Només pot sortir una hora al dia al pati de la presó. Incomunicat de la seva família. Sense part de l’atenció mèdica que ha sol·licitat. I sofrint al llarg del dia “humiliants” escorcolls que li fan les autoritats poloneses, deixant-lo nu. Aquesta és la situació que està vivint el periodista Pablo González dins de la presó de Radom, una ciutat polonesa situada a 40 quilòmetres de Varsòvia, la capital. González denuncia que el règim penitenciari està “vulnerant els seus drets humans”, i que el procés judicial que s’ha obert contra ell “no està tenint garanties de justícia mínimes”. Per tot això, ha decidit presentar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans, segons han indicat fonts a les quals ha tingut accés El Salto.
Fernández va perdre la seva llibertat el passat 28 de febrer, quatre dies després de l’inici de la invasió russa a Ucraïna. El periodista, com tants altres professionals de la comunicació, es trobava a la frontera polonesa, concretament en el punt de Przemyśl, informant sobre la crisi de refugiats que s’estava desencadenant arran de l’esclat del conflicte. Allí va ser detingut acusat de ser un espia al servei del Kremlin, un delicte que el codi penal polonès castiga amb fins a deu anys de presó. Des de llavors fins avui, la justícia polonesa l’ha mantingut a la presó preventiva i així serà, de moment, fins al proper mes d’octubre, després que el tribunal regional de Przemyśl acceptés la petició de la Fiscalia d’estendre-la el mes d’agost passat.
González denuncia que el règim penitenciari està “vulnerant els seus drets humans”, i que el procés judicial que s’ha obert contra ell “no està tenint garanties de justícia mínimes”
En l’escrit que han presentat al tribunal d’Estrasburg es recull que la detenció de González està incomplint diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (CEDH). Com per exemple l’article vuit, ja que en els últims sis mesos el periodista no ha pogut ni rebre visites ni trucades de la seva família. De fet, el seu advocat polonès Bartosz Rogala explica que han presentat una queixa per aquesta situació, però que encara segueixen sense rebre resposta. “A tot això se suma el fet que en estar en un altre país, les visites haurien de realitzar-se amb un traductor-intèrpret i amb un agent de l’AWB per estar acusat d’espionatge”, explica el jurista. El periodista hispanorus tan sols pot rebre la visita del seu advocat i del cònsol espanyol qui l’ha visitat fins a quatre ocasions i està previst que ho faci també durant aquest mes de setembre.
L’única comunicació que el periodista manté amb els seus familiars i amics és a través de cartes i postals. “Jo a això no ho diria comunicació. Les cartes arriben molt tard i cada vegada que demanem almenys poder trucar-li per telèfon ens posen més traves burocràtiques”, lamenta la seva esposa, Oihana, des d’Espanya.
D’altra banda, l’escrit assegura també que la pròrroga de la presó preventiva contra González estaria vulnerant l’article cinc de la CEDH. L’entorn de González recorda que Estrasburg ja ha fallat en diverses ocasions que la “gravetat del delicte, la possibilitat de fugida o el fet que pugui obstaculitzar el procés legal, no són suficients per a mantenir l’arrest durant tant de temps”. González porta ja mig any a la presó.
En aquest sentit, des d’algunes organitzacions de periodistes també estan fent pressió per a posar fi a la presó provisional, com per exemple Reporters Sense Fronteres (RSF). Paval Szalai, el responsable de la secció dels Balcans d’RSF conta que a finals del mes de juny van enviar una carta al fiscal perquè posés fi “a la presó preventiva”. “Nosaltres no podem ni hem de jutjar si Pablo és innocent o no, però les autoritats poloneses no estan sent transparents. I veiem raons il·legítimes per a mantenir durant tant de temps a la presó preventiva a un periodista dins d’un país que pertany a la Unió Europea i a més sense poder veure a la seva família”, indica.
“Un judici just”
Segons l’advocat de González és possible que fins a mitjans de 2023 no se celebri el judici. A més, al seu entorn també els hi preocupa que aquest no sigui “just”. “Amb tot el que estem veient, no creiem que es pugui celebrar un judici just”, lamenta la mare dels seus tres fills. De fet, l’escrit presentat també fa referència a l’article sis el qual recull “el dret a un procés equitatiu”. “Dubtem de la independència del fiscal que està portant la recerca, Waldemar Winiarski, triat directament pel Ministeri de Defensa i Justícia”.
*Article publicat originalment a ‘El Salto‘
