Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Una dona malalta de càncer, en vaga de fam a la presó de Zuera per reclamar la seva excarceració

Carmen Badía, malalta de càncer i amb greus problemes de cor, ha decidit engegar una vaga de fam indefinida al mòdul d’infermeria del centre penitenciari de Zuera (Saragossa) com a últim recurs perquè es respecti la Llei d’instrucció 6/2018 que marca la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries per excarcerar a “persones amb malalties molt greus amb patiments incurables”

 

Vicent Almela | @La_Directa

La presa Carmen Badía té 62 anys i fa 14 anys que compleix condemna, actualment a la macro-presó de Zuera (Saragossa). Aquesta dona privada de llibertat va decidir engegar una vaga de fam indefinida el passat dilluns, com a última mesura de pressió per reclamar la seva excarceració al Ministeri de l’Interior espanyol. Després d’haver estat diagnosticada de càncer de mama i sotmesa a diferents intervencions quirúrgiques en els darrers anys, el seu estat de salut actual és crític. Segons denuncien des del grup de suport a preses CAMPA (Colectivo de Apoyo a Mujeres Presas de Aragón), que visiten periòdicament la Carmen a la presó de Zuera, la desatenció sanitària que pateix la interna per part d’Institucions Penitenciàries és “molt preocupant”. Segons aquest col·lectiu, “l’última analítica se la van fer el passat mes de febrer, després de nou mesos sense portar-la a un hospital”, un tracte inadequat per una persona de la seva edat, diagnosticada amb càncer i amb problemes de cor.

Actualment, Badia es troba interna al mòdul d’infermeria, i com no hi ha altres dones en aquesta part de la presó, viu com si estès en règim d’aïllament tot i estar classificada en segon grau

Actualment, Badia es troba interna al mòdul d’infermeria, i com no hi ha altres dones en aquesta part de la presó, viu com si estès en règim d’aïllament tot i estar classificada en segon grau. Segons denuncien des del col·lectiu CAMPA, la seva única sortida setmanal és per anar a missa, li han tret les pastilles del cor –que han estat substituïdes per antidepressius– i se l’ha deixat sense el suport i l’ajuda d’altres preses per desenvolupar les seves tasques quotidianes. “Existeix un abandonament absolut de tractament, ja que totes les persones preses han de tenir un Programa Individualitzat de Tractament (PIT) on se’ls assignen activitats, i la Carmen fa mesos que no gaudeix de cap”.

En la seva última carta escrita des de la presó, Badia explica que després d’un any malalta a Zuera tot segueix igual. “Sola, al mòdul d’infermeria, tancada les 24 hores, dia i nit. Em trobo malament, hi ha dies pèssims, ja no sé de què queixar-me, perquè és tot el cos, em fa mal tot sense excepció. Però sobretot el ronyó esquerre, és continu el dolor, les burxades i el malestar m’impedeixen dormir del dolor que sento i ni els calmants més forts aconsegueixen fer efecte. Sé que estan fallant els ronyons, des de la quimioteràpia no funcionen, i a això li afegeixo el cor que palpita acceleradament i la medicació que no fa efecte. A més, el ronyó esquerre està trasplantat per error de l’Hospital de Terrassa, on porten als presos de Brians I a Catalunya, això dóna fe del tracte que se’ns dóna als presos i preses que necessitem atenció mèdica”.


Excarceració per malaltia greu

La Instrucció 6/2018 d’Institucions Penitenciaries sobre el “procediment per a l’emissió d’informe mèdic i tramitació de la suspensió de la pena privativa de llibertat per malaltia molt greu amb patiments incurables” ha entrat en vigor recentment, quedant així derogada l’anterior 4/2017, i suavitzant el protocol contemplat per a excarcerar a persones amb malaltia molt greu. En l’anterior instrucció, dictada sota el govern del Partit Popular, es donava una definició concreta de “perill palès per a la vida” i es feia amb criteris únicament temporals. Es definia com “aquella situació en la qual la defunció és previsible, amb raonable certesa, a molt curt termini”. El llavors ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, va estimar que aquest termini havia de ser de dos mesos.

Amb la nova instrucció 6/2018 es contempla la possibilitat no només d’un pronòstic terminal com fins ara, sinó també d’un de desfavorable a curt termini (de 6 mesos a 1 any) o desfavorable a mitjà termini (d’1 a 5 anys)

Amb la nova instrucció 6/2018 per a valorar si existeix un perill palès per a la vida, el termini es flexibilitza i s’amplia. Es contempla la possibilitat, no només d’un pronòstic terminal com fins ara, sinó també d’un de desfavorable a curt termini (de 6 mesos a 1 any) o desfavorable a mitjà termini (d’1 a 5 anys). També es tindrà en compte la qualitat de vida de la persona reclusa (que abans no es tenia) incloent en l’informe mèdic preceptiu una escala de deu nivells (índex de Karnofsky utilitzat habitualment en oncologia), que va des de poder fer “vida normal” fins a “moribund, pronòstic ràpidament fatal”. Entre tots dos extrems es distingeix si la persona és dependent o no, si necessita atenció mèdica freqüent, etc.

Extracte de l’informe mèdic on s’inclou una escala de deu nivells per valorar la qualitat de vida de la persona reclusa

 

Des de l’àrea de presons de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) reconeixen la millora que la nova instrucció implica per a la vida de malalts i malaltes molt greus, però consideren que “no podem deixar de reivindicar el dret que tota persona té a una mort digna. La permanència a la presó en aquestes circumstàncies és un càstig injustificat i el compliment de la pena en aquestes condicions obeeix únicament i estrictament a finalitats punitives. Avui dia es continuen produint morts per malalties avançades i incurables en les presons espanyoles; morts que són predictibles i que es produeixen en un entorn d’indignitat absolut. Persones com Carmen es veuen obligades a fer una vaga de fam indefinida per a evitar continuar engrossint aquesta llista. Que això succeeixi a l’empara de l’Administració hauria de considerar-se un fracàs de la nostra societat. No podem consentir que ningú mori a la presó i, molt menys, sabent-ho per endavant”.


Repressió a les preses en lluita activa

A banda de la seva malaltia, Carmen Badía també forma part de la trentena de persones privades de llibertat que participen en la proposta de lluita activa que es va engegar ara fa tres anys a diferents centres penitenciaris de l’Estat espanyol, amb l’objectiu de reivindicar que es respectin els drets fonamentals dels presos i preses. Segons expliquen des de CAMPA “Carmen és una presa en lluita per les dotze reivindicacions, és per això que la volen castigar i aïllar, retenint-li la majoria de les cartes que li envien des de l’exterior”.

Els presos i preses socials en lluita activa han convocat una vaga de fam a totes les presons de l’Estat espanyol el pròxim 1 de maig per visibilitzar les demandes incloses en la seva taula reivindicativa

A banda de Badía, altres presos i preses amb malalties molt greus i amb patiments incurables com Antonio Nieto –que fa 40 anys que compleix condemna a diferents penals i amb un estat de càncer avançat–, Francisco Chamorro o Belén Vázquez continuen privades de llibertat tot i les seves curtes expectatives de vida. La desatenció sanitària i l’excarceració de persones preses amb malalties greus són dues de les demandes incloses a la taula reivindicativa dels presos i preses socials en lluita activa, que han convocat una vaga de fam a totes les presons de l’Estat pel pròxim 1 de maig  per visibilitzar-les.

Segons afirmen des de CAMPA, “aquesta situació no és un fet aïllat, sinó una de les moltes situacions intolerables que ocorren en totes les presons i règims penitenciaris de l’Estat Espanyol. Perquè les presons no obeeixen a polítiques de reinserció o reeducació, sinó a mecanismes organitzats que segueixen lògiques de destrucció, de càstig, de por i, en darrer terme, de mort. Permetre aquest tipus de situacions i, en general, el funcionament del sistema penitenciari, és mantenir l’ordre establert i el desequilibri social i econòmic que selecciona cruelment quines vides valen la pena i quines no”. Per tots aquests motius, els col·lectius CAMPA, el Grup de Suport a Presxs de Lleida i Lxs del Norte (Palència) han engegat una campanya per demanar a Institucions Penitenciàries l’excarceració per motius humanitaris de Carmen Badía Lachos i tota la resta de presos i preses amb malalties greus i incurables.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU