A mitjans del mes de juny es va organitzar una primera assemblea a la localitat de Potries (la Safor) amb la finalitat d’articular una resposta comuna i de base des dels huit municipis de la comarca afectats per la prolongació de la CV-60. Fins i tot, abans que el projecte es fera públic al web del govern valencià, el 21 de juny, amb quasi 2.000 pàgines i un mes per presentar al·legacions, veïnes i veïns dels pobles afectats, i de la comarca en general, ja havien començat a organitzar reunions informatives en cada municipi –encara que en alguns l’Ajuntament se’ls va impossibilitar– i a crear esdeveniments per mostrar l’oposició al projecte i obrir el diàleg a la ciutadania. Les veïnes dels pobles s’han agrupat en Per l’Horta de la Safor, una plataforma en defensa de la terra, el patrimoni i el paisatge de la comarca. En un mes han organitzat assemblees, una manifestació, una bicicletada, un cinefòrum en defensa del territori i reunions informatives en la comarca, entre altres activitats.
“Volem més qualitat de vida als pobles, paisatges, camins i bancals vius. Millorar el que ja tenim!”, deia una pancarta penjada entre dues moreres a la Nit a la fresca organitzada el passat divendres a la localitat de Bellreguard (la Safor). Allà, es van projectar els quatre documentals sobre la defensa i la lluita de l’horta de València dirigits per David Segarra i ja alliberats. Joan Peiró Aznar, membre de la plataforma, explica a la Directa que la motivació en l’organització rau en gent normal, del poble, i en la seua realitat. “Es tracta de gent, sobretot jove, que ha tornat a la terra i que vol recuperar-la. Parlem d’un convenciment, d’una reconnexió amb la terra i de molta gent que ha decidit invertir el seu temps a protegir-la”, assegura. El projecte d’ampliació de la CV-60, carretera entre l’interior i el litoral que uneix l’Olleria (la Vall d’Albaida) amb Gandia (la Safor), es va reactivar en 2017 per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, presidida ara per Arcadi España, encara que els ajuntaments en tenen constància des d’octubre del 2019.
L’ampliació de la carretera suposarà estalviar-se dos minuts i cinquanta segons de recorregut en relació amb el traçat ja existent. Segons han denunciat, el projecte ha estat presentat sense oferir cap alternativa ni sense donar cap espai de participació o d’informació a les habitants afectades
Tal com expliquen des de la plataforma, la construcció de la carretera tindrà un cost de 66 milions d’euros per una prolongació de 7,12 kilòmetres de la CV-60 amb la finalitat de lligar-la amb l’AP-7 en dos trams i travessant l’horta dels municipis esmentats. En total, l’ampliació de la carretera suposarà estalviar-se dos minuts i cinquanta segons de recorregut en relació amb el traçat ja existent. Segons han denunciat, el projecte ha estat presentat sense oferir cap alternativa ni sense donar cap espai de participació o d’informació a les habitants afectades. A més a més, critiquen la manca de diàleg i la rotunditat en mantenir el projecte “coste el que coste”, i el consideren “imprescindible per vertebrar les comarques centrals”, malgrat l’oposició de la gent i d’alguns dels ajuntaments afectats, com el de Potries o Rafelcofer.
Assumpta Rodríguez, alcaldessa de Potries, explica que el treball d’investigació de la plataforma els ha servit per a presentar una moció en el plenari de l’Ajuntament. Demanen una llei valenciana de protecció de les hortes de tot el País Valencià, i no sols de l’Horta de València: “La necessitat d’avançar en les connexions de les Comarques Centrals és evident, però a través d’alternatives que minimitzen l’impacte paisatgístic i mediambiental; no és el cas amb aquest projecte”. I afegeix que caldria millorar les infraestructures ja existents i les connexions a les vies ràpides (l’AP-7 i l’N-332), a més de desenvolupar estratègies i polítiques eficients pel desenvolupament rural del camp. “En una zona periurbana densament poblada i saturada d’infraestructures, ens estan donant una solució del segle passat que serà irreversible”, denuncia Rodríguez.
Vertebrar les Comarques Centrals valencianes
“Els temps han canviat i necessitem canviar de model, ja no és el moment d’invertir en obres d’aquestes magnituds”, defensa Joan Peiró, en representació de la plataforma. Testimonia que, quan es van assabentar del projecte, molta gent es va posicionar en contra perquè, enmig de reivindicacions històriques com la del tren Gandia-Dénia o la necessitat d’un servei de transport públic que permeta la mobilitat en la comarca —sobretot per la gent gran o sense vehicle—, aquesta carretera la consideren innecessària, tant per a la mobilitat de la gent com pel futur de les persones. Pel que fa a la mobilitat, explica que el trànsit de cotxes ve de la gent dels mateixos pobles i dels camions que es dirigeixen als polígons industrials, que es veuran obligats a seguir utilitzant les carreteres ja existents i que, per tant, no faran descongestionar la carretera actual.
Pel que fa al futur del territori, a banda de separar els pobles entre ells, s’expropiaran més de 400 propietats, parcel·les basades en el model de minifundi valencià, i destruiran part de l’horta històrica de la Safor amb tots els seus equipaments: el sistema hidràulic de les séquies i els partidors d’aigua, els caminals, la terra fèrtil, les casetes o la disposició original del parcel·lari. En tot cas, Arcadi España ha declarat que la carretera es necessita per vertebrar les Comarques Centrals, tal com es va presentar al segon Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, ara fa 26 anys. Com a resposta, des de Per l’Horta de La Safor, adverteixen que, no sols amb carreteres s’aconsegueix enllaçar el territori, sinó amb línies ferroviàries de rodalia, ara inexistents; amb transport públic que unisca ciutats com Alcoi, les muntanyes de l’interior, i Gandia; així com amb nous estudis de la població i de la seua realitat que garantisquen polítiques eficients.
Lliçó d’una pedagogia en comú i des dels pobles
Des de la consolidació de la plataforma, aquesta ha esdevingut un referent, tant en les Comarques Centrals com en el País Valencià, pel que fa a la facilitació de la informació del projecte i a la pedagogia realitzada entorn el reconeixement de les hortes històriques, la responsabilitat de les institucions i la defensa d’una terra i d’una comarca vives. Ho han fet dividint-se les tasques en comissions, com la d’acció, la de comunicació o la d’experts, aquesta última encarregada de garbellar la informació tècnica, mediambiental i jurídica. Lara Solera, membre de la comissió de comunicació, explica que la campanya de comunicació tenia com a principal objectiu fer “menys opac” el projecte d’ampliació de la carretera i posar sobre la taula propostes i alternatives.
També explica que les xarxes han servit per a comunicar les activitats, però també com a un mitjà per defendre’s de la desinformació i de les declaracions d’institucions. Mencionant el concepte de “l’escala de participació” de Sherry Arnstein, que avalua els diferents graus de participació ciutadana, Solera exposa que aquesta manca d’informació es trobaria en el primer esglaó, que representa el nivell de “no-participació” i de “participació manipulada”. “Han informat les administracions i a la patronal, però no a la societat civil ni a les associacions ni a les propietàries dels terrenys. Quan no s’ha informat correctament ni hi ha hagut una consulta adequada, no podem afirmar que hi ha hagut participació ciutadana, com s’ha estat fent des de conselleria”, assegura Solera.
Un patrimoni i un planeta en perill
Ismael Aznar, membre de l’associació ecologista Centre Excursionista la Madrilla i de Per l’Horta de la Safor, ha exposat les conseqüències mediambientals que se’n deriven del projecte d’ampliació de la carretera. En un pla general, explica que “esdevindrà una contribució directa a empitjorar el canvi climàtic”. Segons el visor cartogràfic d’àrees crítiques enfront del canvi climàtic del govern autonòmic, la construcció de les noves infraestructures suposaran l’emissió de més de 7.000 tones de diòxid de carboni (CO₂). Alhora, la zona afectada té un potencial de fixació de més de 900 tones de CO₂ a l’any. Això vol dir que cada any es deixarà de captar aquesta quantitat per part de les plantes destruïdes, sobretot arbres fruiters.
Aznar alerta sobre el risc de salinització de l’aqüífer, quan el govern valencià ja considera la plana de Gandia com a una zona vulnerable d’intrusió marina. És a dir, s’augmentaria la impermeabilitat que impedeix recarregar l’aqüífer a través de l’aigua de les plantes
Pel que fa a algunes de les conseqüències mediambientals directes, Aznar alerta sobre el risc de salinització de l’aqüífer, quan la Generalitat ja considera la plana de Gandia com a una zona vulnerable d’intrusió marina. És a dir, s’augmentaria la impermeabilitat que impedeix recarregar l’aqüífer a través de l’aigua de les plantes, i això afavoriria la seua salinització. A més a més, la carretera en altura suposaria una barrera física que afectaria, no només al microclima de la zona –amb brises marines que abaixen les temperatures en estiu–, sinó també al corredor biològic del riu Serpis. Com la resta de corredors, el Serpis permet a moltes espècies dispersar-se pel territori i connectar zones com la muntanya del Mondúber, la Marjal de Pego-Oliva i els parcs naturals de l’interior. Per tant, encara que el projecte planteja la creació de túnels per travessar la carretera per baix, la situació de perill que impliquen les rodones o punts sense tanques farà que la carretera continue agreujant la situació de vulnerabilitat d’algunes espècies, com la rabosa (Vulpes vulpes) o la gineta (Genetta genetta). Si més no, entre altres efectes, el projecte també impactaria en l’ecosistema del curs baix del riu Serpis, per la contaminació de les aigües per substàncies vessades en la carretera i per la contaminació acústica.
La mobilització actual a la Safor s’articula no només contra la carretera, sinó contra tot un model de creixement i d’edificació que consideren insostenible i inviable de cara a les noves generacions i en plena emergència climàtica. Alhora, no sols defensen la terra fèrtil, sinó tot un model de fer i de vida, basat en el cooperativisme i el suport mutu. Cento Borrull, llaurador i membre de la Xarxa de Llauradors de les Comarques Centrals, és productor agroecològic en la zona dels Marenys de Rafalcaid. Es tracta d’una àrea privilegiadament fèrtil entre la ciutat de Gandia i la mar que també ha sofert els efectes de massificació urbanística al litoral valencià. En el seu cas, va patir l’expropiació forçosa de més de la meitat dels seus bancals en plena producció per la construcció de la carretera d’accés sud al port de Gandia i per on “amb prou feines passa un camió al dia”.
Borrull explica la importància de l’horta de la Safor, cultivada des de fa més de 700 anys, així com de la tradició agrícola, que “és necessari transmetre per a garantir la sobirania alimentària dels pobles”. De fet, ara per ara, la ciutat de Gandia no podria alimentar-se de l’horta activa de la zona a causa de l’abandonament dels terrenys, del monocultiu de la taronja i de la falta de polítiques per garantir el treball digne de la terra. “Fins que la gent no s’adone que l’horta és un mitjà viable, saludable i enriquidor per viure, la seguirem maltractant”, exposa Borrull; i afegeix que “ara hi ha un impàs, i els pares i mares segueixen alertant les seues filles i fills que l’horta no té futur. Però la terra seguirà existint i si no sabem cuidar-la, quan hi haja fam i no hi puguen haver importacions, es passarà fam, perquè l’asfalt i el formigó no es mengen”, rebla amb rotunditat.
