La inquilina Sílvia Torres ha aconseguit seure el fons d’inversió Lazora Sociedad Inmobiliaria al banc dels acusats per una desena de clàusules del contracte de lloguer. Gestionat per Azora, el fons actualment és propietari d’uns 7.500 habitatges a l’Estat espanyol, i almenys té nou blocs a Catalunya. De fet, tot i que la inquilina és qui ha demandat el seu arrendador, el Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda subratllen que si la jutge li dona la raó, podria assentar un precedent que beneficiaria centenars de llogateres que es troben en la mateixa situació. La demanda civil reclama la nul·litat de deu clàusules del contracte que va signar Torres per considerar-les abusives i que contradiuen la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i la normativa de consumidores. Des de Lazora han assegurat a la Directa que totes les clàusules recollides en els contractes “compleixen amb la legislació vigent”.
En la primera sessió del judici que s’ha celebrat avui, ha comparegut un testimoni de l’acusació que, responent a l’advocada Montse Serrano, ha posat en relleu el fet que el cas de Torres no és una excepció, sinó que segueix un patró present en els contractes de la resta d’inquilines dels diferents blocs afectats per Lazora a Catalunya. Durant la seva declaració, Javi Sánzhez, membre del Sindicat de Llogateres, ha explicat que Torres no havia pogut accedir al nou contracte de vint pàgines fins al mateix dia de la firma, que mai va comptar amb un esborrany previ i que tampoc va poder endur-se’l a casa per revisar-lo. “Ja ho havia vist amb els arrendataris del carrer Indústria de Badalona: no podien canviar ni una coma del contracte, si volien seguir a casa seva, havien d’acceptar les condicions”, ha exemplificat Sánchez.
“La ficció” de la bonificació
Coordinats a través del Sindicat de Llogateres, entre el 2019 i el 2020, es van constituir arreu de Catalunya nou assemblees de veïnes a finques d’Azora de Barcelona, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers. Els burofaxos per renovar contracte havien començat a arribar i la propietat exigia un increment del lloguer de fins al 80%. El Sindicat de Llogateres denuncia que Lazora ha intentat “maquillar” la pujada a través d’una clàusula de bonificació, que és objecte de la demanda.
El Sindicat de Llogateres denuncia que Lazora ha intentat “maquillar” la pujada a través d’una clàusula de bonificació, que és objecte de la demanda
Tot i que durant els tres primers anys de contracte la propietat aplica un descompte a la quota fixada, un cop superat aquest període l’increment suposa una pujada de lloguer interanual que supera l’IPC, quan el Decret llei 7/2019 prohibeix increments anuals de la renda per sobre l’índex de preus. A Sílvia Torres aquest període de bonificació de tres anys se li acaba el mes de gener, quan el seu lloguer passarà de 725 euros mensuals a gairebé 1.100 per un pis de 48 metres quadrats a Granollers. De fet, el testimoni, a resposta de Serrano, ha denunciat que segons l’índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat de Catalunya, Torres hauria de pagar 545 euros, menys del que paga actualment.
Una altra de les clàusules a la que s’ha fet referència durant el judici és la que obliga l’arrendatari a pagar una assegurança d’impagament. Segons Serrano, la despesa és “il·legal en tant que respon a l’interès per a l’arrendatari i no per a l’arrendador”. El testimoni ha explicitat que els va sorprendre la presència d’aquesta clàusula, tenint en compte que hi ha estipulada una fiança. Com a garantia addicional, Lazora també va demanar a Torres sumar un segon titular i, per aquesta raó, el seu pare també era a la sala.
La defensa de Lazora ha volgut posar en dubte la credibilitat del testimoni pel fet que pertany al Sindicat de Llogateres, part “implicada i interessada” en el litigi
Entre la desena de clàusules objecte de la demanda, figura justament la que afirma que cada una de les clàusules ha estat negociada individualment entre l’empresa arrendadora i l’arrendatari. Entre altres, l’advocada del Col·lectiu Ronda també considera abusiva la penalització per demora en l’entrega de claus -de fins al 300% del preu del lloguer per dia- l’autorització per a la inclusió al registre de morosos o la possibilitat de retenció de fiança si no es compleix amb alguna de les condicions de retorn de l’habitatge, “per molt ínfima que sigui, per exemple, no haver pintat les parets”. Una altra clàusula fa possible que l’arrendador pugui accedir a l’habitatge “previ avís” i no pas “previ consentiment”.
Per l’advocada, després d’aconseguir en l’àmbit bancari la nul·litat de les clàusules sòl o de multidivisa, una sentència condemnatòria seria pionera contra l’abusivitat en l’àmbit dels arrendaments. Sílvia Torres considera que ella com altres inquilines de Lazora estan vivint una situació “d’injustícia i d’impotència”. Davant de la manca d’informació, assegura que va enviar entre 25 i 30 correus per aclarir dubtes sobre la durada del nou contracte, el funcionament de la bonificació o les penalitzacions si marxava, però o no responien o li demanaven paciència. Ara com altres veïns del bloc del carrer Girona de Granollers té esperances dipositades en el litigi que va arrencar l’octubre de 2020.
Sílvia Torres considera que ella com altres inquilines de Lazora estan vivint una situació “d’injustícia i d’impotència”
La defensa de Lazora ha volgut posar en dubte la credibilitat del testimoni pel fet que pertany al Sindicat de Llogateres, part “implicada i interessada” en el litigi. Alhora, ha preguntat a Sanchez si era jurista o tenia alguna mena de formació en normativa d’arrendaments. El lletrat ha reivindicat que es van produir un intercanvi de correus entre les parts el setembre de 2019 i que en el mercat immobiliari hi ha contractes on s’exigeixen altres tipus d’avals d’impagament, com el bancari.
Tributar només l’1%
Al capdavant del fons Lazora hi ha Francisco Javier Rodríguez Heredia i Javier Picón De Leániz, però qui el controla a través d’Azora són Concha Osácar i Fernando Gumuzio, exdirectius del Grupo Santander i, des del 2018, també un dels principals gestors d’inversió en actius immobiliaris del món, CBRE Global Investors, perquè s’ha convertit en el principal accionista.
Juntament amb Encasa Cibeles, Lazora és un dels dos fons dedicat al sector residencial de lloguer i gaudeix d’avantatges fiscals, com tributar només l’1% de l’impost de societats, gràcies a la fórmula jurídica de Societat d’Inversió Immobiliària (SII), similar a les Socimis -que tributen al tipus 0%. A totes dues fórmules se’ls exigeix la permanència de les inversions immobiliàries almenys tres anys i, per tant, transcorregut aquest període poden vendre els actius.
Al final de la sessió que no ha durat més de mitja hora, no s’han exposat les conclusions perquè el pròxim 30 de novembre serà el torn de la prova pericial, un perit que aportarà la defensa.
