“Com a esportista somies en participar d’un esdeveniment olímpic, però hem de ser molt realistes amb tot el que això comporta”. Així ha arrencat el muntanyenc Kilian Jornet la seva intervenció per videoconferència en la roda de premsa que la plataforma Stop Jocs Olímpics (Stop JJOO) ha dut a terme a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya. La convocatòria ha servit per presentar el manifest ‘Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’Hivern‘, on destaquen dues demandes clares: en primer lloc “retirar la candidatura dels JJOO d’hivern 2030 i enterrar definitivament el macroprojecte”; acte seguit, “canalitzar les inversions per cobrir necessitats que té la muntanya per transitar cap a un canvi de model socioeconòmic basat en la vida dels pirinencs i pirinenques i en la defensa del territori”.
Aquestes dues exigències van dirigides al Govern de la Generalitat (ERC i JxCat), que en el seu Pla de Govern s’ha compromès a dur a terme una consulta a les habitants de les comarques de la serralada sobre la idoneïtat de tirar endavant el projecte. L’hipotètic procés va ser avalat pel Parlament en una moció aprovada el juliol de 2019, però de moment l’executiu de Pere Aragonès no ha donat a conèixer com i quan es consultaria la ciutadania. Per aquest motiu, el manifest de la plataforma denuncia que tot s’està duent a terme “amb secretisme i opacitat, sense la participació de la població del territori i sota l’impuls dels lobbies econòmics”.
El manifest el signen esportistes com Araceli Segarra i Kilian Jornet, la piragüista Nuria Vilarrubla, el caiaquista Gerd Serrasolses, el corredor d’ultrafons Eugeni Roselló o l’escalador Patxi Usobiaga
Aquesta és una opinió compartida per més d’una quarantena de personalitats que han nascut o desenvolupat bona part de les seves vides als Pirineus i han signat el manifest, obert des d’avui mateix a noves adhesions d’arreu del país. Entre elles, destaquen figures del món de l’esport com les muntanyenques Araceli Segarra i Kilian Jornet, la piragüista Nuria Vilarrubla (diploma olímpic a Tòquio 2021), el cayaquista Gerd Serrasolses, el corredor d’ultrafons Eugeni Roselló, l’escalador Patxi Usobiaga o Bernat Canut, entrenador de l’equip femení de bàsquet Cadí La Seu. Així mateix, sis refugis de muntanya com el d’Ensija o el de Rasos de Peguera han decidit donar suport al manifest d’Stop JJOO, que fins al moment també compta amb catorze rúbriques d’entitats i col·lectius.
Entre les signants del manifest hi figuren, fins i tot, dos càrrecs públics d’ERC, Carlos Guàrdia i Núria Tomàs, quart tinent d’alcalde i regidora de medi ambient i sostenibilitat de la Seu d’Urgell, respectivament. Al seu torn, també hi apareixen Xènia Antona i Bernat Lavaquiol, regidores de la CUP en aquest mateix consistori, així com la presidenta del consell comarcal de l’Alt Urgell, alcaldessa de Ribera d’Urgellet i militant de JxCat, Josefina Lladós. Ivan Sánchez, alcalde de Berga per la candidatura anticapitalista, i Gisela Sellés, companya de partit i alcaldessa de Cava (Alt Urgell), completen la llista de representants institucionals. L’exalcaldessa de la capital del Berguedà, Montse Venturós, i l’anterior alcalde de Soriguera (Pallars Sobirà), el també cupaire Xavi Pedemonte, també s’han sumat a la iniciativa.
La llista de sotasignants es completa amb artistes com Alidé Sans i Sergi Carbonell (Txarango), l’economista i catedràtica Lourdes Beneira, el filòsof Xavier Antich, la dinamitzadora rural i exdirectora de l’Escola de Pastors de Catalunya, Vanessa Freixa, el bomber del GRAF i investigador Jordi Oliveres, la doctora en ciències ambientals Frederica Ravera i la veterinària rural i ramadera Imma Puigcorbé, entre moltes altres.
Una plataforma transversal
“Pensar que la solució de les infraestructures i la vida de les habitants del Pirineu són uns Jocs Olímpics és veure la realitat de molt lluny”, ha afirmat Kilian Jornet. L’atleta de muntanya ha al·legat principalment qüestions mediambientals per oposar-se al projecte: “No hi ha cap estudi que digui que la quantitat de neu als Pirineus serà suficient per mantenir un model turístic basat en les estacions d’esquí, això comportaria una creació d’infraestructures que no s’utilitzarien i quedarien obsoletes al finalitzar els jocs o per la força major de les noves condicions climàtiques”.
L’emergència climàtica també és un dels principals motius pels quals la plataforma considera “una greu irresponsabilitat” promoure la candidatura. Certament, els avalen estudis encarregats per la mateixa Generalitat de Catalunya, com ara el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, que alerta que la temperatura pujarà entre 0,7ºC i 2,1ºC i que la precipitació caurà un 6,8% entre el 2031 i el 2050 durant els mesos d’hivern. Tot això provocarà que les estacions d’esquí pirinenques, que ja depenen en bona part de la producció artificial de neu, no seran viables a mitjà termini, raó per la qual des de la plataforma conclouen que “no té sentit abocar-hi més inversions“.
“Pensar que la solució de les infraestructures i la vida de les habitants del Pirineu són uns Jocs Olímpics és veure la realitat de molt lluny”, ha afirmat Kilian Jornet durant la roda de premsa
Bernat Lavaquiol ha intervingut a la roda de premsa com a portaveu de la Plataforma Stop JJOO. L’activista i regidor de la Seu d’Urgell ha assegurat que “no acceptem el xantatge de què si no realitzem uns Jocs Olímpics no tindrem infraestructures al Pirineu, necessitem infraestructures, serveis públics i internet perquè som habitants amb els mateixos drets que la resta”. Des del col·lectiu opositor consideren que aquest macroprojecte “representa el màxim exponent d’un model socioeconòmic fracassat i depredador dels nostres ecosistemes i que aboca a les veïnes del Pirineu, especialment a les joves, a feines estacionals i mal pagades” i aposten per “un model alternatiu i una diversificació de l’economia”.
Emma Rojas, ramadera del Ripollès i membre de Ramaderes de Catalunya, també ha intervingut en la roda de premsa i ha assegurat que la candidatura està “impulsada des dels despatxos de Barcelona, no s’ha fet cap mena de traspàs a la població del Pirineu ni a les institucions que es veurien afectades” i ha denunciat que la manca de transparència “denota que les xifres no són concloents, s’ha volgut lligar a demandes històriques d’inversions i uns 200 milions anirien destinats a instal·lacions esportives que després no tindrien una utilització permanent”. Per això, Rojas ha criticat que es pretén “col·lectivitzar les pèrdues i privatitzar els guanys”.
Els pròxims mesos seran claus per l’èxit o el fracàs de la candidatura Barcelona-Pirineus 2030. Com les membres de la plataforma han recordat, la consellera de Presidència Laura Vilagrà (ERC) s’ha compromès a fer un referèndum amb pregunta binària a les vuit comarques pirinenques (les de l’Alt Pirineu i l’Aran més el Berguedà i el Ripollès), però el Comitè Olímpic Internacional (COI) no frena el seu procés i es preveu que pugui prendre la decisió sobre quina serà la seu dels Jocs d’Hivern de 2030 durant l’any 2022. Sembla que la polèmica està servida i Stop JJOO ho deixa clar en la darrera frase del seu manifest: “El temps per al nostre territori s’acaba, començar a salvar-nos és una qüestió urgent”.
