Més que doctrina, ferramenta; més que retòrica, pràctica: l’anarquisme. El lingüista i filòsof Noam Chomsky ens fa un repàs, per mitjà de textos i entrevistes, d’aquesta manera d’estar en el món que, com ens relata, ha estat present al llarg la història en aquelles que van lluitar i practicar la llibertat. Posa especial atenció a la revolució social de 1936 a l’Estat espanyol, el relat del qual empra per fer una crítica a la visió liberal-comunista de la historiografia moderna.
Alhora, reivindica figures del liberalisme clàssic, properes al socialisme llibertari, així com denuncia la farsa dels anarcocapitalistes de hui. Aliè a les ideologies úniques i universals, sense autoritats il·legítimes i, amb la capacitat d’assumir contradiccions –com la que implica la tensió entre necessitat i llibertat–, així és: l’anarquisme. Però, que és realment? No deixem mai de fer-nos la pregunta perquè, com ens recorda Chomsky, som éssers creatius, exploradors i autoperfeccionables, no màquines.