Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Recuperar la biodiversitat perduda

Entitats i col·lectius ambientalistes, animalistes i ecologistes treballen de manera autogestionada per recuperar i conservar espècies amenaçades o en perill d’extinció

Dues biòlogues curen una tortuga recuperada a la Fundació CRAM / Victor Serri

Les poblacions de fauna salvatge s’han reduït un 25 % en els darrers vint anys. Aquesta és la demolidora conclusió de l’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya, publicat l’any 2020 per més de quaranta entitats de referència en l’àmbit. Atribueixen la pèrdua de biodiversitat “al predomini d’un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible”.

Malgrat la situació crítica, més de vuitanta entitats de conservació de la natura a Catalunya dediquen el seu esforç a la preservació dels hàbitats i les espècies. Gràcies a la tasca del Grup de Natura Freixe i de l’entitat ambientalista Paisatges Vius, per exemple, s’ha pogut recuperar la llúdriga de la seva pràctica extinció a les Terres de l’Ebre i reintroduir-ne una altra desapareguda a la dècada de 1980: el xoriguer petit.

La confederació Ecologistes en Acció, per la seva banda, impulsa arreu de l’Estat espanyol més d’un centenar de propostes per fer front a la pèrdua de biodiversitat. Una d’elles és la renaturalització del tram final i la desembocadura del riu Francolí, que pretén “recuperar l’essència del riu, altament perjudicat per l’acció humana que ha acabat amb l’ecosistema fluvial, un dels hàbitats més fràgils i amenaçats”, segons Víctor Álvarez, coordinador del Grup Ecologista de Tarragona i les Terres de l’Ebre (GETE-EeA). Els objectius principals del projecte, presentat a les administracions i pendent de la seva execució per l’Ajuntament de Tarragona, són la recuperació del bosc de ribera, del cabal ecològic i de la fauna associada al sistema fluvial del Francolí.


Custòdia des dels marges

A l’illa de Mallorca, el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha participat en la declaració de fins a 57 refugis de fauna, propietats privades on no es permet la caça i on es poden reproduir espècies en perill d’extinció, com la milana o el milà reial, un ocell rapinyaire. Gairebé desapareguda de l’illa a començaments del segle XXI, s’ha anat recuperant i avui dia s’hi comptabilitzen uns 200 exemplars.

El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa ha participat en la declaració de fins a 57 refugis de fauna a les Illes

El coordinador de l’Àrea de Conservació del GOB, Toni Muñoz, també destaca la recuperació de la guàtlera o guatlla, una au catalogada com a vulnerable. Actualment, pot nidificar als esmentats refugis de fauna, territoris en custòdia impulsats des del GOB al marge de les administracions.

També per mitjà de contractes de custòdia, a les comarques catalanes de Ponent l’Associació Trenca gestiona espais agrícoles per protegir la biodiversitat en general i algunes espècies en particular, com la que dona nom al col·lectiu, un ocell passeriforme de vint centímetres de llargària en perill d’extinció a la península Ibèrica. A una finca privada del Segrià, el personal expert de l’organització conservacionista treballa des de fa deu anys per la recuperació d’aquesta au migratòria.

Una imatge del voltor negre en el seu entorn natural |Arxiu

Malgrat les dificultats, un dels tècnics de custòdia de Trenca, José Guerra, valora positivament la feina feta fins ara: “Després d’extingir-se a la província d’Osca, fa deu anys, el Centre de Fauna de Vallcalent (el Segrià) ha esdevingut l’únic indret on cria aquesta espècie a tota la península”. “Enguany hem alliberat 75 exemplars, però cal tenir en compte que aquesta espècie fa un viatge de més de 10.000 quilòmetres, una de les migracions més llargues de tots els ocells europeus, i en conseqüència hi ha una taxa de retorn molt baixa”, afegeix Guerra.

Desaparegut del Pirineu des del segle XX, el voltor negre compta ara amb una colònia estable d’entre seixanta i setanta individus

La mateixa associació, constituïda l’any 1998 per conservar i recuperar la fauna autòctona, ha aconseguit juntament amb altres entitats reintroduir el voltor negre a la reserva nacional de caça de Boumort, al Pallars Jussà. Desaparegut del Pirineu des de principis del segle XX, en l’actualitat compta amb una colònia estable d’entre seixanta i setanta individus. “Des del 2016 ja no cal alliberar-ne més per tal de garantir-ne la supervivència perquè ja hi ha fins a vint parelles que es reprodueixen”, recalca la coordinadora de Trenca, Núria Vallverdú.


Recuperació d’ecosistemes

Als aiguamolls del Parc Natural de l’Albufera, concretament a l’àrea de reserva del Tancat de la Pipa, i a l’Espai Natural de la Marjal d’Almenara (la Plana Baixa), uns quilòmetres al nord de la de Sagunt, l’organització valenciana Acció Ecologista-Agró desenvolupa diversos projectes de recuperació de flora i fauna. Dos d’aquests se centren en la recuperació del fartet –un peix endèmic de la península Ibèrica en perill d’extinció– i de la tortuga d’estany europea.

El tècnic ambiental de gestió de la reserva natural Tancat de la Pipa, Matthieu Lassalle, considera que la tasca a l’Albufera ha donat molt bons resultats: “La recuperació de la qualitat de l’aigua al Tancat de la Pipa ens permet, alhora, recuperar l’hàbitat i, de retruc, la biodiversitat perduda, en aquest cas amb la reintroducció de l’esmentada espècie de tortuga, desapareguda a principis del segle XX”.

A la vall de Sant Daniel, al municipi de Girona, també es fan tasques de recuperació de la vegetació pròpia dels aiguamolls, amb la plantada de joncs i altres plantes endèmiques com el talictre marítim o la ruda de mallada. Raúl Domínguez és tècnic del projecte de conservació i naturalització de les basses de Sant Daniel, impulsat per l’Associació Naturalistes de Girona, que té com a objectiu la millora de l’entorn natural de les tres basses temporals que es troben a la vall esmentada. “Pretenem augmentar la resiliència d’aquests espais que, en ser temporals, no tenen sempre aigua i que, per aquest motiu, acullen una sèrie d’espècies endèmiques en espais amb fluctuació de l’aigua i esdevenen un punt de reproducció d’amfibis, com les granotes verda i pintada, el gripau comú o la salamandra”, especifica Domínguez, que afegeix que l’abandonament dels espais rurals i el canvi climàtic estan afectant aquests hàbitats, que s’omplen de sediments i perden capacitat per emmagatzemar aigua. “Si no fem res, és possible que desapareguin a llarg termini i es posi en perill la supervivència dels amfibis”, alerta.

Un cranc de riu autòcton a la Riera de Merlés (Berguedà) |Arxiu

“Globalment, per evitar una major pèrdua de biodiversitat, és fonamental que la gent prengui consciència del problema de les espècies invasores”, analitza Núria Valls, directora de projectes de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA). Des de la tasca local a la riera de Merlès, al Berguedà, aquesta organització vetlla per la conservació de la fauna i flora fluvial, com el cranc de riu autòcton.

Aquesta espècie s’ha vist greument afectada per la proliferació del cranc de riu vermell, introduït per l’ésser humà, que és portador de l’afanomicosi, una malaltia mortal per als primers. Valls incideix en el fet que un dels objectius principals de l’associació és la restauració dels hàbitats del cranc de riu i d’altres espècies. Des dels terrenys de la Masia Camadoca, la seu d’ADEFFA, ha establert contractes de custòdia del territori per poder restaurar els esmentats hàbitats. Educació ambiental i voluntariat són, com a la major part de les entitats ambientalistes, els altres dos pilars de la seva feina.


Conscienciació voluntària

Al litoral del Baix Llobregat, una quarantena de persones convocades per la plataforma veïnal Salvem l’Olla del Rei va participar en la construcció d’una bassa per a amfibis, “els vertebrats més amenaçats del món per la crisi de biodiversitat”, segons expliquen Judith Siches i Ramon Sanahuja, membres d’aquesta plataforma ciutadana autogestionada. La Bassa de la Reineta pretén esdevenir un “petit espai amb aigües òptimes i de qualitat” per a la granota reineta i altres espècies d’amfibis.

Les dunes de Gavà (el Baix Llobregat) són un espai ric de biodiversitat que s’està defensant amb projectes ambientalistes i voluntariat |Victor Serri

A la població veïna de Gavà, uns altres grups voluntaris dinamitzats per Les Agulles, la secció comarcal d’Ecologistes en Acció (EA), ha participat entre els anys 2011 i 2021 –el darrer en què l’Ajuntament va demanar el suport de l’esmentada entitat ecologista– en la restauració ambiental de les dunes de la platja de Gavà, molt alterades per la presència de plantes exòtiques invasores, segons Jaume Grau, biòleg i coordinador de Les Agulles-EA.

Al Prat de Llobregat, a Fundació CRAM ha reintroduït més de 800 tortugues marines, malaltes o ferides des de l’any 1996

Ben a la vora, a la platja del Prat de Llobregat, té la seu la Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), entitat que des de l’any 1996 ha reintroduït més de 800 tortugues marines, malaltes o ferides per diferents causes, entre elles les xarxes de pescadors. “Cobrim tot el litoral català i comptem amb un equip tècnic preparat per donar assistència en qualsevol moment”, explica Montse Pal, responsable de Comunicació de l’entitat.

“També tenim com a objectiu donar a conèixer al conjunt de la ciutadania quines són les principals amenaces de la fauna marina al mar Mediterrani i com podem contribuir a la seva conservació i recuperació”. I continua: “fem molta feina de difusió entre les escoles i instituts i també rebem la visita de centenars de famílies”. Pal, com Lassalle, Grau, Domínguez i altres veus expertes, coincideixen en el fet que cal conscienciar a la població en la conservació i recuperació global de la biodiversitat amb la seva implicació voluntària en petites accions locals.

Article publicat al número 558 publicación número 558 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU