Les reaccions polítiques a la investigació de la Directa sobre un policia espanyol infiltrat a l’esquerra independentista i al moviment pel dret a l’habitatge no s’han fet esperar. Els partits independentistes al Congrés espanyol –CUP, ERC, Junts i PdeCAT– demanen la compareixença del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska al Congrés espanyol perquè doni explicacions. A més, la CUP, que aquest matí ha participat en la roda de premsa de l’esquerra independentista, registra avui una bateria de preguntes al Parlament de Catalunya dirigides a la Conselleria d’Interior i a la d’Universitats, i des del Congrés dels Diputats espanyol per al Govern de Pedro Sánchez. La Directa ha contactat amb el Ministeri de l’Interior espanyol, que ha declinat fer declaracions i l’ha dirigit a la Direcció General de Policia, a Madrid, que no ha volgut ni confirmar ni desmentir el cas.
A través de les preguntes traslladades al govern espanyol, la CUP pretén aclarir qui va autoritzar l’operació, que va començar el juny de 2020 a través del col·lectiu d’habitatge Resistim al Gòtic i gairebé simultàniament del Casal Popular Lina Òdena. Tal com explica el reportatge de la Directa, els documents d’identitat falsos, com el que tenia l’agent infiltrat amb el nom de Marc Hernàndez Pon, només els pot expedir la Secretaria d’Estat de Seguretat sota les ordres del ministre de l’Interior (actualment, Fernando Grande-Marlaska) o a petició del CNI, que avui comanda la ministra de Defensa, Margarita Robles.
A més d’intentar aclarir qui hi ha darrere l’operació, la CUP també pregunta quines persones n’estaven al corrent, per quina raó es va autoritzar i quin cost ha tingut per a les arques públiques
A més d’intentar aclarir qui hi ha darrere l’operació, el grup també pregunta quines persones n’estaven al corrent, per quina raó es va autoritzar, quin cost ha tingut per a les arques públiques i si existeix una causa judicial oberta contra el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Casal Popular Lina Òdena o Resistim al Gòtic. Sobre el pis on vivia l’agent camuflat, al barri de la Ribera de Barcelona, la CUP vol aclarir si “forma part dels béns que té a la seva disposició el CNI”.
A part de totes les preguntes sobre l’agent de policia espanyola I.J.E.G. dirigides al Ministeri espanyol, la CUP també planteja preguntes al govern català. Per una banda, vol aclarir si el Departament d’Interior tenia coneixement de l’operació i si li consta que hi ha més agents infiltrats en organitzacions polítiques i moviments socials o li consta algun intercanvi d’informació entre el Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola i els Mossos.
Identificat però no sancionat
Diverses preguntes deriven del fet que Marc Hernàndez Pon fos identificat en el marc d’un desnonament, al carrer Príncep de Viana número 6 de Barcelona. Com altres activistes, va exercir una resistència passiva asseient a terra davant de l’immoble i va ser identificat, però, a diferència de la resta, no li va arribar cap sanció per llei mordassa, d’acord amb les dades recollides des de la campanya per la retirada de les multes i tal com ell mateix va assegurar a altres activistes.
Per aquesta raó, la CUP demana si en el registre d’identificacions d’aquell dia consta aquesta “persona”, si es va obrir expedient sancionador a Hernàndez Pon i, en cas negatiu, per quina raó. En tractar-se d’una identitat falsa, els anticapitalistes demanen si el seu DNI d’activista “genera algun error i si es valida efectivament com a identificació correcta”.
Incògnites sobre l’accés a la universitat
Per matricular-se a la UB, com explica aquest mitjà, encara que es faci amb el procediment per a majors de 25 anys, cal acreditar una identitat i superar uns exàmens d’accés. Per això, sorgeixen dubtes sobre quins documents va utilitzar Marc Hernàndez Pon per accedir a la carrera d’Educació Social al campus de Mundet.
El grup parlamentari reclama còpia dels documents entregats per l’agent infiltrat per entrar a la universitat i la còpia de l’expedient acadèmic
La CUP reclama còpia dels documents entregats per l’agent infiltrat per entrar a la universitat i la còpia de l’expedient acadèmic. També pregunta a través de quin mecanisme Hernàndez Pon va accedir al grau (antiga llicenciatura), com renovava la matrícula cada any i, finalment, si l’equip directiu o algun membre del campus tenia coneixement de la seva identitat falsa.
A la sessió parlamentària de demà, la CUP també té intenció de formular preguntes al president de la Generalitat. El Govern català disposa d’un període d’entre quatre i vuit setmanes per respondre per escrit i l’espanyol té un marge de tres setmanes.
Reaccions a xarxes
Responsables polítics de diferents formacions independentistes també s’han manifestat a través de les xarxes socials. A més de la difusió del cas per part dels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, aquest últim ha preguntat en una piulada si “ja ha deixat de ser delicte obrir un compte corrent o matricular-se a la Universitat fent servir una identitat falsa”. La diputada de la CUP Dolors Sabater ha denunciat que “el que per nosaltres és un escàndol per a ells és la norma” i la seva companya Eulàlia Reguant ha interpel·lat el Govern del PSOE-Podemos. Entre les files d’ERC, la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, ho ha definit com “una més a la llarga llista de pràctiques pròpies de règims totalitaris” i la diputada al Congrés Marta Rosique ha reconegut que “sabíem que farien el que calgui per acabar amb el moviment organitzat als PPCC. Ara sabem que això també inclou infiltrats”.
