La resposta a aquesta pregunta és que sí, malgrat la mala fama que actualment tenen les religions organitzades.
Si bé és veritat que hi ha hagut una certa acomodació cultural, no podem obviar que les religions van néixer amb el desig de transformar el món, fent possible un altre món millor. En el fons, això que Jesús anomenava en el cristianisme com a “Regne de Déu”, ho podem traduir avui com “un altre món és possible”.
Tanmateix, per entendre aquesta qüestió cal tenir clar què suposa una religió organitzada. Creure demana analitzar i habitar la realitat. Una religió ens situa davant del món. No vol dir que algú que no en pertanyi a cap no ho faci. Vol dir que algú que segueix una religió ha de fer-ho. Situar-se davant el món, llegir el món amb una mística d’ulls oberts, escoltant la presència d’allò que anomenem misteri. I aquest escoltar s’ha de fer des de l’atenció als crits de la humanitat. Així com Déu va escoltar el clam del poble d’Israel i el va alliberar de l’esclavitud a Egipte, nosaltres hem d’escoltar els crits d’una humanitat òrfena d’amor i alliberar-la de les injustícies socials que l’habiten.
D’alguna manera, podríem dir que és una forma de llegir el món, de mirar la realitat i, per tant, també d’habitar-la.
Davant de la proposta de posar el jo en el centre, la religió situa l’alteritat, el fet de veure que hi ha quelcom més. Aquesta alteritat ens porta també a pensar en l’altre. La qüestió de la divinitat no ens allunya de l’ésser humà, al contrari, ens obliga a preguntar-nos per la seva vida
Això es fa des d’unes actituds i valors concrets. I crec que el que poden aportar avui les religions efectivament és ser un motor de transformació. Vivim en un món marcat per un capitalisme neoliberal exacerbat. Davant de la proposta de posar el jo en el centre, la religió situa l’alteritat, el fet de veure que hi ha quelcom més. Aquesta alteritat ens porta també a pensar en l’altre. La qüestió de la divinitat no ens allunya de l’ésser humà, al contrari, ens obliga a preguntar-nos per la seva vida: on és el teu germà?
La mirada vers l’altre, des de les religions, ens situa en el nostre món. En concret, algunes d’elles –com pot ser el cristianisme– posen el centre en els més pobres. Això ens ubica dins d’un horitzó de misericòrdia i de justícia que ens permet prendre opció i carregar amb la realitat per transformar-la.
Aquesta mirada ens convida a llegir a l’altre –especialment al més desvalgut– com a germà i germana, amb una dignitat inalienable pel fet de ser persona, independentment de la seva situació legal. La religió alimenta el somni d’un món viscut en pau i harmonia, sense fronteres ni desigualtats.
El desig que hi ha al darrere de les religions no és pas altre que viure la vida en plenitud. Ser plenament humans. I això només es fa vivint en fraternitat i en solidaritat. Per això podem ser motor de canvi
Ens fa responsables de la creació, de la vida, del nostre planeta, superant l’explotació i el mal ús d’un món limitat que és casa nostra. Ens possibilita entendre les relacions i els sistemes d’una altra manera, amb una altra visió. Les persones estan per sobre de les estructures. No som amos del que tenim, som administradors, per fer possible que tothom tingui una vida digna.
El desig que hi ha al darrere de les religions no és pas altre que viure la vida en plenitud. Ser plenament humans. I això només es fa vivint en fraternitat i en solidaritat. Per això podem ser motor de canvi.
Però hem de tenir clar que, en aquest món tan complex, ningú camina sol. És a dir, que des de les religions només serem motor de canvi si som capaços de caminar junts amb totes aquelles persones que vulguin transformar el món i la realitat, i amb tots aquells que estan en els marges del nostre sistema.
