Els grans incendis ocorreguts al País Valencià durant aquest estiu han estat provocats per tempestes elèctriques que, sumades a altres factors com les altes temperatures, l’orografia o la manca de recursos per a la gestió forestal i la prevenció i extinció d’incendis, han accentuat la magnitud de les desfetes; i un any més, han tornat a posar damunt la taula el debat sobre les inversions destinades a la gestió forestal, l’agricultura, la ramaderia i a la lluita contra el despoblament, en comparació amb els pressupostos reservats al turisme rural, una de les activitats principals en molts dels pobles afectats per les flames.
La nit del 13 d’agost un llamp queia a la Vall d’Ebo, a la comarca de la Marina Alta. Sis dies després l’infortuni es podia quantificar en més d’11.000 hectàrees calcinades i 1.500 persones desallotjades. A poc més d’un centenar de quilòmetres cap al nord del País Valencià, una trucada a les quatre i vint de la vesprada del 15 d’agost mobilitzava ràpidament la unitat de bombers forestals a la qual pertany Esteve Blasco per un incendi declarat a la localitat de Begís (l’Alt Palància). Blasco assenyala que, des d’un primer moment, es van tractar de mobilitzar tots els recursos, encara que lamenta el fet, de forma simultània, s’estigueren produint altres incendis al sud del país. Aquesta vegada el desastre acabaria cobrant-se un preu molt més elevat. Les més de 20.000 hectàrees cremades l’han registrat com l’incendi més devastador dels últims trenta anys a les comarques de Castelló. A aquesta xifra caldria sumar les 800 hectàrees calcinades per l’incendi de les Useres declarat el 13 d’agost.
Isaac Vidal és bomber forestal i representant de la plataforma Bombers i Bomberes en Frau de Llei. Actualment, treballa en Tragsa, una empresa a la qual la Generalitat Valenciana ha externalitzat els serveis d’extinció d’incendis. Vidal critica el fet que durant l’incendi de Begís la seua unitat hi va intervenir sols amb dos components (personal operatiu), quan hauria d’haver-ne tingut sis. En aquest sentit, assegura que “ara mateixa estem en una situació molt precària, tant a escala material com de recursos humans. Les guàrdies ens les paguen a només 50 cèntims més l’hora, la qual cosa no és legal”. L’any passat, durant els incendis d’Assuévar, els sobreesforços provocats per la “manca de personal” li van provocar una baixa laboral.
Més diners per al turisme que per a la ramaderia
Des de la plataforma Bombers i Bomberes en Frau de Llei fa anys que es denuncia el frau de llei en la contractació eventual de centenars de bombers per part de Tragsa, a més de la manca de recursos per a la prevenció i extinció d’incendis. En concret, en l’any 2022, la Generalitat Valenciana ha destinat 27,2 milions d’euros a la prevenció dels incendis forestals. A aquesta partida es pot sumar, en part, la destinada a agricultura i desenvolupament rural –47,2 milions–, activitat que agricultors, ramaders i experts consideren “imprescindible” per revertir l’abandonament dels boscos i els incendis forestals. De fet, a finals d’agost, la Conselleria d’Agricultura, en mans de Mireia Mollà (Compromís), va anunciar una convocatòria d’ajudes per al “control de la vegetació natural mitjançant la ramaderia extensiva en zones estratègiques lligades a la prevenció d’incendis forestals”, així com per a “impulsar el desenvolupament sostenible de l’economia rural”. La quantia de l’ajuda ascendia a 100.000 euros, una xifra molt inferior si es compara amb les subvencions destinades a iniciatives per promoure el turisme rural.
La quantia de l’ajuda anunciada després dels incendis d’aquest estiu per prevenir incendis ascendia a 100.000 euros, una xifra molt inferior si es compara amb les subvencions destinades a iniciatives per promoure el turisme rural
Per exemple, només per a l’anomenat Bo Viatge, aprovat per la Generalitat en l’any 2021 per a incentivar el turisme, es van destinar 15 milions d’euros; o per a la iniciativa Ruta 99, que pretén fer front al despoblament amb l’impuls del turisme rural, se n’invertiren 150.000, tot i que el projecte ha estat durament criticat per fomentar un tipus de turisme gens arrelat al territori. Un altre exemple seria el de les subvencions a empreses del sector turístic. Per a “fomentar la competitivitat empresarial i impulsar el màrqueting del producte turístic a la Comunitat Valenciana”, el govern valencià té reservats 4,3 milions. Es tracta d’ajudes que han destinat a grans empreses turístiques, com la gestora d’hotels Eparotex SA –subvencionada amb 4.745,69 euros– o la immobiliària Costa Azahar –amb 39.577,95. Destaca, a més, que un 9,88 % de les subvencions assignades les acaba rebent de forma indirecta alguna filial del grup ACS, propietat de Florentino Pérez, en ser un dels hòldings més contractats per la indústria turística. En total, a diferència dels entre 27 i 23 milions que s’han endut la gestió forestal i el sector primari en 2022, la Conselleria de Turisme ha destinat al sector turístic un pressupost de 103,96 milions d’euros, un 0,5 % més que en 2021.
Si bé la comparació de dades pot donar una primera aproximació de les inversions efectuades en els sectors turístic i primari i en la gestió forestal, Maria Piles, especialista en desenvolupament local, confessa que la qüestió és una mica més complexa. Explica que hi ha partides pressupostàries que no estan relacionades directament amb el turisme, però que d’una forma o altra guarden algun tipus de vincle amb aquest sector. Per exemple, recalca que, en el cas de la Diputació d’Alacant, l’òrgan que decideix en última instància com s’executen els pressupostos és el Patronat de Turisme. Per sota d’aquest, es troben dependències com l’Àrea d’Emergències, Recursos Humans i Repte Demogràfic –dins la qual s’ubicaria la prevenció i extinció d’incendis– o l’Àrea de Medi Ambient, Energia i Recursos Sòlids Urbans. En aquesta línia, destaca el fet que l’òrgan provincial alacantí siga qui menys inverteix en brigades forestals: 400.000 euros, segons dades de Compromís.
Després dels incendis d’aquest estiu, i contràriament a allò que apunten els pressupostos, la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, ha exposat que “s’han activat tots els mecanismes necessaris per a reduir els terminis de la gestió i concessió de les ajudes posades en marxa”; i a més a més, es van anunciar encara més ajudes directes a la ramaderia per a prevenir incendis.
Des del camp, però, no s’han vist amb tan bons ulls aquestes ajudes. Amb el repic dels esquellots del seu ramat de fons, Jordi Benages, pastor i formatger que fa la seua feina a cavall de les localitats de Xert i Catí, creu que les ajudes que han aprovat les institucions arran dels incendis són “pur màrqueting” i estan pensades “de cara a la galeria”. A més, ens indica que a efectes pràctics qui finalment rep les subvencions són aquells propietaris que treballen de manera intensiva, malgrat la important tasca que es duu a terme des de la ramaderia extensiva. No és d’estranyar doncs que sols un 10% del pressupost abastisca partides relacionades amb la prevenció d’incendis mentre que, per terme mitjà, un 90 % està relacionat directament amb tasques d’extinció.
Jordi Benages, pastor i formatger que desenvolupa la seua feina a cavall de les localitats de Xert i Catí, creu que les ajudes aprovades arran dels incendis són “pur màrqueting”
Un testimoni semblant presenta Juanjo Pérez, llaurador de les comarques del Comtat i la Marina Alta que ha vist un 60 % de la seua producció afectada per l’incendi de la Vall d’Ebo. Pérez explica que les ajudes que ha rebut en els últims quatre anys mitjançant la Política Agrària Comunitària (PAC) s’han anat retallant a un ritme frenètic: aproximadament 700 euros menys a l’any. “Si no fos per la passió que posem en allò que fem, les quanties que percebem són irrisòries”, valora.
Des d’Ecologistes en Acció-Marina Alta, Ferran Polo, apunta que els incendis que es produeixen en una àrea on predomina el tipus de vegetació mediterrània i les estacions de sequera fins a cert punt poden ser naturals. No obstant això, Polo subratlla alguns factors que, d’haver-se estudiat i finançat adequadament en el seu moment, podrien haver sigut determinants a l’hora de minimitzar l’impacte dels incendis. En aquesta línia, incideix en les repoblacions massives de pins, els quals es caracteritzen per ser piròfils, és a dir, atrauen el foc i el reprodueixen amb molta facilitat. Per aquest motiu, Ferran considera que s’haurien d’haver destinat més recursos a l’estudi i gestió forestal, com anàlisis de les diferents espècies d’arbres i arbustos que temps enrere formaven part de l’imaginari mediterrani –com les carrasques– i que suportaven molt millor el foc.
