitador continua. Des de la seua eixida forçada de l’alqueria, han estat en contacte amb diverses associacions, com la Taula Per la Partida. A través d’un comunicat, aquest col·lectiu considera que la caiguda de l’alqueria ha estat “vergonyosa” i responsabilitza dos agents: Rain Forest i l’Ajuntament de València. D’una banda, durant 20 anys, Rain Forest ha incomplit la seua obligació de rehabilitar l’alqueria i, per l’altra, l’Ajuntament no ha vigilat que es complira aquesta part de l’acord. “És cert que li van fer un estudi arqueològic, que està molt bé, però pensem que això també ha afeblit la seua estructura”, afirma Bartual.
La Taula Per la Partida s’oposa al parc aquàtic i proposa una alternativa ecològica, la qual ja han presentat a l’Ajuntament i, pròximament, presentaran a la regidoria d’Ecologia Urbana. “És una vergonya que haja caigut l’Alqueria del Rei per la desídia de Rain Forest i de l’Ajuntament. És el patrimoni cultural i arquitectònic de la nostra ciutat i del nostre poble, Campanar”, reblen. El col·lectiu, a més, assegura que darrere d’aquest abandó hi ha “intencions ocultes”. “Si deixen que tot caiga, podran construir de nou, i no estem disposats a això”, afirma Benlloch. L’alternativa que defensen es basa en una àrea de joc, integrada en els espais d’aigua i naturals que hi ha a la zona; una àrea d’esbarjo per a menjar a l’aire lliure, així com un corredor verd paral·lel a l’avinguda Pio Baroja que faça d’espai de transició entre l’Horta i la ciutat.
