S’identifiquen com a agents del Departament de Seguretat Nacional i requereixen al jove independentista Enric Pérez que recuperi la seva militància a Jovent Republicà per investigar l’activitat de Batec. Tal com destapa la investigació publicada la Directa, el volen convertir en un confident policial i li demanen “qualsevol informació” sobre un moviment juvenil que acaba de néixer. Després de la primera trobada, en una conversa a través de missatgeria mòbil, concreten una mica i pregunten el nom del militant de les joventuts d’ERC a qui Pérez diu haver preguntat per Batec.
Tot i que la de “confident” és una figura legal, l’article 22 de la llei de protecció de dades de caràcter personal, centrat en els Fitxers de les Forces i Cossos de Seguretat, traça una línia vermella en relació amb la recollida i tractament de les dades de caràcter personal sense consentiment: “estan limitats a aquells supòsits i categories de dades que resultin necessaris per a la prevenció d’un perill real per a la seguretat pública o per a la repressió d’infraccions penals”. De les converses de les dues trobades a què ha tingut accés aquest mitjà es desprèn que es tractaria d’un intent de captació per obtenir informació general d’unes organitzacions concretes i, per aquesta raó, la sol·licitud d’informació a Pérez podria col·lidir amb la legalitat.
La llei restringeix la recollida i tractament de dades de caràcter personal sense consentiment a “la prevenció d’un perill real per a la seguretat pública o per a la repressió d’infraccions penals”
L’advocat Benet Salellas subratlla que només s’hauria d’investigar “allò que ja s’ha produït i que s’entén que és un delicte. No es poden invertir els tempos”. Per tant, si els agents estan treballant sense un supòsit concret, es tractaria d’una “investigació prospectiva”, que està prohibida. Així ho estableix la Circular 4/2013 del Ministeri Fiscal: “no han d’iniciar-se unes diligències d’investigació sinó en virtut de la notícia de la comissió d’un fet concret que revesteixi els caràcters d’infracció penal”. Per Salellas, “costa d’entendre quins són els delictes que s’han comès perquè si hi ha activitats que són legítimes en el marc dels drets fonamentals d’un estat pretesament democràtic, la policia ha perdut la seva habilitació legal per recopilar les dades”.
A diferència de la figura d'”agent encobert”, regulada i que necessita autorització judicial i control, la figura de “confident” no compta amb cap llei estatal o autonòmica que n’acoti els límits. De fet, la Comissió d’investigació dels atemptats de l’11M, al Congrés espanyol, va demanar que es regulés per llei per fer-la més limitada i controlable, però de moment, no s’ha fet. Només hi ha una ordre ministerial de 1995, quan Juan Alberto Belloch dirigia el ministeri d’Interior i de Justícia espanyol, que en regula alguns aspectes i empara els pagaments monetaris i altres despeses destinades a qui proporciona la informació. També hi ha la llei orgànica 12/1995 que contempla la possibilitat que en els pressupostos de l’Agència Estatal d’Administració Tributària es consignin les corresponents partides per a destinar-les a “operacions confidencials relacionades amb la persecució dels delictes que tingui encomanada”.
Contrapartides més enllà dels diners
El quid de la qüestió, remarca l’advocat Salellas, és si s’ha comès algun delicte alhora de “compensar” el confident per la seva tasca, perquè no només -o no sempre- s’ofereixen diners a canvi d’informació. En el cas d’Enric Pérez, un dels suposats agents es mostra disposat a ajudar-lo en les seves oposicions a mosso d’esquadra: “Porque al fin y al cabo, tú te quieres presentar a una oposición. Y nosotros, pues, con la gente que nos ayuda, en un futuro, ¿de acuerdo? En un futuro, y después de conocernos bien, pues, si se puede echar una manita, se echa”. L’oferta, segons l’advocat Andrés Garcia Berrio és del tot “irregular”.
“La col·laboració policial no pot donar ‘avantatges’ en els procediments administratius, tant li fa que sigui una contractació, una llicència o unes oposicions”, sentencia Benet Salellas
“La col·laboració policial no pot donar ‘avantatges’ en els procediments administratius, tant li fa que sigui una contractació, una llicència o unes oposicions”, sentencia Salellas. En altres casos d’intents de captació, s’ha ofert “ajuda” en procediments judicials pendents, que, per al lletrat, només és “acceptable” si s’articula obertament com a “atenuant” o com a “abandonament de l’activitat delictiva organitzada”. De fet, Enric Pérez té una causa oberta on li demanen quatre anys de presó per un delicte de tinença de substàncies explosives i dos anys més per un delicte de conspiració per cometre un atemptat contra agents de l’autoritat, del qual els captadors van mostrar tenir-ne ple coneixement. En les dues trobades que es van celebrar i que va poder monitorar la Directa, però, no se li van oferir avantatge amb relació al procés.
En canvi, a Bryan Jiménez, l’altre cas recollit en el reportatge, sí. Segons explica el jove de la Garriga, quan es van posar en contacte amb ell li van mencionar l’acció d’Arran a la Borsa de Barcelona, on havia estat identificat, li van dir que “pot tenir conseqüències greus per a ell” i li van oferir ajuda. Una situació similar va viure Quim Gimeno –el cas #EstatInfiltrat, destapat per la Directa el 2016–, a qui dos individus que també es van identificar com a delegats de la “seguretat de l’Estat” van intentar captar perquè passés informació sobre els moviments socials de Barcelona.
Garcia Berrio, d’Irídia, és l’advocat que va dur el cas als jutjats i recorda que, a més d’oferir-li diners, quan es van apropar a l’activista que tenia pendents diverses causes judicials, també li van parlar de la possibilitat d’aconseguir millores en la situació processal. El lletrat considera que “quan una persona té una situació de vulnerabilitat i s’actua d’aquesta manera, deixant-li veure que en cas de no fer de col·laborador podria tenir problemes futurs, podríem parlar de coaccions”. De fet, en considerar que els policies “van aprofitar per posar-lo [a Quim Gimeno] en una situació de pressió i coaccions”, van interposar la querella per aquest fet, però finament va ser arxivada. Així i tot, insisteix el lletrat, “considerem que és una pràctica absolutament contrària a dret”.
