L’esport ha sigut construït d’acord amb uns valors i normes considerades masculines. Com a conseqüència, les dones que han participat i participen en esports de competició es veuen sovint devaluades, sexualitzades i discriminades pel seu gènere. Si aquesta situació ja és notòria en el context general, s’evidencia encara més quan es tracta d’un esport considerat com a exclusivament masculí històricament, com és el cas de la pilota valenciana. Es tracta de l’esport popular tradicional del poble valencià, a més del més antic. Els carrers i els trinquets valencians han sigut l’escenari perfecte per a aquest joc des de fa, almenys, 750 anys. Però la visibilitat de la dona –com passa en tantes altres modalitats esportives– ha quedat desplaçada i estereotipada durant segles.
Amb els canvis socials i la revolució feminista de l’última dècada, el rol de la dona ha canviat, també en l’àmbit cultural i esportiu. Les dones, però, han irromput des de fa uns anys al món de la pilota valenciana, no sols com a pilotaris, sinó també com a artesanes, administradores, espectadores o jutges –o homes bons, com s’han definit tradicionalment els arbitres–, entre altres rols. L’any 2002 un grup de dones va denunciar públicament la seua situació i van fer un pas endavant adherint-se a la Federació de Pilota Valenciana (FPV). Des d’aquell moment la realitat ha canviat molt, però, encara que hi ha hagut una evolució favorable, les diferències entre homes i dones són encara palpables en les diverses disciplines esportives de la pilota.
Mónica Moya, vicepresidenta de la Dona de la FPV i jugadora des de fa vint anys, afirma que la situació ha canviat molt des que ella va començar, “sobretot en l’àmbit escolar”. Considera imprescindible el treball als centres educatius, amb el projecte Pilota a l’Escola que s’ha organitzat en col·laboració amb l’administració: la FPV hi aporta la formació i la Diputació i la Generalitat subvencionen el projecte, que planteja fomentar la participació femenina en la pilota des de la infància, per a assegurar la continuïtat i l’augment de la figura de la dona en aquest esport. Moya subratlla que fa uns anys hi havia tan sols dues dones en la Junta Directiva de la Federació i, actualment, constitueixen el 50 %. Encara que fins ara mai hi ha hagut una presidenta de l’ens federatiu, Moya creu que “és qüestió de temps”. Igual que les dones s’han anat incorporant en altres rols com a entrenadores, jutgesses o jugadores, és d’esperar que en un futur pròxim també ho facen al més alt nivell institucional.
Professionalització, al ‘rest’
El mes de desembre es va presentar de manera oficial a Sueca la denominada Elit Femenina que equipara les jugadores professionalment als homes. Algunes d’elles han pogut subscriure un contracte professional amb la federació que, segons la vicepresidenta de la Dona, “encara està en fase de prova. Cal comprovar si s’estan fent bé les coses o si cal millorar les condicions de les nostres jugadores”.
“Les dones sempre estem en un segon pla i, si juguem alguna partida, no és la important. Necessitem més espai”, explica la pilotari Joana Martínez
Una de les dotze pilotaris que s’ha pogut acollir fa poc a un d’aquests contractes professionals és Mireia Badia, de Massamagrell (l’Horta Nord). La jugadora afirma que a poc a poc s’està valorant més a les dones. Però “encara es pot veure en les partides que, quan juguen els homes, els trinquets estan plens i quan juguem nosaltres ve poca gent”. A més, les dones se senten molt més pressionades a l’hora de jugar, ja que “igual que en qualsevol esport és palpable que l’errada que pugues tindre tu, com a dona, és el doble de greu que si fores un home”, lamenta la pilotari. A la seua companya, Joana Martínez, una altra de les representants del col·lectiu de jugadores contractades per la federació, li preocupa que “les dones sempre estem en un segon pla. Si juguem alguna partida, juguem la prèvia, no la partida important, i necessitem tindre més espai”. Però, esperançada, també afirma que estan lluitant per això i a poc a poc van obrint-se un forat per a jugar als trinquets.
Segregar per modalitats
Les esportistes denuncien que la seua presència en els mitjans de comunicació és incomparable a la dels homes i creuen que els mateixos mitjans podrien treballar més per impulsar-la. “És cert que en les partides que es televisen ara hi ha molta més audiència, encara que no se’n fan moltes, però ens sentim cada vegada més valorades pel públic”, explica Martínez. Cada volta són més dones les que juguen, “des de xiquetes molt joves fins a dones de 50 i fins i tot 60 anys que continuen o s’animen a començar ara”, afirma la pilotari, afegint que compten “amb un bon planter”. Malgrat l’evolució i l’esforç dut a terme per les pilotaris, actualment la modalitat de raspall i la internacional One Wall són les úniques que practiquen les dones de manera oficial. A més, el raspall sempre ha sigut considerat com una variant d’iniciació a aquest joc i, fins i tot en alguns territoris del País Valencià, no es considera modalitat tradicional i només és practicada per dones. Moltes practicants veuen una connotació negativa en aquesta feminització.
Encara queda molt camí per recórrer. Ana Belén Giner, més coneguda com Ana de Borbotó en el món de la pilota, compta amb una llarga trajectòria com a jugadora. Aquesta veterana
i pionera de l’entrada de les dones als trinquets va fer el dau per primera vegada l’any 1994, amb 11 anys, i durant molt de temps el va fer únicament contra xics. Competia a galotxa, escala i corda, frontó… Curiosament, practicava tots els jocs excepte el raspall. “Vaig estar molts anys sola”, relata Giner, ja que no va ser fins a 2007 quan es va crear la lliga femenina, moment en el qual la pilotari va començar a jugar a raspall amb altres dones. Actualment, és monitora i vicepresidenta de l’àrea de València de la Federació, jutgessa i seleccionadora adjunta. La de Borbotó ha sigut i és tot un exemple de lluita i resistència en la introducció de la dona en la pilota valenciana, amb un ampli palmarés a escala nacional i fins i tot en l’àmbit internacional, amb dos campionats europeus en la modalitat de One Wall. En reconeixement de la seua trajectòria, el 2019 li va ser entregat el premi al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de València.
El mes de desembre es va presentar de manera oficial a Sueca la denominada Elit Femenina, que equipara les jugadores professionalment als homes
Giner afig que “tant la Diputació com la Generalitat estan apostant per la dona, però haurien de fer-ho amb més beques, més contractes, però sobretot amb més visibilitat”. La pilotari creu que és important anar “pas a pas i no voler córrer per a arribar abans, sinó a poc a poc, amb pas ferm” i continuar treballant de manera conjunta perquè en el futur les condicions de les dones siguen millors. “Això és molt rellevant per a protegir les professionals actuals, però també perquè altres joves vegen que es pot jugar a pilota, no només com a afició sinó per poder viure d’això, que és al que aspirem”, afirma.
Afició i ofici
“Malgrat les noves tecnologies, encara es continua produint material de manera manual, com didals i pilotes”, conta Silvia Pons, que porta quasi trenta anys fent didals, peces de cuir que cobreixen les puntes dels dits per protegir-los, especialment en la modalitat de raspall. El pare de Pons es dedicava a la fabricació d’aquests útils i va ser a través d’ell que va començar a interessar-se per la pilota valenciana, ja que a la casa “sempre se’n parlava”. Mai ha sentit aquest esport com a “cosa d’homes” i assegura que des de sempre l’ha seguit com a espectadora, en un entorn molt masculinitzat que “afortunadament està canviant”. L’artesana reivindica la falta de regularització entorn de la seua professió, així com la necessitat d’ajudes que fomenten la continuïtat dels llocs de treball que estan vinculats a l’esport. Assegura que el seu major desig és que la pilota es mire d’una altra manera, “perquè és autòctona, és de nosaltres”.
El treball realitzat per la FPV ha fet possible l’augment de la participació femenina, organitzant competicions com l’individual de raspall d’Elit Femení o el Campionat de Raspall de la Dona de Sueca. De la mateixa manera, des de fa uns anys, la FPV dinamitza el Va de Dona, amb motiu del 8 de març. L’objectiu, promoure i visibilitzar el paper creixent de les dones en els trinquets. De moment, sembla que els esforços no han estat suficients per a fer la volta a la partida.
