Després de molts anys de lluita, des del passat 30 de març les dones ebrenques es poden sotmetre a un avortament quirúrgic voluntari a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Des d’aquella data ja s’han efectuat tres interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) en aquest centre.
Fins enguany, les dones ebrenques que requerien aquest procediment es veien obligades a desplaçar-se, principalment, a Tarragona. Una opció que encara és possible, però amb la diferència que ho serà per voluntat i no per obligació. Segons dades de l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, en 2020, es van comptabilitzar 262 desplaçaments per poder interrompre l’embaràs voluntàriament a les Terres de l’Ebre. L’any anterior, el Departament de Salut recollia unes dades semblants: un total de 249 dones van haver-se recórrer entre 100 i 200 quilòmetres. En concret, 237 van avortar quirúrgicament a Tarragona mentre que una dotzena ho feia a Barcelona.
L’Assemblea de Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre celebra l’avortament quirúrgic al seu hospital de referència però adverteix que “s’ha d’informar i acompanyar totes les dones i persones gestants”
La principal via de pressió per aconseguir el canvi real i efectiu ha estat la de l’Assemblea de Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre. El col·lectiu va engegar una campanya de denúncia pública que es va fer mediàtica, arribant així al Parlament i presentant mocions a diferents ajuntaments de les comarques de l’Ebre.
Des de finals de març, la situació està començant a fer un tomb, però des del col·lectiu feminista adverteixen que cal estar a l’aguait. Per una banda, celebren l’avortament quirúrgic al seu hospital de referència, però alhora i tocant de peus a terra, adverteixen que encara queda molta feina per a fer: “S’ha d’informar que existeix aquesta possibilitat i acompanyar totes les dones i persones gestants, amb garanties de qualitat i dignitat en tot el procés”.
En aquesta línia, exigeixen una millora de la llei de l’avortament eliminant tots els preceptes que continuen coartant el dret a decidir, com els tres dies de reflexió o el consentiment dels progenitors per a les joves de 16 i 17 anys. També aquelles que es troben en situació administrativa irregular al país, per a les que els circuits d’atenció es compliquen i suposen en molts casos la vulneració del dret a la salut sexual i reproductiva.
Desplaçaments de fins a 200 quilòmetres
Fa poc menys d’un any, poder avortar suposava un abisme. La professional sanitària de l’Ebre, Olga Pérez, relata el procediment que se seguia: “El primer pas era la visita a la llevadora i, seguidament, es redirigia la dona al CAP Baix Ebre de Tortosa per confirmar quantes setmanes portava embarassada i decidir quin procediment s’havia de seguir”.
“Si estava per sota de les nou, se seguia el procés farmacològic i se li donaven les pastilles, però si estava per sobre, se l’havia de redirigir a una clínica acreditada”, detalla. El problema esdevenia quan la clínica més propera estava a Tarragona, i la resta a Barcelona, perquè a Terres de l’Ebre no hi havia cap centre que oferira la interrupció quirúrgica de l’embaràs. Per això, les pacients que volien interrompre l’embaràs de forma voluntària havien de desplaçar-se fins a 200 quilòmetres. L’hospital Verge de la Cinta només practicava l’avortament quan l’embaràs suposava un risc per a la salut de la mare o el fetus tenia complicacions.
Tot i que aparentment pot semblar un procés simple, avortar, per a algunes dones, s’acaba convertint en una odissea. L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius va concloure que, l’any 2019, a Catalunya, prop de 500 dones van haver de desplaçar-se de la seva pròpia comarca per avortar. L’IVE és una problemàtica que avui dia continua viva en nombrosos hospitals de la xarxa pública.
