El reusenc Joan García Oliver ( 1901-1980) va ser un obrer autodidacte que es va convertir en una de les figures més importants de l’anarcosindicalisme durant el període de la Guerra Civil espanyola i de la revolució social. García Oliver es defineix al llibre com un lluitador anarquista d’origen obrer.
Va escriure les seves memòries entre els anys 1972 i 1976 i es divideixen en quatre parts. A la primera part ens explica com el jove obrer es va convertint en revolucionari. Ens parla d’aquella Barcelona revolucionària que feia que cada un dels seus obrers pogués ser un revolucionari en potència.
El gruix d’aquestes memòries se centren en el període 1936-1937, de gran transcendència històrica. Tot i que aquesta obra ha generat molta polèmica i hi trobem a faltar autocrítica, és un dels llibres de referència per a l’estudi de l’anarcosindicalisme.
Com diu Chris Ealham, l’autor del pròleg, és un llibre escrit amb talent per un obrer autodidacta que exposa amb brillantor la dimensió proletària del moviment llibertari. Segur que no us deixarà indiferents.
