A Catalunya hi ha més de 750 esplais i caus repartits pel territori. Cadascun presenta les seves especificitats i s’agrupen en diferents entitats, però tenen en comú el fet de ser un agent educatiu més enllà de l’ensenyament formal i un brou de cultiu pel teixit associatiu del país. A banda d’organitzar campaments o colònies a l’estiu, l’activitat comença al setembre i s’estén durant el curs tant els dissabtes a la tarda com en excursions de cap de setmana.
Des que va esclatar la pandèmia, el lleure és un sector que ha topat amb un seguit de sotragades que entorpeixen la continuïtat de la seva tasca. L’activitat presencial s’ha suspès d’octubre a març, exceptuant unes setmanes al desembre. Els canvis constants en les restriccions els han obligat a repensar constantment la seva activitat i, en el pitjor dels casos, suspendre-la. La majoria d’entitats coincideixen en estar vivint una situació d’incertesa que podria derivar en l’afebliment del teixit associatiu i educatiu català.
Continuar amb l’essència del lleure
Ja fa setmanes que caus i esplais han reprès la seva activitat presencial i, a més, la normativa vigent ja permet dormir fora de la comarca d’origen. De fet, tots ells ja s’estan preparant de cara l’estiu perquè, de moment, les perspectives de poder marxar de campaments o colònies són bones.
Al contrari que les entitats privades de colònies i casals, que s’aviven a l’estiu, la tasca de l’educació en el lleure és constant i ascendent; comença al setembre i culmina amb les colònies o campaments. Quan arrenca l’any escolar es plantegen objectius generals per anar fent un seguiment de l’evolució dels infants i dels grups: així, són més que un espai de jocs per esdevenir veritables estructures pedagògiques. Des de l’esplai Esclop de Vila-Seca, creuen que és “durant el curs que es cohesiona el grup” i així a l’estiu “ja hi ha la seguretat d’expressar-se en llibertat”. Enguany, el setembre de 2020 va començar l’activitat, però per poques setmanes: a finals d’octubre es va aturar i no es va reprendre fins al març.
En els mesos de restriccions fermes, caus i esplais s’han intentat adaptar al format virtual i han explorat les potencialitats de les plataformes digitals. La majoria han seguit, però cada cop estan més desgastats i tenen por a oblidar l’essència del lleure. “Vam seguir, però ens costava trobar coses noves”, explica l’Anna, cap de l’AEIG Les Gavarres de La Bisbal d’Empordà, i puntualitza que “els infants no s’han deixat de connectar”, però no és el mateix que les trobades presencials.
Plana la por que, amb la pandèmia, aquest i l’anterior siguin cursos perduts on la dimensió pedagògica hagi quedat totalment desvirtuada i el vincle amb el grup s’hagi afeblit
Ara, les diferents entitats de lleure creuen que, tot i mantenir les trobades virtuals, enguany s’ha perdut la continuïtat pedagògica d’un curs habitual. Reafirmant-se en aquesta idea, Júlia Petit, presidenta d’Escoltes Catalans, apunta que l’essència de l’educació en el lleure és “generar un sentiment de pertinença i poder-nos veure”, un objectiu molt més difícil amb una pantalla entremig.
Un tret característic d’esplais i caus és voler educar en l’autonomia i el saber fer d’infants i joves. Tal com descriu la Carmen Alonso-Villaverda, presidenta de l’associació d’Esplais Catalans (ESPLAC), l’educació en el lleure és un espai informal amb un “poder transformador” que permet un aprenentatge alternatiu dels infants i joves fora dels entorns habituals i quotidians.
Amb la presencialitat, s’està intentant recuperar el temps perdut. Així i tot, plana la por que, amb la pandèmia, aquest i l’anterior siguin cursos perduts on la dimensió pedagògica hagi quedat totalment desvirtuada i el vincle amb el grup s’hagi afeblit. Per això, des de l’AE Terranova de Barcelona han reduït el contingut pedagògic i ho han enfocat a mínims per “mantenir el contacte, passar-ho bé o veure el cau com un lloc on desconnectar”.
Oblidats per l’administració
Associacions, caus i esplais coincideixen en haver estat menystinguts i oblidats en l’evolució de la normativa de la COVID. En cada canvi, els grups s’han assabentat de les noves mesures després d’anunciar-se a la premsa i, a partir d’aquí, intuir com els podien arribar a afectar. Des de l’AEIG Les Gavarres consideren que no se’ls ha tingut en compte i que, en molts casos, ni s’arribava a esmentar el lleure ni les afectacions pel sector.
Des de les entitats recalquen que elles, en tant que aglutinadores dels caus i esplais del territori, també s’han assabentat de les restriccions pels mitjans o bé les han avisat amb tan poca antelació que no han pogut processar la informació
Altrament, des de les entitats recalquen que elles, en tant que aglutinadores dels caus i esplais del territori, també s’han assabentat de les restriccions pels mitjans o bé les han avisat amb tan poca antelació que no han pogut processar la informació. Els representants d’aquestes entitats i la Direcció General de Joventut es troben periòdicament per discutir aspectes tècnics i plantejar punts de vista comuns. Tanmateix, tot i haver-hi sinergia entre administració i entitats, la decisió última la té el PROCICAT, cosa que fa que ni els participants d’aquestes reunions coneguin el veredicte molt abans que surti publicat.
Xavi Nus, president del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCECC) explica que “ens falta certesa per acompanyar” a més que, en molts casos, les filtracions prèvies van sortir abans de poder treballar la informació i així ajudar els grups. Durant la Setmana Santa, per exemple, es va restringir la pernoctació fora de la comarca dues setmanes abans, cosa que va obligar a canviar-ho tot i cancel·lar les reserves ja fetes. Aquí Nus afegeix que “si se sap amb tan poca antelació, ens quedem a l’espera i acabem no fent res”.
Problemes per ocupar l’espai públic
L’última resolució del Departament de Salut determina que els infants han d’estar en grups de sis amb un monitor. A més, aquesta normativa es complementa amb els criteris sectorials establerts per la Direcció General de Joventut, que estableix que “la superfície d’espai disponible ha de permetre una distància mínima d’1,5 metres entre cada infant”. I afegeixen que les administracions “hauran de facilitar” poder fer l’activitat en equipaments públics en cas que el local propi sigui insuficient o no s’hi pugui accedir. Ara bé, tot i tenir un espai propi, molts grups han buscat llocs alternatius o acabar desenvolupant l’activitat a l’espai públic.
Així doncs, la normativa del lleure també ha posat en manifest el debat sobre l’ús que es fa de l’espai públic. Roser i Joan, monitors de l’Esplai Refugi de Santa Perpètua de la Mogoda, expliquen que tenen local, però han d’acabar al carrer perquè té aforament limitat i, si plou, no es fa l’activitat. Igual que l’Esplai Esclop, que creu que no hi ha espais suficients si s’han de separar en grups de sis per respectar les mesures. Altres, com l’AE Atzavara de Vilassar de Mar, ho viuen pitjor: “Des de l’Ajuntament no ens ajuden i no ens deixen entrar al nostre espai habitual”.
Tanmateix, el suport de les administracions ha variat segons la zona. Així com en municipis petits hi ha més complicitat amb el consistori per proximitat o per exclusivitat en la tasca del lleure; en altres casos no ha estat així. Clàudia Secorum, secretària general d’Acció Escolta de Catalunya, explica que hi ha caus ubicats a centres cívics on no poden entrar “encara que les mesures ho permetin”. Joel Burch, secretari general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, explica que s’han donat casos de grups que han fet l’activitat al carrer seguint els criteris establerts per la Direcció General de Joventut i els ha aturat la policia local al·legant just el contrari.
Optimistes de cara l’estiu
Ara el focus recau en les activitats d’estiu. Des de la Direcció General de Joventut ja han emès el protocol per a fer campaments, colònies o ruta que aprova el PROCICAT. Tot i això, esplais i caus segueixen a l’espera de decidir què fer. Programar amb antelació és complicat: cal planificar tots els detalls i reservar terrenys o cases de colònies i quines qüestions suposen gastar diners davant de la incertesa del moment i la volatilitat de les restriccions.
Programar amb antelació és complicat: cal planificar tots els detalls i reservar terrenys o cases de colònies i quines qüestions suposen gastar diners davant de la incertesa del moment i la volatilitat de les restriccions
Tot i que les perspectives són bones, la decepció cap a les administracions és inevitable. Xavi Nus, president del MCECC, creu que “no és fins a l’estiu que es parla del lleure” o, si més no, “quan es valora la seva activitat”. Malgrat ser els primers a tornar a l’estiu passat i creure’s la punta de llança en les activitats per infants i joves, aquest curs ha significat un retrocés. És difícil doncs, creure que poden haver-hi certeses fermes.
El lleure afronta la situació des de l’optimisme, però el cansament cada cop és més notable. Des d’Escoltes Catalans els amoïna que no sigui suficient el relleu dels qui passin a ser monitors en els pròxims anys i, en el pitjor dels casos, que caus o esplais arribin a tancar per esgotament i desànim. A Minyons, també: “Que a molts joves se’ls hagi trencat el seu espai educatiu implicarà, en un futur, menys persones capaces i amb ganes de ser caps o monitores”.
