Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les persones amb diversitat funcional reclamen poder fer activitats de lleure com una eina terapèutica i essencial

La Xarxa d’Entitats de Lleure Divers convoca una mobilització dissabte, dia 6, per reivindicar la importància que tenen les activitats de lleure per a les persones amb diversitat funcional com una eina bàsica per combatre l'aïllament i facilitar la seva socialització, així com sol·licitar al Procicat que aprovi el protocol que permeti reobertura del sector

Diverses entitats han creat la Xarxa d'Entitats de Lleure Divers, que des del desembre ha engegat la campanya Diversitat en Lluita / Arxiu

La situació actual de pandèmia ha evidenciat la necessitat de considerar el lleure divers de manera específica. Les entitats de lleure dirigit a persones amb diversitat funcional i en risc de vulnerabilitat han hagut de tancar espais i paralitzar moltes de les seves activitats a falta d’una regulació específica. Això ha provocat que moltes d’aquestes persones s’hagin quedat sense espais de trobada que són fonamentals tant per a elles com per a les seves famílies com a part essencial de la seva socialització i de suport en les seves cures.

Davant aquesta situació, diverses entitats han creat la Xarxa d’Entitats de Lleure Divers, que des del desembre ha engegat la campanya Diversitat en Lluita. El seu objectiu és que el lleure divers es tracti de manera diferenciada al lleure en general i que sigui entès com un servei essencial i terapèutic, tant en l’àmbit ordinari com en l’àmbit formal. És per això que la Xarxa ha elaborat un protocol de mesures que possibiliti la reobertura dels espais dedicats a l’àmbit de la diversitat funcional, que s’ha presentat aquesta setmana, enmig de l’anomenada tercera onada de l’epidèmiaal Procicat. L’espina dorsal d’aquesta xarxa la conformen les entitats Encert, Oratge —que treballen per la inclusió de persones amb diversitat funcional— i Reperkutim —que integra també persones que per altres motius es troben en risc de vulnerabilitat, com joves, dones o migrants—. La campanya compta amb l’adhesió de 72 organitzacions i més de 1.200 persones.

Des de la xarxa recalquen que aconseguir que s’aprovi aquest protocol és ara mateix el seu objectiu “pràctic i primordial” perquè és “una necessitat imperant i urgent fer activitats amb certa continuïtat i normalitat”. Tanmateix, també volen reivindicar que la situació que estan patint és una mostra de què la configuració actual de la societat exclou a aquestes persones de manera sistemàtica.

“El lleure és un espai vital per a elles. Quan no hi ha activitats, l’alternativa que tenen és quedar-se a casa”, assenyala Serxio Munk, portaveu de la Xarxa d’Entitats de Lleure Divers

“El lleure és un espai vital per a elles. Quan no hi ha activitats, l’alternativa que tenen és quedar-se a casa”, assenyala Serxio Munk, portaveu de la Xarxa d’Entitats de Lleure Divers. Les persones que participen en les entitats solen anar a l’escola o a un taller com continuació d’aquesta entre setmana. No obstant això, per la situació d’alerta sanitària, moltes fan classes en línia, algunes es troben aturades a causa d’un ERTO, i passen la major part del temps a casa. Anar a fer les activitats que organitzen les entitats és l’única forma de socialització que tenen fora de l’entorn familiar.

Tal com expliquen les psicòlogues de la xarxa Alba Betriu i Ariadna Mayoral, la majoria de persones amb diversitat funcional presenten dificultats en les anomenades funcions executives (saber-se organitzar, planificar, seqüenciar, executar el pla, resoldre situacions inesperades, arribar a un acord, etcètera), fet que dificulta que puguin crear espais de socialització de manera autònoma. “Per poder-nos trobar amb un amic o amiga per anar al cinema, anar a passejar o anar a prendre un cafè hem hagut de fer ús prèviament d’un seguit d’aquestes habilitats complexes”, explica Mayoral. “A més, en molts casos necessiten un acompanyament per tal que es relacionin d’una manera assertiva. El cas contrari genera que creïn noves rutines molt més sedentàries que acaben provocant el seu aïllament i sovint també el de les seves famílies”, afegeix.

“Volem sortir i no podem sortir, volem anar al carrer i no podem anar-hi i no sabem si podrem fer les activitats”, explica Raül Domínguez, un jove de 21 anys amb diversitat funcional que participa en diverses entitats de la xarxa. Els amics que té els ha conegut allà. Ell, com altres amb la mateixa situació, abans feien sortides amb la supervisió de monitors; ara la seva vida social ha quedat limitada al que puguin fer amb les seves famílies. “Amb aquesta edat també tenen ganes de fer coses amb els seus amics. El que volem és la seva independència a través de les activitats que organitzen aquestes entitats. Vivim amb tristesa la dependència que s’ha generat”, explica la seva mare, Montse Domínguez.

Les famílies coincideixen en el fet que les seves filles necessiten una vida molt ordenada i que el fet de no saber si podran fer o no activitats, i viure amb aquesta incertesa, les afecta molt |Arxiu

 

La sensació de les afectades és que estan vivint un retrocés. Les famílies coincideixen en el fet que les seves filles necessiten una vida molt ordenada i que el fet de no saber si podran fer o no activitats, i viure amb aquesta incertesa, les afecta molt. “Necessiten tenir els seus horaris tant com dormir o com menjar. Quan trenques això van enrere”, explica Mari Carmen de la Cruz, mare de Joan Panès, un noi de 28 anys que té hidrocefàlia, epilèpsia i discapacitat visual. En Joan va tres hores a un taller ocupacional entre setmana. Quan no fa alguna activitat, va a passejar amb els seus pares o s’està a casa. “Estic avorrit. Tinc ganes de fer les activitats amb les entitats, quan no puc és una pena”, diu Panès. Moltes d’aquestes joves han perdut el contacte amb els seus amics. “A vegades es connecten per Zoom, però potser són tres persones perquè no totes poden connectar-se. Per a elles no és una solució”, assenyala la mare d’en Joan.

Aquesta situació d’aïllament fa aquestes persones més vulnerables al sedentarisme, un dels problemes en augment en la situació de crisi actual. “Autocuidar-se és molt complicat per a elles. Per exemple, el meu fill no té voluntat per a posar-se a fer gimnàstica a casa”, apunta Núria Soler, mare de Pol Montia, un noi de 21 anys que té Síndrome de Down. Per una qüestió física, ja que té la musculatura més laxa, el seu fill és més propens a adoptar hàbits sedentaris, fet que també fa que s’engreixi. En Pol està fent classes de preparació prelaboral de forma virtual cada matí. A les tardes, feia activitat física i anglès, fet que li oferia la possibilitat desplaçar-se i moure’s. “Els seus germans s’ajunten com els seus amics quan es pot o van a fer un volt. Ell no té autonomia per fer això”, diu Soler. Les famílies defensen que no es tracta solament de divertir-se, sinó que no perdin les seves capacitats de socialització i la seva autonomia.

“Necessiten acompanyament per tal que es relacionin d’una manera assertiva. El cas contrari genera que creïn noves rutines molt més sedentàries que acaben provocant el seu aïllament i sovint també el de les seves famílies”, explica la psicòloga Ariadna Mayoral

“A principi de curs vam iniciar tots els projectes, però en unes setmanes ens van obligar a tancar. Més endavant vam poder obrir, però després de Nadal hem hagut de parar una altra vegada”, relata Serxio Munk, portaveu de la Xarxa. Les activitats s’han anat duent a terme de forma puntual i sense continuïtat, a conseqüència de les restriccions que el PROCICAT ha anat aprovant per al sector del lleure —activitats extraescolars i esportives —, dins del qual s’emmarca el lleure divers. Des de la xarxa diuen que les activitats es poden fer de manera segura, complint les mesures de prevenció de contagis i sol·liciten reprendre-les com servei necessari per a les participants i les seves famílies. “La manca d’activitats dificulta també la conciliació de les famílies, que han d’anar a treballar o fer teletreball i no poden estar pendents. Algunes d’elles s’han vist molt desbordades tant a escala pràctica com en l’àmbit emocional”, asseguren. En alguns casos, s’ha hagut d’improvisar i oferir atenció individual. “Les entitats que hem pogut assumir-ho ens hem organitzat entre les treballadores per fer un passeig pel barri amb alguna de les participants. En aquest tipus d’activitats, però la part de socialització, per exemple, que treballem altres vegades, no hi és present. És una solució que tapa forats amb els dits, però que no és sostenible”, afegeix Munk.

Des de la xarxa s’assegura que les activitats es poden fer de manera segura, complint les mesures de prevenció de contagis i sol·liciten reprendre-les com servei necessari per a les participants i les seves famílies |Arxiu

Amb la intenció de trobar una solució que permeti fer les activitats amb la garantia d’estar recolzades legalment, la Xarxa d’Entitats de Lleure Divers, va intentar posar-se en contacte amb les institucions; des de dependències municipals sense competència reguladora, fins a arribar al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que depèn de la Generalitat de Catalunya i té una relació horitzontal amb departament de Salut. El 15 de gener es van reunir amb la directora general d’autonomia i discapacitat, Aina Plaza, i el seu equip tècnic. Van sol·licitar que es blindés el sector de forma urgent i van començar a elaborar un protocol conjuntament amb l’equip tècnic del de departament, tal i com explica Ferran Salgado, membre d’Encert.

Aquest protocol recull la forma en què les entitats podrien reprendre les activitats, ajustant-se a les pautes d’actuació i d’higiene previstes en altres regulacions d’obertura d’activitats davant la situació per la COVID-19. Salgado destaca que la col·laboració entre la xarxa i el departament ha estat molt bona i que ara esperen que el Procicat doni el seu vistiplau al protocol, quan el departament s’ho presenti en una reunió prevista per a aquesta setmana. “Hem definit el lleure per a persones amb diversitat funcional com un servei essencial i terapèutic per al desenvolupament d’aquestes persones. És una cosa que no estava feta enlloc”, diu. A escala legislativa, no existeix regulació específica per al lleure divers. És una activitat que està inclosa al marc de l’oci normal i a les treballadores del sector se les aplica el conveni de monitores. Per reclamar a les institucions que es tingui en compte la seva proposta de protocol i que es faciliti la represa de les activitats de lleure, els col·lectius que conformen la Xarxa d’Entitats de Lleure Divers han convocat una concentració aquest dissabte, 6 de febrer, a les 11 del matí, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.