L’Ajuntament de Castelló —governat pel PSPV, Compromís i Unides Podem-Castelló— ha denunciat el centre social antifeixista La Cosa Nostra de la capital de la Plana durant la desena edició del cicle de cinema al carrer, que el diumenge 25 de juliol celebrava la seua quarta sessió, amb la projecció de la pel·lícula Tomates verdes fritos. La raó: no disposar de la llicència pertinent per a l’organització d’espectacles a l’aire lliure, tot i que des del centre social asseguren que en les sessions que s’han pogut celebrar tenien tota la documentació “en regla” i no se’ls havia denegat la sol·licitud. Per tant, tal com fixa la normativa per a la celebració d’actes públics, en el cas que no recaiga una resolució desfavorable amb anterioritat a la data de celebració, “la sol·licitud s’entendrà estimada sempre que s’hagués presentat dins de termini”. En total, segons l’associació juvenil, l’Ajuntament els ha interposat quatre denúncies, però des del consistori encara no han confirmat ni el nombre ni la quantia econòmica.
El passat diumenge, al voltant de les nou i mitja de la nit, es van personar dues patrulles de la Policia Local a la plaça l’Ereta, que, situada al costat de la seu del centre social, s’omple de gent per gaudir de pel·lícules amb un rellevant component social i polític. “La policia arriba amb una actitud desafiant, amenaçant. Ens diuen que si no desmuntem, ens denunciaran per desobediència, però no ho fan mai, perquè saben que no tenen cap motiu”, relata un dels socis de La Cosa Nostra que prefereix mantenir-se en l’anonimat. El patró es repeteix cada diumenge. Els agents, després de comprovar si es respecten les mesures de seguretat amb motiu de la situació sanitària derivada de la COVID-19, alcen una acta de denúncia. En l’última, a la qual ha tingut accés la Directa, fan constar que “hi ha set persones al voltant de la barra amb mascareta i distància social de seguretat”, i que un dels organitzadors afirma que disposen de “l’autorització verbal” de l’Ajuntament.
Van decidir reunir-se personalment amb la regidoria de Mobilitat perquè els explicaren de manera detallada els errors que havien de resoldre
Al llarg dels últims dos mesos, les membres de La Cosa Nostra han mogut cel i terra per poder organitzar el cinema a la fresca. En l’última notificació que van rebre de la Regidoria de Mobilitat, Activitats, Ús de l’espai públic i Joventut de Castelló, se’ls denegava l’autorització, perquè, segons va informar l’associació a través d’un comunicat, el plànol que els requerien —per comprovar si en la plaça caben al voltant de 95 persones amb una distància de seguretat d’un metre i mig— no s’havia elaborat a “escala 1:300”. “És el plànol que aportem cada any, i sí que està a l’escala que ens demanen”, contestava l’associació. Així i tot, van decidir cancel·lar una de les sessions i reunir-se personalment amb la regidoria de Mobilitat perquè els explicaren de manera detallada els errors que havien de resoldre. “Ens hem trobat dues vegades amb el govern municipal i, després, hem fet escrupolosament el que ens ha dit”, explica el membre entrevistat. “Ens han dit —continua— que la persona responsable de signar les llicències està de vacances i que no poden delegar la seua signatura, però que no tindrem cap problema, ja que tenim presentada la declaració responsable que permet fer l’esdeveniment. A més a més, la notificació del permís pot tardar mesos, fins i tot, anys, en arribar”.
Des del departament de premsa de l’Ajuntament, han explicat a la Directa que la documentació que es requereix a qualsevol entitat, associació o col·lectiu que organitza un acte públic consisteix en un informe on s’explique l’activitat, l’horari i el lloc; un plànol on es detalle la posició de les cadires d’acord amb les mesures sanitàries, l’assegurança de responsabilitat civil i el pagament de la taxa corresponent. En el cas de La Cosa Nostra, subratllen que, malgrat el que estableix la normativa per a la celebració d’actes públics, se’ls ha denunciat perquè “encara no tenien l’autorització”, la qual afirmen que “encara està en tramitació i que es resoldrà favorablement o no en els pròxims dies”. Les mateixes fonts també expliquen que la primera denúncia, interposada el 4 de juliol, va estar motivada per “celebrar l’activitat sense autorització”, aglomeració “de més de 350 persones” en la plaça l’Ereta, “incompliment de les mesures sanitàries” i “desobediència greu a l’autoritat”.
Denuncien censura política
Des de fa deu anys, tots els diumenges dels mesos de juliol i agost —i en algunes edicions també el primer de setembre—, la plaça l’Ereta es converteix en una sala de cinema per a tota mena de veïnes i organitzacions amb consciència social. És una de les maneres que tenen els centres socials, col·lectius i espais veïnals de recuperar l’espai públic, desenvolupar propostes d’oci i visibilitzar cartelleres no comercials, així com de fer arribar problemàtiques invisibilitzades a sectors de població poc polititzats. Des de La Cosa Nostra, ho resumeixen així: “Davant la manca d’alternatives culturals en estiu, apostem per fer un cine autogestionat amb pel·lícules de contingut social i polític”.
Les dues últimes edicions, la de l’estiu de 2020 i l’actual, han estat marcades per les restriccions sanitàries a causa de la pandèmia. “L’edició de l’any passat es va fer amb total normalitat i si cal posar cadires fixes i respectar una distància, ho fem. No tenim cap problema amb això”, exposa el soci. No obstant això, reconeixen que pot donar-s’hi alguna aglomeració, però “recordem en tot moment les mesures de seguretat”. “Amb tot i això —critiquen— l’Ajuntament utilitza la normativa sanitària com a una excusa per reprimir-nos”.
Per a les membres de La Cosa Nostra, es tracta d’una campanya de “persecució” i “criminalització” contra les organitzacions, col·lectius i assemblees veïnals que intenten construir alternatives arreu del territori
És el que denuncien que va ocórrer el divendres 9 de juliol. L’associació juvenil havia organitzat una xerrada amb els joves del cas d’Altsasu —en llibertat provisional després de ser condemnats per una batussa nocturna en un bar amb dos guàrdies civils fora de servei i les seues respectives parelles—, que va prohibir l’Ajuntament perquè va pressuposar que “no es complirien les mesures sanitàries”, matisen. Llavors, el centre social va decidir convocar una concentració d’urgència per denunciar l’intent d’impedir l’acte, que finalment es va poder celebrar en format de mobilització contra la repressió. “Com a curiositat, s’hi va apropar la regidora de Turisme, Pilar Escuder, molt indignada; i altres regidors van haver de fer-li entendre que podíem concentrar-nos”, afegeix l’entrevistat.
Per a les membres de La Cosa Nostra, es tracta d’una campanya de “persecució” i “criminalització” contra les organitzacions, col·lectius i assemblees veïnals que intenten construir alternatives arreu del territori. “Els governs estan censurant només els actes que els molesten”, consideren. Posen com a exemple el cicle de novel·la que va presentar la regidora de Turisme el passat 16 de juliol, en un acte amb el mateix format que el que es pretenia fer en la xerrada dels joves d’Altsasu. En el cas del centre social de Castelló, l’actual govern castellonenc, amb Amparo Marco (PSPV) al capdavant, sembla haver portat la insistència a un altre nivell. Des de l’arribada de l’anomenat “govern del canvi”, La Cosa Nostra s’ha hagut d’enfrontar a una clausura del local durant dos mesos, dues multes de 70.000 euros, emparades en la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa; l’obertura de més d’una vintena d’expedients, així com sancions econòmiques i un embargament del número de compte. “Tot forma part de la campanya repressiva que van començar des de fa molts anys. És esgotador haver d’enfrontar-te amb l’ajuntament i la policia, haver de suportar amenaces, però nosaltres tenim clar que no ens rendirem”, reblen amb rotunditat.
La Cosa Nostra va obrir les portes en l’any 2008 i des de llavors no ha cessat mai la seua activitat. Va nàixer de la necessitat de plantar-li cara al feixisme, així com de construir alternatives en una ciutat que creixia amb la proliferació de barris obrers. A poc a poc, i amb un treball de barri integrador, la plaça l’Ereta va deixar de ser un punt de trobada dels grupuscles d’extrema dreta de Castelló per convertir-se en un espai d’associacionisme juvenil on es donen trobada el veïnat i organitzacions per gaudir i formar-se políticament per mitjà d’una gran diversitat d’activitats.
