L’estiu és una època plena de festivals, però aquest estiu del 2022, després de dos anys de pandèmia, sembla que encara hi hagi més efervescència i oferta que mai. Algunes d’aquestes iniciatives són una declaració d’intencions d’un territori i de la seva gent. Aquest és el cas del Dansàneu i per això hem parlat amb Rut Martínez, directora del festival, i Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, una entitat del territori sense ànim de lucre, la qual, com diu el mateix Ferran: “Des de fa quaranta anys som un tot terreny de la cultura pirinenca i eix vertebrador del patrimoni: cultural, immaterial, literari i natural. Ja que si ens divorciem de la natura, hem perdut el nord, per aquest motiu, des del consell vetllem per cohesionar i vertebrar aquests elements en el nostre entorn més immediat”.
Un “miracle cultural” a les valls d’Àneu
El Dansàneu és un festival que ens acosta a diferents propostes artístiques on es barreja dansa i música, però no només. Els espectacles es representen en espais patrimonials de la zona com són l’església d’Esterri d’Àneu, l’església de Sant Pere de Sorpe, l’església de Sant Joan a Isil, Santa Maria d’Àneu, o, el llac de la Torrassa a la Guingueta d’Àneu. Per les organitzadores és molt important aquest lligam entre el patrimoni i els espectacles, com diu Ferran Rella: “El patrimoni, que en tenim de molts tipus, és la nostra herència per poder traspassar a les generacions futures. I al mateix temps és el que ens ajuda a valorar-nos i tenir autoestima, per aquest motiu, és important potenciar-lo i donar-lo a conèixer tant pels del territori com pels que ens visiten”. Seguint aquest leitmotiv del festival, el qual beu del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Rella diu: “El què es persegueix és aquesta fórmula màgica de fer créixer el concepte de cultura per transformar els espais i la gent que en rebran els beneficis”. Aquesta fórmula s’ha assolit gràcies a “la dobla mirada”: “una encarada al que hi viu, el qual ha de percebre que aquell recurs dona autoestima, dimensió social i arrelament, i la mirada de qui ens visita, que estima el patrimoni natural que se’ls ofereix, no només una setmana sinó més dies al llarg de l’any. Perquè comprengui que és un espai territorial, donar-li coneixement de quins són els elements patrimonials i naturals del territori, buscar una fidelització”.
“Des de fa quaranta anys som un tot terreny de la cultura pirinenca i eix vertebrador del patrimoni”, explica Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Així doncs, les bases i ideals del festival són clars, i tot i les edicions aquests no trontollen. Des de la seva organització es té clar, com apunta Ferran Rella: “Parlem d’un festival que ha anat creixent exponencialment, sempre moderadament perquè els espais patrimonials volen respecte. Al mateix temps està promocionat per una entitat sense ànim de lucre i ubicat en un espai amb una enorme mancança i dèficit d’espais culturals. Aquest fet, ens fan observar amb més tendresa el què se’ns proposa. El públic del territori agraeix poder veure artistes de primera línia, diria que és un miracle cultural a les valls d’Àneu, és una proposta col·lectiva”.
Així doncs, el Dansàneu té aquesta ferma convicció darrera, que es fa present no només en les paraules sinó en la pràctica, ja que és un festival que ens ofereix artistes en majúscules, en espais històrics, artístics o naturals, sense massificació, i, amb la possibilitat un cop acabat l’espectacle de fer tastos i maridatges gràcies als productors locals. Aquesta experiència artística completa tan propera és el que fa únic el festival com ens explica la seva directora, Rut Martínez. “Potser tu pots veure alguna de les artistes que venen en altres festivals més grans, com en el Sonar, el Primavera o d’altres, però aquí les gaudeixes a un preu raonable, sense massificació, pots interactuar-hi… Elements de proximitat que fan que la cultura transformi, recordes el conjunt de l’experiència. I aquest fet es valora molt i es crea una fidelització”. Per últim, com apunta el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu sobre la programació i la posada en escena del festival: “és transversal perquè la Rut Martínez, la seva directora, té capacitat d’unir en una proposta conjunta molts esdeveniments diferents en diversos dies, i molta vocació col·lectiva”.
Els anys noranta, els inicis del Dansàneu
El Dansàneu com el coneixem ara ve d’un tomb que va sorgir en el 2015. Però els inicis del festival els hem d’anar a cercar als anys noranta, com ens explica Rut Martínez. “Tot bé d’un curs de formació en dansa que es feia a principis dels noranta, ja que no hi havia escoles de formació en música tradicional i dansa a Catalunya, i sota el paraigua de la FESCAT (Escola Catalana de la Festa) es van començar a crear aquestes formacions en dansa i música tradicional per tot el territori, i en elles es va crear el Dansàneu a Esterri d’Àneu”. En el festival es feia un curs de dansa tradicional pels professors i professores que donava crèdits per assistir-hi, i que elles feien servir com a recursos per introduir a les aules. Però en trenta anys va canviar molt l’escenari de les músiques i les danses d’arrel, “per exemple, es va obrir l’Escola de la Jota a les Terres de l’Ebre, entre altres. També va coincidir que vam perdre la figura d’en Joan Serra, un dels impulsors, i que el panorama anava per un altre cantó. Per tant, des del Dansàneu vam asseure’ns amb l’Ajuntament d’Esterri i vam veure si el territori demanava o necessitava una altra cosa”, explica Martínez.. Conjuntament amb els altres ajuntaments de la vall, i, el suport del Consell Comarcal del Pallars, la Diputació i la Generalitat, es va decidir fer aquest canvi de rumb del Dansàneu i crear un festival que reivindiques el patrimoni, amb un calendari i descentralitzat en el territori.
Propostes més enllà del festival
Una de les característiques del Dansàneu són les seves residències i la seva proximitat amb l’artista, per tant, és un festival que es cou a foc lent durant l’any i amb molts ingredients que es van barrejant per poder oferir a l’espectador aquesta síntesi final que és l’obra acabada. Des de les organitzadores del festival es dona suport a l’artista en els cicles de la vida d’un espectacle. De fet, en aquest acompanyament hi ha diferents festivals al nostre territori que interactuen entre ells per ser el suport que l’artista necessita en cada etapa. Com explica la directora del Dansàneu, “s’ha creat una xarxa orgànica amb la Fira de la Mediterrània de Manresa, l’Eufònic de les Terres de l’Ebre, l’Ésdansa de Les Presses, la Fira de Tàrrega o el Mercat de les flors on s’ha vist que no tots hem de fer el mateix o els mateixos cursos, per tant, nosaltres ens hem especialitzat en les residències i mostrar la seva obra. Diríem que entrem en la fase de creació, oferim residències a un sector que encara hi ha molta precarietat que és el món de la cultura, i dins d’aquesta, la seva darrera baula i qui pateix més la precarització que són els i les artistes. La nostra tasca és estar en contacte tot l’any amb elles i acompanyar-les, que implica veure què necessiten. Aquest any per exemple tenim, la Núria Guiu, en Magí Serra, o, la Laia Santanha”.
Així doncs, en l’edició d’enguany dins de les residències artístiques, hi presentaran el seu darrer espectacle la Núria Guiu, actual premi de cultura 2022, que ens presentarà el seu Cyberexorcisme a la plaça pública d’Isil, el dissabte 30 a les 19.30 h. També cal mencionar el projecte RE-, la proposta liderada pel músic Adrià Grandia amb la dansa d’Anna Romaní i amb Carlos Martorell a l’electrònica, que formen part de l’Obrador de la Fira Mediterrània, a Borén el dijous 28 a les 22.30 h. I la companyia de la ballarina Laia Santanch que comença el procés d’investigació i creació de la tercera part de la seva trilogia sobre l’arrel, Jarana. Laia Santanch començarà a assajar aquest nou espectacle, a conversar amb persones del territori i a investigar el dissabte 30 de juliol, i allargarà fins a l’agost, tot esperant que en el futur Dansàneu ens el pugui presentar.
En el passat any 2021, el Dansàneu va rebre el Premi Nacional de Cultura que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el que va significar un reconeixement a trenta-un anys de molta feina i motivació sense límits per part de les seves organitzadores
També cal mencionar les denominades Trobades impossibles. En paraules de Rut Martínez, “contactem amb artistes del món de la dansa i les connectem amb altres artistes de diferents disciplines. Aquest any hem contactat amb la ballarina Aina Alegre, que ens agrada molt, i li vam proposar que balles en la nova proposta musical Els fets i l’atzar d’en Marc Parrot”. També dins de les Trobades impossibles cal destacar la col·laboració amb l’empresa del territori, Roc Roi. Serà a través de l’actuació de la cantant Gemma Humet, que presentarà el seu darrer disc Rere tot aquest fum, acompanyada del ballarí Pol Jiménez. El Dansàneu, aliat amb Roc Roi, ha fet possible que aquest tingui lloc sobre una plataforma dins de l’aigua del Llac de la Torrassa de la Guingueta d’Àneu, espai de gran valor natural. Serà el divendres 29 de juliol.
Promoció de la dansa
L’altre gran tret característic del Dansàneu és programar dansa, ja que és una art que no atrau un públic tan nombrós com les representacions musicals. Segons Rut Martínez, “tot i que tots ballem, tots tenim un moviment determinat, costa programar exclusivament dansa, però és com tot, hi ha d’haver un aprenentatge i una experiència, i perquè això sigui reeixit busquem que la dansa dialogui sempre entesa com a moviment. Que el moviment dialogui de manera orgànica amb la resta de disciplines. I, per altra banda, programar-la amb bones franges, bons artistes i bons preus”. I per si encara no tenim clar que és o no és el Dansàneu, Rut Martínez conclou: “No és un festival de música tradicional sinó que és un festival de dansa, música i patrimoni: tot”.
En el passat any 2021, el Dansàneu va rebre el Premi Nacional de Cultura que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el que va significar un reconeixement a trenta-un anys de molta feina i motivació sense límits per part de les seves organitzadores. Però com tot bon projecte les expectatives no s’acaben mai, i sempre hi ha coses per fer, en el cas del Dansàneu s’està treballant per poder introduir les centrals hidroelèctriques, com a patrimoni industrial, en els espectacles de la propera l’edició.
