“Quan vaig llegir la sentència vaig pensar immediatament en Pablo Hasél i en Valtònyc”, afirma amb convicció Jean-Marc Rouillan, exmembre dels grups armats MIL, Action Directe i les Brigades Roges que recentment ha aconseguit una rellevant fita judicial amb el segell del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg (TEDH). La secció cinquena del TEDH, per unanimitat de set jutges procedents d’Irlanda, Letònia, Ucraïna, Mònaco, Montenegro, Noruega i l’Estat Francès, ha estimat que “la ingerència en la llibertat d’expressió del demandant que constitueix la pena de presó que li va ser imposada no era necessària en una societat democràtica”. És per això que el tribunal conclou que s’ha violat l’article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans i condemna l’Estat francès a indemnitzar Rouillan amb 15.000 euros pels mesos que va patir de privació de llibertat.
La sentència es va publicar el 23 de juny i, segons diverses fonts jurídiques consultades, suposarà un abans i un després en tots aquells casos de condemna a penes de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme
La sentència es va publicar el 23 de juny i, segons diverses fonts jurídiques consultades, suposarà un abans i un després en la jurisprudència de tots aquells casos de condemna a penes de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme en el marc de les diferents legislacions dels països que han signat la Convenció Europea dels Drets Humans i que, per tant, han d’acatar de facto les sentències del TEDH. La sentència no qüestiona la persecució judicial de l’enaltiment del terrorisme, però posa el focus crític en la proporcionalitat de la pena. “Les instàncies nacionals han de mostrar moderació en l’ús de la via penal, especialment pel que fa a l’execució d’una pena de presó, que té un efecte fortament dissuasiu en l’exercici de la llibertat d’expressió”, assevera en to d’esmena cap a les autoritats judicials franceses responsables de la pena de divuit mesos de presó contra Rouillan –dels quals en va complir vuit–, ratificada en les més altes instàncies, després que s’hi presentessin recursos d’apel·lació i cassació. Els fets jutjats fan referència a unes declaracions de Rouillan a un programa de ràdio, en les que va qualificar els militants gihadistes que atempten en territori francès com persones amb “coratge”, malgrat que les paraules es van treure de context perquè a la mateixa entrevista deia que eren “salvatges” i “cruels” pel terror indiscriminat que propugnen.
“Tot això per mi ara és una militància molt ‘democràtica’. M’he passat la vida dient que tot en la lluita són els actes, i acabo la vida preocupant-me del dret a la llibertat d’expressió. Quina paradoxa. Milito per fer un judici a les lleis del meu país”, reflexiona Rouillan, qui fa un balanç positiu d’haver insistit a portar el cas fins al Tribunal d’Estrasburg. Quan va sortir per primera vegada de la presó li van prohibir parlar dels fets pels quals havia estat condemnat –el de major impacte, l’assassinat del director general de Renault Georges Besse l’any 1986, després d’un acomiadament massiu de treballadors. Aleshores, durant una entrevista va respondre a una de les preguntes d’aquesta manera: “no puc parlar d’això, però el fet de no poder parlar-ne ja és una resposta, si n’hagués pogut parlar és que m’hauria penedit”. Per aquestes paraules va ser condemnat de nou a presó i durant sis mesos li van col·locar un braçalet electrònic per a geolocalitzar-lo.
“Anem cap a una situació molt dura a Europa. El sistema està totalment en crisis, la seva base de funcionament és la repressió, el control de la població, la desaparició de l’oposició visible, per tot això la llibertat d’expressió és un camp de lluita”, assegura Jean-Marc Rouillan
“L’acció revolucionària et porta a una lluita permanent entre les pressions per convertir-te en un penedit i la voluntat de continuar tenint un pensament revolucionari. Em deien que era un boig i el fet que avui encara estigui implicat és insuportable per a ells. Em donaven a escollir entre tancar la boca i anar al camp a viure de manera silenciosa o tornar altre cop a la presó”, recorda.
Pel que fa a l’actual escenari de retrocés en els drets i les llibertats encara veu una petita escletxa en l’àmbit judicial. “Anem cap a una situació molt dura a Europa. El sistema està totalment en crisis, la seva base de funcionament és la repressió, el control de la població, la desaparició de l’oposició visible, per tot això la llibertat d’expressió és un camp de lluita. I anirà a pitjor, perquè tenen por d’una sublevació. Seguiran amb la màscara de la democràcia, però amb les mans de la dictadura”, sense poder defugir del pessimisme de cara al futur més immediat.
I ho concreta amb la seva experiència respecte al moviment de les armilles grogues. “Hem començat a conèixer un moviment de població precària molt despolititzat, poc organitzat, que oscil·la entre posicions revolucionàries contra les elits i posicions d’extrema dreta, de poder fort i militarització. Hem de ser presents en el moviment per polititzar-lo i fixar-hi la posició revolucionària. Si no ho fem és clar que anem cap a l’autoritarisme feixista”.
