Tot i que hi ha moltes iniciatives que lluiten contra el procés de gentrificació i per un habitatge digne a Berlín, una de les més destacades recentment és la impulsada per la campanya “Deutsche Wohnen & Co enteignen!” (“Expropiació de Deutsche Wohnen & CO!”), que ha aconseguit que el pròxim diumenge 26 de setembre es voti en referèndum l’expropiació dels habitatges en mans de les immobiliàries privades. L’expropiació afectarà aquelles que posseeixen més de 3.000 immobles, el que suposaria la socialització de 240.000 apartaments. Jonas Becker, membre d’aquesta iniciativa, explica que “en els darrers dos o tres anys hem vist com les corporacions privades que han maximitzat els beneficis són l’arrel de l’apujada dels lloguers. Per això sorgeix la idea d’expropiar a aquestes empreses i socialitzar els habitatges”. Per dur a terme el referèndum entre febrer i juny de 2021 van recollir 350.000 signatures, el doble de les necessàries.
No obstant això, l’expropiació que està plantejant la campanya també preveu una indemnització per a les empreses. Segons Becker, “ho plantegem així perquè és a la constitució alemanya i és l’única forma legal de dur-ho a terme. Podríem començar un referèndum sobre l’expropiació de grans companyies sense compensació, però això mai haguera tingut el mateix èxit”. I afegeix “volem aplicar l’article 15 de la Llei Fonamental de la República Federal Alemanya, on es preveu una socialització de les empreses per mitjà d’una compensació que sigui un balanç entre l’interès públic i el de les corporacions”. Segons aquest article, “la propietat comporta obligacions. El seu ús ha d’estar al servei del bé públic” i afegeix: “la terra, els recursos naturals i els mitjans de producció poden ser transferits a la propietat pública amb la finalitat de socialitzar”.
Per a Jonas Becker, membre de la campanya que ha promogut la consulta, “les eleccions tindran un impacte positiu al referèndum perquè més gent participarà”
El referèndum es durà a terme el 26 de setembre de 2021, el mateix dia que se celebren les eleccions a Alemanya i Berlín. Per a Becker, “les eleccions tindran un impacte positiu al referèndum perquè més gent participarà”. “Soc optimista que guanyarem el referèndum; el que suposarà un gran senyal, ja que quasi tots els partits, exceptuant Die Linke, estan en contra nostra”. Tot i això també lamenta que, igual que dintre del sistema electoral alemany, les persones sense passaport alemany no podran votar al referèndum. I afegeix: “al meu barri, Wedding, el 49% de la població no té dret a participar”.
Pressió a l’habitatge
A Berlín més del 85% de la població viu en apartaments de lloguer, segons les xifres del Departament de Desenvolupament Urbanístic i d’Habitatge de la ciutat. Però, com a molts altres llocs, la introducció de nous comerços i la turistificació de la ciutat està provocant un augment dels lloguers. Entre 2008 i 2018 els lloguers de nous arrendataris van pujar un 112%, segons el diari Der Tagesspiegel. Per pal·liar les desigualtats que el procés de gentrificació està causant, el 23 de febrer de 2020 es va aprovar una proposta de llei per aturar l’apujada dels lloguers. Aquesta reforma afectà 1,5 milions d’habitatges a Berlín. Però, el dia 15 d’abril de 2021 va ser tombada al Tribunal Constitucional d’Alemanya a causa d’una demanda presentada per la Unió Democràtica Cristiana i el Partit Democràtic Lliure. El que va provocar que moltes llogateres hagueren d’afrontar noves pujades del lloguer, a més de pagar retroactivament el que havien pogut reduir des de l’aprovació del projecte de llei.
Tot això, en un context de pandèmia, on molta gent ha vist com els seus ingressos s’han reduït. Segons explica Paul Scharf membre del Büdnis Zwangsräumung verhindern (Aliança per a evitar els desnonaments forçosos), fundat el 2012, “durant la pandèmia el govern de Berlín recomanava a les grans companyies privades no desnonar, el que provocà que moltes no iniciaren els processos per cuidar la seva imatge. Malgrat això, els petits propietaris, com que no tenien la mateixa pressió pública, sí que les tiraren endavant amb l’argument de ser el seu únic habitatge”. A més, “l’Estat alemany va promoure la possibilitat de posposar el pagament del lloguer, el que ha significat és que no s’ha pogut realitzar una vaga de lloguers que mostre l’impacte, ni tampoc parar els desnonaments que s’han anat produint”.
En els darrers anys, a Berlín el procés de gentrificació està expulsant diàriament les veïnes de les seves cases. Tot i això, no hi ha una xifra exacta de quants desnonaments es produeixen anualment. Segons explica Scharf, “calcular el nombre de desallotjaments aquí és molt complicat, perquè no hi ha una estimació clara sobre que és un desnonament i no hi ha dades concretes sobre quantes vegades s’inicia un cas judicial sobre un desnonament o les vegades que la gent ha marxat després de rebre la cancel·lació del contracte; en aquests casos, els desnonaments no són tan evidents i passen desapercebuts”.
El 2006, Deutsche Wohnen va comprar 60.000 habitatges socials a l’administració estatal de Berlín, dirigida pel Partit Socialdemòcrata, a preus molt baixos
Algunes de les principals companyies privades responsables són Deutsche Wohnen, Vonovia i Akelius & Co, que posseeixen el 12% dels habitatges de la ciutat. Aquestes van fer ús d’uns lloguers anteriorment baixos per obtenir grans beneficis en l’actualitat. Però aquests beneficis no han estat només producte de la compra a petits propietaris. El 2006, Deutsche Wohnen va comprar 60.000 habitatges socials a l’administració estatal de Berlín, dirigida pel Partit Socialdemòcrata, a preus molt baixos. L’estratègia d’aquestes empreses privades és la de comprar pisos barats i en poca o zero inversió, sovint habitats per persones amb antecedents de migració o pobresa, i maximitzar el benefici mitjançant l’augment dels lloguers. És en aquest context on també sorgeix la campanya “Deutsche Wohnen & Co enteignen!” (“Expropiació de Deutsche Wohnen & CO!”), que promou el referèndum del pròxim diumenge 26 de setembre.
Crítica i mobilització als carrers
La campanya, però, també ha rebut fortes crítiques per part d’alguns sectors. En una reflexió publicada al blog d’Steigende Mieten Stoppen (en alemany, “Pareu d’apujar el lloguer”), s’explica com el fet d’oferir una indemnització “és un gran regal de diners per a la indústria immobiliària”. A més, s’argumenta que “les regles del joc no canvien de sobte quan l’Estat està en possessió de les cases (…). L’equilibri de forces continua sent el mateix, i, per tant, el marc que fa que viure sigui una mercaderia no canvia (…). Les associacions d’habitatge públic, també estan orientades als beneficis”.
En una reflexió publicada al blog d’’Steigende Mieten Stoppen‘ (en alemany, “Pareu d’apujar el lloguer”), s’explica com el fet d’oferir una indemnització “és un gran regal de diners per a la indústria immobiliària”
Tot i això, hi ha veus crítiques que no s’oposen a fer un treball conjunt. Com explica Paul, “al nostre grup no tenim un acord del 100% sobre la campanya de Deustche Wohnen & Co enteignen. Hi ha gent que ha fet fortes crítiques i mai participaria; i d’altra que participa o dona suport. A pesar de tot, i com a part de les lluites per l’habitatge, nosaltres som solidàries amb la campanya”. També afegeix, “Berlín és especial, complex i divers perquè hi ha molts moviments al voltant de l’habitatge”.
Amb tot, el passat 11 de setembre, els carrers del centre de Berlín es van emplenar amb 20.000 persones sota el lema “Wohnen für alle! Gemeinsam gegen hohe Mieten und Verdrängung!” (“Habitatge per a totes! Juntes contra els alts lloguers i els desplaçaments”). En ella participaren grups i organitzacions ben diferents, tanmateix, les reivindicacions principals van fer que s’agruparen per exigir: la congelació dels lloguers i l’expropiació de les grans immobiliàries. El pròxim pas és esperar el resultat del referèndum del dia 26 de setembre i la seva possible aplicació. La pregunta que es troba en l’aire ara és què passarà si hi ha una àmplia majoria que vota en favor de l’expropiació.
