El naixement d’un ‘Espai Comú’ a la ciutat de València

Sara Romero La_Directa

PUBLICAT:

octubre 24, 2021

Ampliar la llibreria La Repartidora per a poder acollir col·lectius i organitzar activitats, però alhora sumar forces i impulsar sinergies amb un espai i un lloguer compartits. El nou local, de 220 metres quadrats i ubicat al número 8 del carrer Reverend Rafael Tramoyeres, havia estat un antic taller mecànic del barri de Benimaclet i s’ha reformat gràcies a una campanya de micromecenatge en la plataforma Goteo. Aquesta modalitat de finançament es va plantejar perquè el local s’havia de rehabilitar per força, i les 200 sòcies no podien assumir una despesa tan elevada. En l’actualitat, el lloc ja ha pres forma d’un espai cultural i social amb una llibreria de noranta metres quadrats, una sala polivalent de setanta i un espai de treball compartit de cinquanta, on tindran la seu col·lectius i projectes de les economies transformadores. L’organització no governamental pel desenvolupament Mundubat, el nucli del País Valencià de la Directa, o Per l’Horta, moviment social per defensa del territori, a més d’Ana Cameros Zabala, de Formigues Liles, o l’arquitecta autònoma Natàlia Castellanos Ayala, s’integraran en aquest espai de treball.

Mar Català Sanchis, membre de La Repartidora, ens explica que l’objectiu per a elles no era només impulsar l’ampliació de la llibreria i d’un espai físic per alguns col·lectius, sinó generar un espai de trobada i cooperació per a les iniciatives de les economies transformadores i per la transformació social. Explica, en aquest sentit, que amb el nou local, volen seguir proposant un espai de reunió, crític i amb mirada de ciutat però, sobretot, un espai de referència per afavorir l’efecte relleu i l’aparició de nous projectes socials al País Valencià. “Quan veus que projectes així es fan possibles, és més fàcil que altres projectes apareguen. Nosaltres teníem com mirall la Comunal de Sants Barcelona i, amb el temps, es va anar creant un brou de cultiu que va portar a parlar amb gent del barri, buscar local i valorar opcions”, explica.

Força col·lectiva enfront de l’individualisme laboral

Pel que fa al procés de creació, des de La Repartidora –iniciadores i coordinadores del projecte– estan immensament agraïdes amb la resposta de la comunitat en la campanya de micromecenatge, i asseguren que va ser un èxit: es van poder reunir més de 32.000 euros per a compartimentar l’espai, reformar-lo, fer-lo accessible i adquirir el mobiliari necessari. “El procés de comunicació va ser bonic, ràpid i cansat; al cap i a la fi el temps del capital no és el nostre. Però hem cregut que era possible i ho hem fet possible”, explica Català sobre la campanya de finançament del projecte que considera “un exemple de cooperació i força col·lectiva enfront de l’individualisme del model laboral capitalista”.

Mundubat, Per l’Horta, La Repartidora, Formigues Liles i el nucli del País Valencià de la ‘Directa’ formaran part del nou Espai Comú

Amb això, totes les entitats i persones que formaran part de l’espai asseguren que el procés d’incorporació d’entitats i persones al projecte va ser natural, informal, emocionant i bonic. Lorena Mulet, de Per l’Horta, remarca que la idea els va entusiasmar des dels inicis pel fet de compartir un espai de treball, però també per la incorporació de les altres iniciatives a la proposta. Mulet remarca també el procés del finançament col·lectiu: “Va ser bonic veure com a tanta gent li emocionava i il·lusionava la idea i tot el que l’espai podrà acabar sent”.

Nello Schisano, membre de Mundubat al País Valencià, assegura que des dels col·lectius socials la proposta es va rebre amb alegria perquè “permetrà generar afinitats, aliances i construir l’espai que necessitàvem, no sols físic”. Natàlia Castellanos és arquitecta i desenvolupa i coordina projectes al voltant de l’agroecologia, el territori, la memòria i el desenvolupament local, també comparteix aquesta idea. Per a ella, aquest espai és també necessari, tant a escala individual com col·lectiva, “per crear sinergies i per estar acompanyades i confluir amb iniciatives socials que tracten les mateixes temàtiques”. De fet, Per l’Horta, Mundubat i Castellanos ja treballen conjuntament en diversos projectes per la sobirania alimentària i la defensa del territori.

Visió futura més enllà del barri de Benimaclet

La il·lusió pel projecte de les persones que l’habitaran passa per la confiança de crear un espai que consideren amb molt potencial, en un barri com Benimaclet, amb permanent activitat social i amb una manca de dotació municipal d’espais per reunir-se. Ana Cameros Zabala, especialitzada en l’acompanyament de grups des d’una perspectiva feminista, remarca l’oportunitat que dona de generar connexions internes i externes. L’Espai Comú es planteja com un lloc obert i acollidor, on qualsevol col·lectiu afí puga proposar i participar. És per això que Cameros explica la importància de poder ser un punt de partida des d’on generar vincles des d’una mirada interseccional antiracista i des de mirades feministes que puguen “teixir des de la diversitat i acollir moltes veus, moltes lluites, molts projectes i moltes aliances”. “L’espai té ganes d’aprendre, de confluir i d’afectar-nos des de diferents mirades”, afegeix.

El projecte té vocació inclusiva, feminista, de treball des de les cures i amb mirada de País Valencià, evitant la tendència a la centralització

Per això, en un barri caracteritzat per la força dels moviments i dels col·lectius socials, tant des de La Repartidora com des de la resta d’iniciatives que formaran l’Espai Comú, estan d’acord en mantenir la mirada de ciutat i de País Valencià i no tendir a la centralització. Seguint aquesta perspectiva d’“ampliar l’abast del pensament crític al País Valencià i difondre les lluites i discursos dels moviments socials”, tal com explica Ester Fayos, periodista i coordinadora del nucli de la Directa al País Valencià, un dels objectius és “fer d’aquest espai un lloc inclusiu, feminista, construït des de les cures, l’horitzontalitat i la interseccionalitat”. Amb tot, concep l’Espai Comú com un exemple per a traslladar a altres espais, pobles i ciutats i, en definitiva, a tota la societat, “perquè totes ens conscienciem que una altra manera de viure i fer és possible, que amb l’organització i l’acció col·lectiva podem aconseguir molt més del que ens pensem, podem crear una alternativa real al capitalisme”, conclou Fayos.

Què suposarà formar part de l’Espai Comú?

Sara Romero

Mar Català Sanchis, La Repartidora

“No tenia sentit crear una campanya sense els col·lectius per a la transformació social, perquè sempre hem funcionat conjuntament i en companyia dels moviments socials. Nosaltres hem estat les iniciadores i, tot i que l’espai no es presenta com una assemblea de projecte unificat, creem fermament que crearem sinergies des que treballem conjuntament”. La Repartidora és un projecte polític des del pensament crític que compta també amb l’editorial Caliu Espai Editorial. Funciona per mitjà d’una comunitat de sòcies col·laboradores que sostenen econòmicament el projecte, el compromís de les quals serveix també per a promoure accions o tractar decisions estratègiques del projecte.

Ana Cameros Zabala, Formigues Liles

“És una oportunitat per generar connexions entre nosaltres perquè ja tenim molts punts en comú en els que podem aportar-nos unes a altres. Sorgiran molts projectes i noves aliances perquè tant l’espai com les persones tenen molt de potencial”. Formigues Liles és un projecte que treballa tant la formació com la facilitació de grups amb una mirada feminista, crítica i interseccional, en àmbits diversos com instituts, cooperatives o associacions. Segons Cameros, la seua tasca envolta el qüestionament de les estructures de poder des d’una anàlisi i consciència del poder que habita cada persona que forma part d’un grup, focalitzant-se en la cura del procés i en la desconstrucció de dinàmiques i patrons estructurals per establir altres de més sans.

Natàlia Castellanos Ayala

“L’Espai Comú ens permetrà presentar projectes que ja segueixen les mateixes línies i crear sinergies més estratègiques, més focalitzades i de manera conjunta”. Per a ella, és important per poder estar acompanyades i per tenir un espai compartit que facilite la feina en gestió de temps i espai, que genere una visió més oberta i creativa i que evite la precarització de no tenir un espai físic regular. Castellanos treballa entorn de la memòria, el territori i l’agroecologia a la ciutat de València. Ha portat a terme i coordinat diversos projectes a escala individual, com a autònoma, o en col·laboració amb altres entitats com l’Associació Arrelaires, Per l’Horta o administracions públiques.

Ester Fayos, La Directa

“Tindrem, per primera vegada, una seu física al País Valencià per poder reunir-nos. No l’hem presentada com la redacció del nucli de la Directa al País Valencià perquè, de moment, al nucli som una quarantena de col·laboradores que fan periodisme de manera militant i una única persona alliberada a Castelló, però sí que teníem la necessitat de tenir un espai físic i fixe on poder fer assemblees, debatre i treballar amb més força”. Tant la Directa al País Valencià com La Repartidora van nàixer fa sis anys. Durant tot aquest temps també han compartit victòries i derrotes, espais d’assemblees, fires, xerrades i presència en moviments socials del País Valencià. “El fet que ara estiguem juntes per iniciar una nova etapa intercooperativista mostra que es pot, que existeix l’autoorganització, el cooperativisme, la possibilitat de fer xarxa entre col·lectius que entenen el seu treball com a eina per la transformació en l’àmbit econòmic, laboral, mediambiental, social i cultural”.

Lorena Mulet, Per l’Horta

Des de Per l’Horta són hereves de la primera iniciativa legislativa popular en defensa de l’Horta en 2001 i del seu reconeixement social i legal. Segons Mulet, una de les tasques més visibles és la defensa del territori enfront de projectes de plans urbanístics de destrucció del territori per mitjà de l’elaboració d’informes, al·legacions o recursos judicials. També a través de la comunicació, de l’acció al carrer i de la facilitació del llenguatge urbanístic. Tenir una seu física de treball al barri de Benimaclet, a tocar de l’Horta nord, els permetrà disposar d’un espai des d’on tractar les noves amenaces i lluites que van apareixent contínuament, així com per “treballar per dignificar la figura del llaurador i la llauradora i tractar situacions d’injustícia social i problemes de rendibilitat de la collita, també causants de la destrucció de l’horta i l’especulació urbanística”.

Nello Schisano, Mundubat

Segons Nello Schisano, membre de Mundubat, l’espai col·lectiu de La Repartidora suposarà, internament, tindre un lloc físic de treball des d’on conèixer altres projectes i compartir idees que, externament, permetran fer xarxa amb iniciatives afins i dotar-se d’una identitat col·lectiva que afavorisca el teixit social del barri, de València i del País Valencià. “Mundubat podrà aportar la visió del sud i internacionalista i provocar encreuaments, relacions enfortides i ponts amb altres realitats, per exemple, pel que fa a la defensa del territori”, afegeix. La Fundació Mundubat centra el seu treball en diversos països de Llatinoamèrica i el Carib, a Palestina i al Sàhara Occidental a través de tres àmbits: drets humans, sobirania alimentària i gènere.