Fa un mes i 21 dies que la treballadora humanitària a Palestina Juana Ruiz està privada de llibertat en una presó israeliana. Ahir es va suspendre el judici fins al 7 de juliol, a petició de l’advocada que no va poder visitar-la fins al dia anterior i, per tant, no havia pogut preparar la defensa. L’acusen, entre altres, de “pertinença a organització il·legal” i “desviar fons al Front Popular per l’Alliberament de Palestina (FPLP)”. Juani, com l’anomena el seu entorn, és coneguda per moltes organitzacions arreu del territori espanyol i amb la seva detenció s’ha activat un grup de suport estatal, però també a Catalunya. En formen part les entitats Associació Hèlia, Sodepau i Ateneu del Món, així com persones a títol individual. Entrevistem Laura Roger Escribà, d’Ateneu del Món, qui coneix la Juani des de fa quinze anys, ja que han col·laborat plegades en diversos projectes mèdics.
Juana Ruiz està empresonada des del 13 d’abril. En quines condicions es troba i com han estat les comunicacions amb ella?
El 13 d’abril, més de vint militars de l’exèrcit israelià van entrar a casa seva, la van interrogar i se la van endur detinguda. Va estar quasi quatre setmanes sense saber quins càrrecs se li imputaven, la van tancar en una presó sense cap mena de comunicació i contínuament la interrogaven, sense advocada. La van canviar a diferents presons, sempre d’homes, com a mesura de coacció i por. No pot rebre visites ni veure la seva família i tampoc té les seves pertinences personals, com les ulleres de llegir o la medicació. Quan se li imputen els càrrecs, el sis de maig, es van aturar els interrogatoris continus i va poder entrar l’advocada. Es va demanar el canvi a una presó femenina i ara ja hi està. Quan va arribar hi havia un grup de 39 presoneres amb les quals ha fet molta pinya. L’estat d’ànim de la Juani ha canviat, està envoltada de dones fortes, preses per l’Estat d’Israel que fins i tot li van tenyir el cabell; la cuiden i li donen molta força. La Juani torna a ser la Juani.
El de la Juani no és un cas aïllat. La detenció arbitrària és una quotidianitat a Palestina?
“La van enviar a diferents presons, sempre d’homes, com a mesura de coacció i por. No pot rebre visites ni veure la seva família i tampoc té pertinences com les ulleres de llegir o la medicació”
Pel fet de ser palestins són jutjats sota règim militar. Com les dones que són amb la Juani n’hi ha moltes i, fins i tot, molts nens per llançar pedres. La detenció sota base d’interrogatori, règim al que va estar sotemès la Juani, permet que els presoners palestins estiguin detinguts sense necessitat de presentar càrrecs fins a 75 dies. Però ara mateix n’hi ha més de 4.500 en presons israelianes, molts en detenció administrativa, que permet empresonar-los sense càrrecs durant molt més temps. Tot s’emmarca dins l’estratègia de l’Estat d’Israel de repressió, desgast i desmantellament de les organitzacions de la societat civil. Al costat d’aquestes preses se sent més ben acompanyada i més forta. Es va sol·licitar pagar una fiança per poder passar els dies fins al judici sota arrest domiciliari i se li va denegar. No ha pogut rebre cap visita, només de l’advocada fa dos dies.
Fa molts anys que treballa en projectes a Palestina i ja en fa 23 que ho fa des dels Comitès de Treball per la Salut, una organització que ha estat declarada il·legal per l’Estat d’Israel. Què són i a què es dediquen?
“El paper dels Comitès de Treball per la Salut és molt important, tenint en compte que la sanitat palestina està molt malmesa i la israeliana no arriba als palestins”
La Juani fa 35 anys que viu a Palestina, des que es va casar amb un home palestí. Els Comitès de Treball per la Salut és una ONG on més del 70% de la gent que s’atén no ha de pagar els serveis. El paper d’aquesta organització és molt important, tenint en compte que la sanitat palestina està molt malmesa i la israeliana no arriba als palestins. Tenen catorze clíniques per tot el territori i també clíniques mòbils per arribar als pobles de difícil accés. Fan vacunació per a infants, cura de gent gran, atenen malalts crònics i tenen una clínica per a dones malaltes de càncer… És oxigen per als palestins i és el que Israel no vol. L’ha posat a la diana perquè tot el que pugui representar un alleugeriment per al poble palestí, no els interessa.
La criminalització d’organitzacions palestines forma part de l’estratègia d’Israel?
Absolutament, no és ni molt menys la primera. La HWC [les sigles en anglès dels Comitès] també té una guarderia infantil, centres de formació i un hospital molt ben equipat, que moltes organitzacions vam ajudar a tirar endavant. Això està en el punt de mira del Govern israelià perquè volen mantenir l’apartheid. L’Estat d’Israel vol destruir qualsevol cosa que permeti millorar la vida de la societat palestina. L’objectiu és criminalitzar la societat i ara li toca a la Juani.
L’Estat d’Israel ja feia temps que tenia l’organització en el punt de mira?
“El 8 de març, de matinada, l’exèrcit va entrar a les oficines de Ramallah, va destrossar tots els ordinadors i es van endur els discs durs. Van detenir el comptable de l’organització i l’antic comptable, que ja no hi treballava”
El 8 de març, de matinada, l’exèrcit va entrar a les oficines de Ramallah, va destrossar tots els ordinadors i es van endur els discs durs. A partir d’aleshores, van detenir el comptable de l’organització i l’antic comptable, que ja no hi treballava. Als Comitès l’Estat ja li havia posat entrebancs i problemes, però fins al 8 de març no comença un atac més violent. Vam començar un micromecenatge per recaptar diners i ajudar-los, però no sabíem res de les dues persones detingudes. Ara sabem que continuen tancats i encara no tenen judici. Com a ciutadana espanyola, si qualsevol altre govern l’hagués detingut, seria un daltabaix, però ho fa Israel i es fa el silenci.
Aquesta organització, com tantes altres, ha rebut fons del govern espanyol. Com està responent a la situació?
S’ha demanat en diverses ocasions una reunió amb la ministra d’Assumptes Exteriors i no ens han respost mai. Ens hem escrit amb la Generalitat, ens hem reunit amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però no s’ha fet res. Quan hem demanat què feien per una ciutadana espanyola, ens han contestat que demanaven al Govern israelià que la tractés bé. Això entra dins els drets humans, a cap presoner se l’ha de tractar malament! No estan fent res i creiem que no tenen previst fer-ho.
Com expliqueu l’immobilisme institucional?
Sabem que el lobby sionista és fort i que des del Govern català s’emmirallen amb el Govern israelià. Crec, i és una opinió personal, que hi ha un sentiment d’agermanament amb Israel sense tenir en compte el poble palestí. A més de demanar l’alliberament de la Juani, creiem que s’ha de trencar l’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv. Tenim projectes, amb finançament públic, que són bombardejats per l’exèrcit israelià, com hospitals a Gaza. Israel i el seu apartheid es vol carregar tot el que es pugui construir com a país.
