Fa tan sols unes setmanes, se celebrava el noranta-seté aniversari del naixement de Vicent Andrés Estellés, periodista, poeta i un dels principals contribuents a la cultura valenciana a través de la seua obra literària. L’artista és originari de Burjassot, a la comarca de l’Horta de València, i fill de forners. El seu amor per la literatura va començar des de molt xicotet a través del teatre. Amb 12 anys, en 1935, va començar a escriure algunes peces que ell va denominar “de combat” i es van poder llegir els seus primers poemes. En 1942, publica el seu primer article periodístic per al diari Jornada i després es trasllada a Madrid, amb l’ajuda d’una beca, per a poder dur a terme la seua formació universitària com a periodista. És allà, on comença a realitzar traduccions de poemes del català al castellà, una primera mostra del seu afany per difondre la literatura catalana.
Finalment, en 1948, torna al País Valencià, on comença a treballar en el periòdic Las Provincias, del qual va arribar a ser redactor cap. Durant la seua residència a València, escriu el primer llibre que va publicar, Ciutat a cau d’orella, que és seguit per moltes altres publicacions literàries de caràcter poètic, des de La nit a Llibre de meravelles o el volum Recomane tenebres. Durant la seua vida, va produir una abundant obra inèdita que ha sigut imprescindible per al desenvolupament de la llengua catalana.
En l’actualitat, el seu llegat està protegit per diferents associacions lligades a la cultura, com és el cas de Ca Bassot. Es tracta d’una associació autogestionada que es va fundar l’any de la defunció del poeta, amb l’objectiu de mantindre viva la seua figura. En concret, aquest passat cap de setmana es va celebrar la XII Nit Estellés, al seu poble natal. Les assistents van poder gaudir d’un recorregut −guiat pels nets del poeta, Isabel i Vicent Anyó− per la Ruta Vicent Andrés Estellés, un concert-homenatge amb la participació de fins a catorze artistes i bandes destacades entre el panorama musical valencià, lectura de poesia i el tradicional Sopar Estellés. “La nostra llengua, la nostra cultura, els nostres referents, com Vicent Andrés Estellés, han de ser una de les nostres prioritats, com a societat civil i, també, ho han de ser per a les administracions públiques de Burjassot”. Aquestes van ser algunes de les paraules que es van sentir durant l’acte celebrat a Burjassot. Per al seu desenvolupament, Ca Bassot compta amb la col·laboració de l’Agència de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Burjassot (AVIVA), la Coordinadora pel valencià Horta Nord d’Escola Valenciana i el Col·lectiu Ovidi Montllor, enguany responsable de l’organització del concert.
Abandó institucional del seu llegat
Tot i la jornada organitzada, Ca Bassot denuncia públicament l’abandó del llegat de Vicent Andrés Estellés per part de l’Ajuntament de Burjassot, en mans de Rafael García García (PSPV-PSOE). Mercè Martínez, vicepresidenta de Ca Bassot, afirma que “sols compten amb les aportacions dels associats”. I afegeix: “Cal dir que sempre hem tingut el suport de col·lectius, associacions i persones individuals que ens han acompanyat i ens acompanyen en les activitats des de fa 28 anys”. Per a ella, la importància del seu llegat literari i la seua poesia es mereixen una implicació molt més gran per part de l’Ajuntament. “Difondre el seu llegat, l’estima que el poeta tenia al seu poble i a la nostra llengua hauria de ser una prioritat per al govern municipal. Estellés és la figura més important i coneguda del nostre poble i el seu nom sempre va lligat al del poeta”.
La ruta va ser inaugurada l’any 2012, però es troba en un estat de deterioració, amb molts punts de la ruta trencats o inexistents
A Burjassot, existeix una ruta que recorre els llocs més importants i representatius del poble a través de la vida de Vicent Andrés Estellés, des del cementeri, com a punt de partida, passant per la seua representació escultòrica, fins a acabar en l’Alqueria del Pi que, malgrat situar-se fora del poble de Burjassot, és esmentada en diversos poemes del poeta. La ruta va ser inaugurada l’any 2012, però es troba en un estat de deterioració, amb molts punts de la ruta trencats o inexistents. Els codis QR −que donen accés a poemes recitats i informació diversa sobre la ruta− no funcionaven, i els panells informatius ceràmics, fets de manera artesanal amb motius populars del poble, han sigut substituïts per uns panells de vinil. Tot això, sense consultar amb la família del poeta ni amb cap organisme cultural. Les membres de Ca Bassot afirmen no entendre el canvi. “Els pocs recursos econòmics invertits a protegir la memòria de l’artista s’inverteixen mal, ja que es podien haver restaurat les manisetes que estaven trencades i haver-les protegit d’alguna manera per evitar un deteriorament futur”, reblen. Per a l’associació, la ruta és molt important, ja que els panells estan a l’espai públic i, per tant, molta gent recorre el poble llegint i recordant Estellés.
L’oblit institucional de la seua figura continua amb la Fundació Vicent Andrés Estellés. L’organisme va ser creat en 2007, i estava dirigit per un patronat conformat per familiars de l’escriptor, una representant de l’Ajuntament, el president de l’Institut de Cultura −ja extint− i experts de la literatura estellesiana. És en 2016, però, quan l’Ajuntament de Burjassot fa pública la notícia de la dissolució de l’entitat, a causa de la situació de “desequilibri financer”. Un lleuger dèficit en el tancament de l’exercici de 2014 va comportar la notificació per part del Ministeri d’Hisenda per a la seua liquidació, en compliment de la modificació de la llei Reguladora de les Bases de Règim Local introduïda en 2013. “Per a nosaltres sempre ha sigut un projecte important que ha quedat aturat”, assenyala Isabel Anyó Andrés, neta de Vicent Andrés Estellés. Malgrat que l’Ajuntament de Burjassot es va comprometre a buscar una solució, la fundació es troba encara en procés de liquidació i s’ha iniciat “un expedient per a la contractació del servei d’auditoria, que tinga com a objecte el control financer i l’eficàcia dels comptes anuals dels exercicis 2020, 2021, 2022 i 2023”, segons indica l’informe de necessitat i proposta de tramitació anticipada, signat per Maria Dolores Miralles Ricós, interventora de l’Ajuntament de Burjassot en desembre de 2020.
Àngel Vàzquez, de Compromís per Burjassot, descriu la dissolució de la fundació com a “catastròfica”, ja que era l’organisme encarregat de fer valdre la figura del poeta. “Es va dissoldre per manca d’interés i suport institucional, ja que una mala gestió dels comptes va fer que amb la Llei Montoro es declarara inviable i destinada a ser extingida”, rebla el regidor. Aquesta entitat, segons expliquen, és imprescindible per a dur a terme el treball de difusió de l’obra del poeta, la qual, en l’actualitat, no té cap organisme de protecció. “Va ser un error molt gran dissoldre-la, però encara més que, després de tants anys no s’haja buscat una solució”, denuncia la vicepresidenta de Ca Bassot. A més a més, l’organisme comptava amb una pàgina web amb poemes, escrits o fotografies, que en ser dissolt, també ha sigut donada de baixa.
Un centre d’estudis que mai arriba
L’Ajuntament va iniciar un procés de creació del Centre d’Estudis de la figura d’Estellés. Per a aconseguir-ho, va adquirir gran quantitat de material bibliogràfic, que va suposar una inversió econòmica per part del consistori. L’administració local va adquirir el llegat del poeta en novembre de 2013. Tota la documentació es va traslladar a les dependències de la Casa de la Cultura del poble i es va emmagatzemar allà. A més a més, la Diputació de València va aprovar una subvenció per valor de 70.000 euros, amb l’objectiu de revisar i catalogar els més de 25.000 exemplars que componen el llegat. Però, actualment, el projecte no s’ha dut a terme i el material adquirit continua emmagatzemat en prestatgeries, sense que siga possible la seua consulta pública. De la mateixa manera que la fundació, és un projecte més que ha quedat aturat. “Sincerament, esperem que en algun moment es reprenga la creació del centre d’estudis sobre la seua figura i que els estudiosos que estiguen interessants en treballar directament sobre el seu llegat puguen fer-ho de manera adequada”, afirma Anyó.
L’associació cultural Ca Bassot expressa la necessitat de crear una exposició permanent a la Casa de la Cultura o en algun altre espai del poble que es convertisca en un referent cultural
Des de Compromís, afirmen que el PSOE de Burjassot “ha mostrat sempre un gran menyspreu per la cultura, i més en valencià”. A banda de la manca de cura de la figura d’Estellés, es troben altres casos, des de l’actual ús de l’edifici de la primera biblioteca pública de l’Estat espanyol, on va viure Blasco Ibáñez i que, d’entrada, es va destinar a la policia municipal, i hui dia és despatx de partits polítics; fins a l’oblit de la fàbrica de seda de Miralles. “El cas d’Estellés és un altre exemple del desinterés del PSOE per la tradició i la cultura del poble”, afirmen.
L’associació cultural Ca Bassot expressa la necessitat de crear una exposició permanent a la Casa de la Cultura o en algun altre espai del poble que es convertisca en un referent cultural i on es realitzen recitals, concursos de poesia o concerts de música en valencià i, el més important, que siguen oberts a la ciutadania. A més a més, Isabel Anyó, com a familiar d’Estellés, subratlla que “les portes de casa sempre estan obertes per a totes i tots aquells que vulguen estudiar la seua obra o difondre-la d’alguna manera”. “Fem les rutes, tallers, i en alguna ocasió alguna xerrada a instituts o associacions culturals que ens demanen la nostra participació. Intentem anar a tots els sopars Estellés i actes que es fan per donar suport i col·laborar per ajudar a preservar la seua memòria”, conclou.
